De
vegades s’han de sentir romanços que freguen l’absurd. Em referisc, per
exemple, a les sobtades afirmacions d’amor incondicional a Catalunya. L’onada
de declaracions té el seu origen en unes paraules d’Artur Mas: «Catalunya està
cansada d’Espanya, i els espanyols de Catalunya. En realitat, existeix una
fatiga mútua.» En sentir aquestes paraules, es desfermà una carrera de confessions
d’amor desinteressat als catalans. El primer a confessar-lo fou el senyor
Ruiz-Gallardón. Amb aqueixa cara de gravetat que sol ficar quan vol impostar
les seus frases lapidàries, el ministre declarà: No es cierto que los españoles aborrezcan a Cataluña.
España quiere y admira a Cataluña. Ignore quines dades manejava Alberto Ruiz-Gallardón per a dir això.
Dies després, El País publicava unes
enquestes que semblaven donar la raó al ministre; dos de cada tres espanyols
afirmaven que les acusacions de malvolença a Catalunya no es corresponen amb la realitat.
¿Quina fiabilitat tenen aquestes afirmacions? ¡Cap! A un geperut no li demanes
per la seua gepa. (Que li pregunten a un marit assetjador si vol la seua dona; dirà
que sí, i que mai no permetrà que marxe de casa.) Jo preferisc fiar-me de les
meues percepcions sobre el terreny. He viatjat per totes les comunitats
autònomes de l’Estat i puc afirmar amb prou fonament que els sentiments de
malvolença cap a tot allò que sone a català són generalitzats. Per a l’espanyol
comú, el català és un fenici que només pensa en la pesseta. No cal anar massa
lluny; al País Valencià, el menyspreu i l’odi a Catalunya estan a l’orde del
dia —qualsevol ho pot comprovar. I el PP no és aliè a l’estat de coses;
tantíssims anys de catalanofòbia han donat els seus fruits. Per això resultaven
tan cridaneres, tan hipòcrites, les paraules d’Esteban González Pons en un
vídeo del seu partit: «Catalunya és la terra que està al costat de la meua
terra. La gent de Catalunya és la gent que està al costat de la meua gent. Som
de la mateixa pell i de la mateixa sang. Mosatros vullgem molt a Catalunya.» En
realitat, aquestes expressions d’amor recorden molt la dita popular: «De tant
que et vull, et trac un ull.»
Il·lustració de Javier
Jaén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada