Forats en les diligències d'investigació a Zapatero

El magistrat de l'Audiència Nacional José Luis Calama, que duu el cas Plus Ultra, basa la seua decisió d'investigar l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero en dos informes elaborats per la UDEF. El jutge copià i enganxà directament al seu acte dos dels arguments policials en què es basa l'acusació. També utilitzà expressions molt semblants a les fetes servir per la UDEF almenys en altres dos paràgrafs. (És un costum habitual dels jutges de l'Audiència Nacional, com ja va explicar en el seu dia el fiscal general Eduardo Torres-Dulce.) ¡Diversos possibles indicis, però cap prova! Zapatero ha de declarar pels delictes de pertinença a organització criminal (se l'acusa de ser-ne el cap), tràfic d'influències, blanqueig de capitals i falsedat documental. Al sumari no apareixen intervencions directes de Zapatero, sinó converses entre tercers. Tampoc no hi ha cap prova de pressions a autoritats o funcionaris. Als informes policials hi ha molts errors part dels quals ja han estat denunciats pels afectats. La UDEF diu que la firma del sector aeronàutic Summerwind és una empresa pantalla sense treballadors que rebia pagaments i comissions de Plus Ultra.

Summerwind ha contestat que està constituïda des de 1999, que compta amb més de cinquanta empleats, que ha estat ella qui ha pagat a Plus Ultra i altres companyies del sector pel lloguer d'avions —ha presentat les factures— i que l'error de la UDEF causa un gran dany reputacional a l'empresa. Altra companyia citada als informes policials i l'acte judicial de Calama, bé que no està imputada, és Thinking Heads, constituïda en 2003. Es dedica a fer consultories i gestiona des de fa anys conferències de més de quaranta expresidents i ex primers ministres d'Espanya, Europa i Hispanoamèrica. Té relació amb José Luis Rodríguez Zapatero des de 2014. I sí, ha pagat honoraris a l'expresident per impartir conferències. (Cal recordar que Zapatero està donat d'alta com autònom i tributa anualment per l'IRPF, forma cridanera d'actuar del capo d'una banda criminal.) Óscar Puente també ha rebatut el suposat tracte de favor a l'empresa xinesa Huawei. El ministre diu que si la dada del contracte d'Adif es falsa, es pot dudar de la resta dels informes policials. Dudar de todo ya no es sólo legítimo, es una obligación, ha dit el ministre.

També és un error dir que l'empresa de les filles de Rodríguez Zapatero a penes tenia activitat. Ha treballat per a molts clients. De moment, l'acte del jutge Calama i el sumari de la causa tenen més forats que un formatge suís. El més gran és la falta de proves del tràfic d'influències. Quant a açò, cal distingir dues coses molt distintes. És delicte la pressió irresistible amb prevalença i ànim de lucre, però no la recomanació desinteressada d'un amic. Posem un exemple. No és cap delicte dir-li a l'alcalde, conegut meu, que tracte bé en tal perquè és amic meu. Algun malpensat dirà: «Sí, però com l'alcalde l'ha tractat bé, el teu amic t'ha fet un bon regal, o t'ha convidat a una paella.» D'acord amb els usos socials, això no seria corrupció, perquè no s'ha pactat cap preu o comissió per la mercè, i no hi ha ni prevalença ni pressió. Tots haurem sentit alguna vegada: «¡Em deus una!» Tampoc no s'han de confondre dret, ètica i estètica. És possible —però això encara s'ha de provar— que Zapatero haja realitzat alguna activitat poc estètica. Hom esperaria que no s'hagués dedicat a fer de lobbista per a forrar-se. Però això no és necessàriament delictiu.

 

 Il·lustració de Luis Grañena

En tot cas, com deia el professor José Luis Villacañas en l'article "Corrupciones y corruptelas", ...nadie puede estar en misa y repicando, en medio de negocios confusos y siendo el portavoz moral de la izquierda española. [...] Un político de izquierdas no tiene recursos para protegerse de sus enemigos sociales. Así que debería asumir de entrada que el ejercicio del poder no le puede ofrecer más que el apreciable estatuto de clase media, que no es poco. Comparado con los intereses en medio de los que va a actuar, siempre será pobre. La cosa es así. Respecto de los hijos, que se busquen la vida. La familia, en estos contextos de negocios, no es un valor de la izquierda. Des de l'inici de la investigació per un delicte de tràfic d'influències caldria haver explicat millor com actuà Zapatero, quina era la seua capacitat d'influència amb prevalença per a aconseguir que el govern resolgués atorgar el crèdit de 53 milions a Plus Ultra, sobre quina o quines persones amb potestat per a concedir-lo s'hauria exercit la influència. De moment, hi ha massa conclusions però cap prova. Fins ara, la instrucció de Calama sembla una fishing expedition.

Però les investigacions prospectives en cerca d'indicis i proves per a justificar una acusació ja predeterminada estan prohibides al nostre ordenament. Obrir diligències d'investigació a una persona per meres suposicions no sembla massa seriós, per molt que algun periodista haja dit que el jutge Calama és un professional molt seriós i escrupolós. Sorgeix de nou la sospita de lawfare. La Fiscalia Anticorrupció podria estar esperant que l'empresari Julio Martínez estire de la manta. No hi hauria prou amb paraules; caldria aportar proves sòlides. També podria ser que l'empresari hagués venut fum durant els seus diàlegs amb els propietaris i els executius de Plus Ultra, que atribuís a Zapatero un paper decisiu inexistent per tal d'assegurar-se el cobrament de la comissió de l'1% del crèdit de 530 milions d'euros atorgat a la companyia aèria. De moment, cal presumir la innocència de l'expresident socialista, però li serà difícil reeixir si som davant d'un veritable lawfare. En última instància, la figura de Zapatero com a far moral, siga culpable o innocent, ha esclatat per l'aire. Recompondre-la serà molt complicat, o impossible, ja veurem.

Juny de diades i commemoracions

L'ombra de la sospita

El lawfare pot resultar molt útil en l'intent d'enderrocar un govern sense fer ús de l'exèrcit. En aqueix cas, el lawfare també rep la denominació de cop tou. Els colpistes volen accedir al poder de connivència amb els jutges i amb el suport de les xarxes socials i els mitjans de comunicació afins, que s'han d'encarregar de desprestigiar el govern per a precipitar la seua caiguda. En un panorama dominat per casos judicials relacionats amb presumpta corrupció, molta gent sent la temptació de negar el lawfare, perquè hi ha causes judicials tant contra el PSOE com contra el PP. Els socialistes estan afectats ara mateix per cinc processos: a la dona i el germà de Sánchez, a Koldo, Ábalos i Cerdán, a José Luis Rodríguez Zapatero i a Leire Díez —i encara cueja el cas del fiscal general ja condemnat. Hom podria pensar que la gravetat de tots aquests casos no és comparable a la de casos del PP com l'operació Kitchen i la trama Montoro. L'operació per a emparar-se dels documents de Bárcenas és gravíssima; es feren servir cossos policials i fons reservats per a sostraure documents que podien comprometre el govern de Rajoy i fer-lo caure.

La denominada "policia patriòtica" actuava d'esquenes al jutge que instruïa el cas Gürtel. També s'ha descobert que el Ministeri de l'Interior espiava els partits de l'oposició. Comparat amb això, la trama presumptament organitzada per Santos Cerdán i Leire Díez sembla de Mortadelo i Filemón. El cas Montoro també és d'una gravetat extrema; el seu despatx va llogar a interessos privats les iniciatives legislatives del govern del PP. El reguitzell de casos peperos és molt llarg; encara estan pendents de resolució judicial definitiva la peça separada del cas Púnica que afecta Francisco Granados i altres quaranta persones (les granotes d'Esperanza Aguirre), el frau fiscal de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, la condemna a Eduardo Zaplana, etc. ¿Com és possible que els procediments judicials afecten més l'esquerra que la dreta? És una pregunta estúpida. D'una banda, els electors solen donar per descomptada la corrupció de la dreta, però no perdonen la de l'esquerra, a la qual se li suposa sempre un projecte de moralització de la política. D'altra banda, la dreta compta amb amplificadors mediàtics que creen la sensació de caos i col·lapse de l'Estat.

Davant del pretés "caos", la dreta no presenta cap alternativa, només apel·la a una cobla eterna: «¡Eleccions anticipades!» En realitat, no té munició; llevat de l'accés a l'habitatge i el baix poder adquisitiu dels salaris, el govern d'esquerres té un balanç positiu, social i econòmic, i un prestigi internacional indiscutible. (A més a més, les competències en habitatge estan transferides a les comunitats autònomes, quasi totes governades pel PP, i la dreta s'oposa sistemàticament a l'alça del salari mínim.) Ara bé, com sap que el degoteig d'escàndols de corrupció, reals o inventats, posa el govern contra les cordes, l'establishment actua en conseqüència, amb l'ajuda inestimable d'alguns jutges —i potser també d'alguna potència estrangera. Un PSOE ingenu, tot s'ha de dir, subministra munició a la dreta. ¿Santos Cerdán va pensar que l'operació Mortadelo i Filemón de Leire Díez anava a sortir bé? ¿Algú més del partit coneixia l'operació? ¿De veritat pensaven que no els pillarien mai? ¡Quines ments més preclares! Jo al·lucine. L'operació Kitchen sí era cosa de "professionals". I en plena campanya contra el govern, encara poden aparèixer més històries.

La dreta es troba davant d'un dilema: ¿presenta o no una moció de censura? Hi ha dos elements de la moció contra Rajoy que no es donen ara: no hi ha cap sentència ferma que condemne els socialistes per finançament il·legal del PSOE; ni Junts ni EAJ-PNV semblen disposats a votar una moció que compte amb suport de Vox. D'altra banda, la investigació a José Luis Rodríguez Zapatero, tot i ser un assumpte d'enorme repercussió, té trets que convé destacar. ZP ja no té cap càrrec partidista ni institucional. Això complica l'atribució del delicte de tràfic d'influències de l'article 428 del Codi Penal. Prevalent-se de la seua posició —¿Quina posició? És un ciutadà particular—, hauria d'haver influït irresistiblement en una autoritat o un funcionari que ningú no coneix. En segon lloc, com han posat de relleu diversos juristes, l'acte del jutge Calama té més forats que un formatge suís. Atès que Zapatero encara no ha prestat declaració, podria donar-se el cas —molt improbable si som davant d'un veritable lawfare— que ZP surta exonerat de l'Audiència Nacional després de declarar. En tot cas, l'ombra de la sospita ja està aconseguida.

A voltes amb el lawfare

Se sol parlar del pla per a enderrocar el govern en termes massa simplistes: «Si tot es lawfare, res no és lawfare», diuen alguns tertulians. El degoteig d'investigacions judicials de presumptes cassos de corrupció que afecten el PSOE ha provocat la reacció d'una part del partit. El ministre Óscar Puente, per exemple, està convençut de l'existència del pla; ha denunciat l'ús de mètodes no democràtics per a tractar d'enderrocar el govern. Lo siento mucho, pero en las casualidades no creo. Y no me chupo el dedo como no se lo chupa la mayoría de los militantes socialistas y de las personas de izquierdas de este país que están ya al límite [...]. Es bastante claro lo que está sucediendo. Y denunciarlo es una obligación democrática. Ben aviat, alguns mitjans de comunicació han contestat; li recorden que la reacció de tots els partits sol ser sempre la mateixa i demanen al ministre que siga més concret, que explique qui participa en el pla per a enderrocar el govern. Això és demanar-li massa a un ministre. Deu tenir informació, però expressar-la de manera oberta i pública portaria a horitzons d'extrema gravetat una situació ja prou complicada.

El ciutadà corrent sí pot expressar-se més obertament —no del tot; acusar de prevaricació un jutge, posem per cas, pot tenir conseqüències. Cal fer molts rodeigs per a esmentar casos clars de prevaricació. Jo ja he reflexionat anteriorment sobre el lawfare. Les coses no són tan simples. La guerra bruta judicial és com els escacs; de vegades, convé sacrificar un alfil o una torre per a salvar la reina. El cop tou s'ha de contemplar en conjunt, sense perdre's en els detalls, que sovint són contradictoris. Que el PSOE tinga casos certs de corrupció al seu si no obsta perquè es puga afirmar contundentment l'existència del lawfare. Això sí, qui ho afirme serà atacat pels altaveus de la dreta. Zurdo defendiendo a sus corruptos serà la floreta més suau que rebrà. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, l'Estat té un total de 5.416 jutges i magistrats en actiu. Cinc-cents ocupen les places importants als principals òrgans jurisdiccionals: Tribunal Suprem, Audiència Nacional, tribunals superiors de les comunitats autònomes i audiències provincials. ¡Cinc-cents de cinc mil! El 10% de tota la judicatura. Aquest 10% és bàsicament conservador.

I hi ha motius per a sospitar que aquesta minoria no és gens imparcial. Quant a la incoació de processos penals, cal recordar que la investigació policial i la instrucció no són la mateixa cosa. Eduardo Torres-Dulce, fiscal general en època de Mariano Rajoy, afirmava que els jutges no fan veritables instruccions en els casos complexos; es limiten a recollir els informes de la policia judicial i a firmar actes. La policia no hauria de fer la instrucció; només ha d'investigar sota la direcció de la fiscalia i el jutge. La policia tampoc no és qui per a seleccionar indicis. Li'ls ha de passar tots al jutge instructor. Ell ja decidirà quins són rellevants per a la causa i quins no. El jutge instructor ha de ser imparcial i crític, i no ha d'admetre sols aquells indicis que puguen incriminar l'investigat. També ha d'atendre aquells que l'exculpen, però els instructors actuen sovint només com acusadors. Haurien d'actuar com un jutge de garanties, una figura que no existeix al nostre ordenament. Quan una minoria de jutges, moguda per motivacions ideològiques, no segueix les pautes indicades, podem sospitar que la seua conducta és prevaricadora, ço és, practica lawfare.

I les forces i els cossos de seguretat, ¿són una veritable policia democràtica? Hi ha raons per a pensar que no. Queden moltes restes franquistes a la policia nacional i la guàrdia civil. ¿Podrien abonar-se a la defensa de la dreta i a la persecució de l'esquerra? Les declaracions de l'inspector Manuel Morocho durant la vista oral del cas Kitchen donen pistes. Seuen al banc dels acusats, durant la vista oral, l'ex comissari cap de la UDEF, José Luis Olivera, i l'ex inspector en cap de la UDEF de Madrid. Aquesta és la unitat que ha elaborat l'informe sobre Rodríguez Zapatero que ha servit de base per a incriminar-lo. També coneixem que Villarejo i Olivera encarregaren a un grup de policies l'elaboració d'informes —en què figuraven dades falses— per a empresaris (com Mauricio Casals) i caps del PP (María Dolores de Cospedal i Alicia Sánchez Camacho). Quan se sabé que Rodríguez Zapatero anava a ser investigat pel magistrat que instrueix el cas Plus Ultra, alguns periodistes especialitzats en tribunals van assegurar que aquest magistrat és un professional honest, seriós i escrupolós. ¿Elimina això les sospites de lawfare? ¡No, és clar!