Xipre en fotos (I)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nit de Cap d’Any a Xipre

Del passat 29 de desembre al 5 de gener, vaig sojornar vuit dies a la tercera illa més gran de la Mediterrània, Xipre, només superada en extensió per Sicília i Sardenya. Xipre té 9.250 km2 (uns 220 km de llargària i 97 d'amplària màxima). L'illa és, per tant, una mica més menuda que la província de València. La gran majoria dels xipriotes actuals, de remots orígens micènics, té una identitat fonamentalment grega, però l'illa ha rebut la "visita" de fenicis, egipcis, hittites, assiris, perses (expulsats per Alexandre Magne), romans, bizantins —que també eren romans—, àrabs, venecians... Xipre fou possessió de Ricard Cor de Lleó (que es va casar a Famagusta amb Berenguera de Navarra), dels cavallers templers, dels francs de la casa de Lusignan, de Venècia, de l'Imperi Otomà i, entre 1878 i 1960, del Regne Unit. (A hores d'ara, els britànics tenen plena sobirania sobre dues bases militars, Akrotiri i Dekélia, que suposen el 3 % del territori de Xipre.) La riquesa patrimonial xipriota és enorme i variada; tots els colonitzadors han deixat llur petjada cultural fins i tot en detalls nimis. Els cotxes de l'illa circulen per l'esquerra, com al Regne Unit.

Tota aquesta successió d'invasions colonials s'explica per la peculiar situació geogràfica de l'illa al Pròxim Orient (dista uns 110 km de les costes turques i uns 120 de les síries). Tanmateix, la República de Xipre és essencialment europea, membre de la UE des de 2004. Els tres primers dies d'estada al país, em vaig allotjar a Limassol, la segona ciutat més gran després de la capital, Nicòsia. L'hotel, emplaçat al passeig marítim, organitzà una fantàstica nit de Cap d'Any. Sopar amb música en viu, ball, pas al 2025, castell de focs artificials a la marina, més música a l'àtic de l'hotel... L'endemà, paisatge nevat als monts Troodos i esglésies bizantines amb unes pintures murals meravelloses. Però Xipre també prodiga sorpreses menys plaents. El jove país, independent des de 1960, suscita sentiments contradictoris. Hi existeixen els murs de separació. Es nota sobretot a Nicòsia. Malgrat la caiguda del Mur de Berlín, les tanques no han desaparegut. Encara més, proliferen. Xipre, amb la capital inclosa, està dividit per la Línia Verda, franja desmilitaritzada i controlada per les tropes de l'ONU. El territori al nord de la línia està ocupat per l'exèrcit turc.

Pot creuar-se la frontera per uns punts de control. Vaig travessar el del carrer Ledra i el d'Agios Dometios. Llargues cues. Pèrdua de temps. Passar per la duana grega. Ensenyar el passaport. Recórrer uns metres. Duana turca. Mostrar de nou el passaport. Policies malcarats. Sensació de neguit. Pel vespre, tornada a la zona grecoxipriota i els mateixos tràmits del matí a la inversa. Malestar. Desassossec en l'Europa de 2025. A Famagusta, el suburbi desert de Varosha també em neguitejà; els turcs bombardejaren hotels i expulsaren la població grega. Però tornem als tresors històrics i artístics. Els xipriotes diuen que la seua illa és afrodisíaca. ¡Ha! Recordem el mite del naixement d'Afrodita. El déu Urà (el Cel) era marit de la deessa Gea (la Terra). Van engendrar els titans, els ciclops... Ell, tement que algun dels fills el destronés, tancà els ciclops al Tàrtar. Però ella amotinà els titans, que derrotaren Urà. Gea donà una falç a Cronos, un dels titans, perquè tallés els testicles del pare i els llancés a la mar. Segons Hesíode, dels genitals sorgí una escuma blanca enmig de la qual va nàixer Afrodita. L'esdeveniment es produí a la platja de Petra tou Romiou, pròxima a Pafos. Al lloc, molt visitat pels turistes, hi ha diversos illots. Un d'ells rep el nom de Pedra d'Afrodita.

La llegenda ha atret molts artistes. El naixement de Venus, de Botticelli, exposat a la Galleria degli Uffizi de Florència, és potser l'obra més famosa inspirada en el mite. En fi, Xipre conserva esglésies i monestirs bizantins, jaciments arqueològics i altres elements de valor excepcional, alguns declarats patrimoni mundial per la UNESCO. Em van impressionar sobretot els mosaics de Kato Pafos, el monestir d'Agios Ioannis Lampadistis, el Museu Arqueològic de Nicòsia, el castell de Kirènia, les ruïnes de Salamina (la Salamis grega de Xipre) i l'antiga catedral de Famagusta, convertida en mesquita. Crida l'atenció l'escassa protecció del patrimoni històric al nord de la Línia Verda. A Salamina, per exemple, mancaven pavelló d'entrada, serveis, vigilància, itineraris marcats per als visitants... La gent podia trepitjar sense cap obstacle paviments antics originals. ¡Penós! Tanmateix, no havia vist un conjunt arqueològic romà tan espectacular des de la meua estada a Gerasa, en Jordània. En tot cas, em queden enregistrades a la memòria les imatges dels monts Troodos i Pendadàkhtilos, dels ports de Pafos i Kirènia i de la nit de Cap d'Any xipriota.

Bon any 2025

Egipte en imatges

Sense xifres

Les mesures polítiques han de ser avaluades per a esbrinar si aconsegueixen els objectius que es proposen. Qualsevol activitat econòmica —industrial, per exemple— també s'ha d'avaluar. Les empreses han d'analitzar diferents aspectes de la seua gestió: la relació cost-benefici, el maneig eficient de recursos, l'aconseguiment d'objectius... L'avaluació és fonamental per a conèixer la utilitat de qualsevol programa polític o la situació real d'una empresa. Serveix de suport a l'hora de concretar i agilitzar la presa de decisions i la solució dels problemes que es puguen detectar. Hi ha nombrosos models d'avaluació de les polítiques públiques, que mai no haurien de ser aplicats exclusivament pels executors de les actuacions avaluades; ningú no és bon jutge de si mateix. Una fase fonamental del procés d'anàlisi és la recopilació de dades; la valoració d'una activitat requereix certa informació bàsica. Si considerem el turisme una activitat econòmica, equivalent a la indústria de l'entreteniment —o de la cultura, sovint cosificada per processos industrials, segons Max Horkheimer i Theodor Adorno—, el còmput de la seua rendibilitat exigeix dades.

A Xàtiva, els responsables municipals de promoció turística estan la mar de satisfets; diuen que la cosa rutlla molt bé. Mmm. ¿S'ha recopilat informació adequadament? ¡No! Les destinacions turístiques solvents disposen de dades bàsiques: nombre de visites i pernoctacions desglossades per origen (nombre de connacionals i d'estrangers de diferents països), mitjana d'ingressos per turista, incidència al PIB local. Sembla que l'Ajuntament de Xàtiva no disposa d'aquestes dades. Altres destinacions equiparables sí recopilen informació. Es pot posar un exemple: Ronda. Els paral·lelismes entre la nostra ciutat i la població malaguenya són diversos: Ronda té 33.000 habitants i Xàtiva uns 30.000; Ronda està a prop de la Costa del Sol i Xàtiva a prop de València i les costes de la Valldigna i la Safor; la ciutat andalusa compta amb patrimoni (històric, artístic i natural) i Xàtiva en té moltíssim... Hi ha també algunes diferències. Si entrem al lloc web de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), trobarem un apartat dedicat a hostaleria i turisme. Hi ha una llista de localitats i un formulari per a cercar les visites i les pernoctacions de cada any.

Xàtiva no apareix a la llista de l'INE, però Ronda sí. Per això sabem que aquesta ciutat andalusa tingué l'any passat 15.327 visites i 24.834 pernoctacions. Visitaren Ronda 6.359 estrangers i 8.968 persones residents a Espanya. Hi van pernoctar 9.799 estrangers i 15.035 residents a l'Estat. Les oficines de turisme són les encarregades de recollir aquestes dades. Jo he rebut en múltiples ocasions les preguntes rituals: «¿Ve sol o acompanyat?» «¿Quantes persones formen el grup?» «¿D'on vénen?» «¿Quants dies estaran ací?» «¿On s'allotgen?» Serveis municipals i patronats locals de turisme —si existeixen— també poden obtenir informació subministrada directament pels diferents establiments hostalers (hotels, albergs, residències, apartaments, cases rurals, càmpings...). Conèixer el nombre de pernoctacions és molt important; la dada mostra si el sector té vitalitat o no. Només es poden considerar turistes de debò les persones viatgeres que romanen més d'un jorn a la destinació. En canvi, els visitants d'un sol dia són excursionistes.

¿Es fan pernoctacions a Xàtiva? Sí, però manca una recollida sistemàtica de xifres reals. L'àrea municipal que s'ocupa del turisme sols proporciona dades parcials —de visites al castell sobretot. Per tant, més enllà d'impressions, positives en alguns moments, resulta difícil d'avaluar l'evolució del sector turístic a la nostra ciutat. Tampoc no tenim informació clara sobre com es distribueixen les visites al llarg de l'any. Cal suposar que n'hi haurà més en temporada alta, però el turisme cultural a destinacions consolidades se sol caracteritzar per no ser estacional. Total: amb informació insuficient, és impossible d'avaluar adientment l'activitat turística a casa nostra. També és difícil d'establir el target prioritari de la política turística local. ¿En quins viatgers potencials s'ha de concentrar l'oferta? ¿Quines demandes es podrien potenciar? Els emprenedors haurien de ser els primers interessats a disposar d'informació transparent; coneixerien si hi ha oportunitat de negoci al sector turístic. En fi, els nous responsables municipals tenen feina a fer.

(publicat a Levante-EMV, l'1/07/2023)

¿S'enlaira la nostra activitat turística?

«Las ciutats són llocs de bescanvi, com expliquen tots els llibres d'història de l'economia, però no s'hi fan només bescanvis de mercaderies, sinó també de paraules, de desitjos, de records...», deia Italo Calvino. I d'emocions, caldria afegir. El turisme cultural és l’únic producte de consum que atrau el client potencial quan aquest desconeix els detalls de la destinació. Allò desconegut funciona millor que allò conegut. El turista no fa un viatge per a veure les mateixes coses que té a casa seua. Viatja per a conèixer nous paisatges, nous monuments, nova gastronomia... Busca, en definitiva, referents culturals diferents dels seus. A l'era d'Internet, hi ha algunes destinacions turístiques molt notòries gràcies a les fotos i els vídeos que circulen per les xarxes. No és el cas de Xàtiva, que encara és una gran desconeguda. D'altra banda, els visitants volen experimentar emocions i atresorar records. Se senten atrets per una identitat cultural distinta. La nostra està formada per la història, les creacions i l'extraordinari conjunt de valors, coneixements, costums i tradicions que hem heretat del passat, a més de les aportacions que fem els xativins actuals.

Aquesta identitat cultural és poc coneguda. Tenim recursos patrimonials enormes (monuments magnífics de diverses èpoques històriques, una llengua pròpia, gastronomia exquisida, una història per descobrir, algunes de les festes i les manifestacions etnogràfiques més espectaculars d’Europa). Si no tenim desenvolupada una indústria turística a l'alçada dels nostres recursos, alguna cosa haurem fet malament. Potser, cal difondre més encertadament el nostre patrimoni cultural. Afortunadament sembla que les coses estan canviant. Per a desenvolupar una indústria turística que genere recursos econòmics —i treball de qualitat, per tant—, cal que tots els nostres recursos culturals siguen valorats des de l’exterior. Sovint es confon identitat turística amb identitat cultural. Identitat turística és la imatge que projectem cap a l’exterior. És, per tant, la visió que els turistes potencials tenen de nosaltres, del nostre patrimoni i de la nostra cultura. Pot esdevenir un incentiu per als forans, però no hem d'emetre una imatge nostra errònia.

Com més potent és la identitat cultural d'una destinació, més possibilitats té aquesta de rebre un turisme de qualitat. La rendibilitat d’una indústria turística alternativa passa necessàriament per modificar la identitat turística. Hem d'aconseguir que aquesta coincidisca amb la nostra identitat cultural. Hem de mostrar a l'exterior la identitat que considerem pròpia. Només així podrem estar a l'altura dels nostres competidors. Ens trobem envoltats per territoris culturalment molt potents: Catalunya, Castella, Andalusia. Les inversions per a promoure la cultura castellana —i la seua variant andalusa— no tenen límits; és la cultura oficial de l’Estat espanyol —i la de part de les nostres comarques, les de parla castellana. És fonamental que els visitants reconeguen els nostres referents culturals. Haurien de notar la diferència entre dues coses: una és allò que pensen de nosaltres quan arriben i altra, molt diferent, allò que en pensaran quan se'n vagen. Dit en altres paraules: una cosa és allò que creuen que som i altra, la gran sorpresa de conèixer el que realment som. En definitiva, hem d'aconseguir que la nostra terra deixe de ser invisible.

En febrer, l'Ajuntament de Xàtiva celebrà una primera reunió de la Comissió Mixta de Turisme, amb assistència de representants municipals, de l'hostaleria, del comerç i dels agents turístics privats. S'hi van estudiar actuacions per a implementar el Pla Estratègic Turístic. Evidentment, la nostra ciutat aspira a ser destinació cultural important. Aquesta setmana, hem conegut dues notícies: el rodatge al castell de diverses escenes per a la segona temporada de la sèrie Andor, de la saga de Star Wars, i la concessió a la nostra ciutat del distintiu de "Municipi de Rellevància Turística". Aquestes dues notícies i la inauguració de la gran exposició "La Llum de l'Art", de Manuel Boix, coincideixen amb temporada alta turística —per la celebració de Setmana Santa i Pasqua. Tot augura, per tant, un nombre elevat de visitants. De fet, els hotels, els allotjaments rurals i els apartaments turístics pengen el cartell de complet. ¿Significa això que per fi s'enlaira la nostra activitat turística? Podria ser, però manquen dades numèriques per a saber-ho del cert.

(publicat a Levante-EMV, el 08/04/2023)

II Fira Borja

Transmutacions

En política hi ha un fenomen que no deixa de sorprendre malgrat la seua freqüència. Resultaria que, amb independència de l'adscripció ideològica o partidista, el governant estatal, autonòmic o local que es fa càrrec de certes parcel·les —policia o exèrcit, posem per cas— és objecte d'una clara transmutació; esdevé defensor a ultrança dels seus subordinats. Margarita Robles sembla una generala de quatre estrelles i Fernando Grande-Marlaska, un comissari principal —màxim grau de l'escala policial. A Xàtiva, també és freqüent que el regidor de la policia local no trobe un però en el treball dels uniformats sota la seua responsabilitat (funcionaris exemplars al servei de tots els ciutadans, fidels complidors del seu deure i bla-bla-bla). El seny del ciutadà corrent desmenteix aquesta visió idíl·lica; hi ha agents boníssims, regulars i dolents. Passa com en totes les professions. A nivell estatal queden encara, tant a les forces armades com als cossos i forces de seguretat, abundants residus del franquisme i molts funcionaris que treballen dins les anomenades clavegueres de l'Estat. Es pot comprovar llegint la premsa o veient els telediaris.

L'explicació del fenomen és fàcil. Quasi tots els funcionaris tenen la possibilitat de fer vagues de zel. En altres paraules: un cos policial que no compleix les seues obligacions (perseguir el crim, garantir l'ordre públic) pot crear un enorme problema al govern de torn. De l'exèrcit, millor no parlar. Val més estar a les bones amb els funcionaris, per a evitar problemes majors o costs electorals. Però no pensem que això passa sols amb funcionaris uniformats o no. Tenim el cas del nostre secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer. Els empresaris hostalers estan frontalment en contra de la taxa turística. Com a norma general, el sector de serveis sol blasmar qualsevol mesura que trenque la monotonia. Posa el crit al cel, per exemple, quan les autoritats decideixen convertir els centres urbans en zones de vianants. Segons els botiguers, la mesura ha d'afonar els seus negocis. Després, en comprovar que no n'hi havia per a tant, estaran plenament satisfets. Recorde la reacció dels comerciants del carrer Sant Francesc de Xàtiva quan, ja fa prou anys, l'Ajuntament decidí prohibir el trànsit de vehicles per aqueixa via. El rebuig era general.

La taxa turística ha suscitat el mateix tipus de protesta. Qualsevol diria que Francesc Colomer és un empresari més; s'ha alineat rotundament amb les tesis de la patronal turística. Haurà pensat: «Si defense sense defallir la gent de l'hostaleria, tot el sector —kellys incloses— votarà al PSOE en les pròximes eleccions, o trobaré feina en un bon hotel si perd el càrrec polític.» ¿Respectar els pactes amb els socis de govern? ¿Defendre els interessos generals? ¡Tral·larà! ¡El secretari autonòmic va a la seua! La confusió, provocada per la divisió al si del Botànic, és total. ¡Alegria per als adversaris! ¡Un numeret ben bonic en vespres electorals! Es confon impost, que afectaria empreses, amb taxa per serveis, que pagaran els turistes i no entrarà en vigor fins a novembre de 2023 —mai, si la dreta guanya les pròximes eleccions autonòmiques. Els ajuntaments seran lliures d'aplicar-la o no. Els del PSOE ja han dit que no. La decisió de Xàtiva, rebutjar la taxa, evoca la faula de la rabosa. ¡Estan verdes! No té sentit cobrar per unes pernoctacions escasses.

A escala municipal, la temptació de transmutar és constant. Tenim l'autoritat local temptada de ser directora de banda. «Escolta, és que hem de tractar molt bé les falles i les bandes de música; ens hi juguem molts vots.» En conseqüència, es donen subvencions copioses a uns col·lectius, en detriment d'altres, que en reben menys. Està clar que les autoritats han de promoure cultura i tradicions autòctones, però certes metamorfosis resulten irrisòries; en les comissions falleres i les societats musicals hi ha gent d'esquerres i de dretes, valencianistes i espanyolistes, amants de la platja i la muntanya, seguidors del Barça —o del Real Madrid— i del València. No crec que recorden, el dia de les eleccions, qui és la responsable municipal de les falles o de concedir ajuts a les bandes. Posats a pensar en vots, el col·lectiu de la tercera edat en proporciona molts. En fi, amb una galeria tan nodrida de polítics convertits en coronels o capitans de navili, directors de banda musical, amos d'hotel i policies o guàrdies civils, ens ho passem la mar de bé. ¡Veges!

(publicat a Levante-EMV, el 24/09/2022)

Dia mundial del turisme