«Las ciutats són llocs de bescanvi, com expliquen tots els llibres d'història de l'economia, però no s'hi fan només bescanvis de mercaderies, sinó també de paraules, de desitjos, de records...», deia Italo Calvino. I d'emocions, caldria afegir. El turisme cultural és l’únic producte de consum que atrau el client potencial quan aquest desconeix els detalls de la destinació. Allò desconegut funciona millor que allò conegut. El turista no fa un viatge per a veure les mateixes coses que té a casa seua. Viatja per a conèixer nous paisatges, nous monuments, nova gastronomia... Busca, en definitiva, referents culturals diferents dels seus. A l'era d'Internet, hi ha algunes destinacions turístiques molt notòries gràcies a les fotos i els vídeos que circulen per les xarxes. No és el cas de Xàtiva, que encara és una gran desconeguda. D'altra banda, els visitants volen experimentar emocions i atresorar records. Se senten atrets per una identitat cultural distinta. La nostra està formada per la història, les creacions i l'extraordinari conjunt de valors, coneixements, costums i tradicions que hem heretat del passat, a més de les aportacions que fem els xativins actuals.
Aquesta identitat cultural és poc coneguda. Tenim recursos patrimonials enormes (monuments magnífics de diverses èpoques històriques, una llengua pròpia, gastronomia exquisida, una història per descobrir, algunes de les festes i les manifestacions etnogràfiques més espectaculars d’Europa). Si no tenim desenvolupada una indústria turística a l'alçada dels nostres recursos, alguna cosa haurem fet malament. Potser, cal difondre més encertadament el nostre patrimoni cultural. Afortunadament sembla que les coses estan canviant. Per a desenvolupar una indústria turística que genere recursos econòmics —i treball de qualitat, per tant—, cal que tots els nostres recursos culturals siguen valorats des de l’exterior. Sovint es confon identitat turística amb identitat cultural. Identitat turística és la imatge que projectem cap a l’exterior. És, per tant, la visió que els turistes potencials tenen de nosaltres, del nostre patrimoni i de la nostra cultura. Pot esdevenir un incentiu per als forans, però no hem d'emetre una imatge nostra errònia.
Com més potent és la identitat cultural d'una destinació, més possibilitats té aquesta de rebre un turisme de qualitat. La rendibilitat d’una indústria turística alternativa passa necessàriament per modificar la identitat turística. Hem d'aconseguir que aquesta coincidisca amb la nostra identitat cultural. Hem de mostrar a l'exterior la identitat que considerem pròpia. Només així podrem estar a l'altura dels nostres competidors. Ens trobem envoltats per territoris culturalment molt potents: Catalunya, Castella, Andalusia. Les inversions per a promoure la cultura castellana —i la seua variant andalusa— no tenen límits; és la cultura oficial de l’Estat espanyol —i la de part de les nostres comarques, les de parla castellana. És fonamental que els visitants reconeguen els nostres referents culturals. Haurien de notar la diferència entre dues coses: una és allò que pensen de nosaltres quan arriben i altra, molt diferent, allò que en pensaran quan se'n vagen. Dit en altres paraules: una cosa és allò que creuen que som i altra, la gran sorpresa de conèixer el que realment som. En definitiva, hem d'aconseguir que la nostra terra deixe de ser invisible.
En febrer, l'Ajuntament de Xàtiva celebrà una primera reunió de la Comissió Mixta de Turisme, amb assistència de representants municipals, de l'hostaleria, del comerç i dels agents turístics privats. S'hi van estudiar actuacions per a implementar el Pla Estratègic Turístic. Evidentment, la nostra ciutat aspira a ser destinació cultural important. Aquesta setmana, hem conegut dues notícies: el rodatge al castell de diverses escenes per a la segona temporada de la sèrie Andor, de la saga de Star Wars, i la concessió a la nostra ciutat del distintiu de "Municipi de Rellevància Turística". Aquestes dues notícies i la inauguració de la gran exposició "La Llum de l'Art", de Manuel Boix, coincideixen amb temporada alta turística —per la celebració de Setmana Santa i Pasqua. Tot augura, per tant, un nombre elevat de visitants. De fet, els hotels, els allotjaments rurals i els apartaments turístics pengen el cartell de complet. ¿Significa això que per fi s'enlaira la nostra activitat turística? Podria ser, però manquen dades numèriques per a saber-ho del cert.
(publicat a Levante-EMV, el 08/04/2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada