Els nou presos polítics han estat indultats. Des del bloc d'investidura, la mesura és titllada de molt positiva, perquè afavorirà la distensió. El president Pedro Sánchez la vol vendre com una iniciativa per a recuperar el diàleg i la cerca de solucions. Però convindria rebaixar aquestes aspiracions. La mesura de gràcia, que encara ha de superar possibles recursos davant el Tribunal Suprem, només afecta nou persones. Tanmateix, el nombre de gent encausada o ja jutjada i condemnada per fets relacionats amb el procés oscil·la entre la seixantena i els tres milers, depenent de quina font es consulte. Parlem d'alcaldes, parlamentaris, funcionaris de primer i segon nivell, militants d'organitzacions independentistes, ciutadania corrent... Totes aquestes persones no han estat indultades. Per altra banda, els indults aprovats al Consell de Ministres del dia 22 són condicionats, parcials i reversibles. Només es perdona la sedició, però no la malversació. Oriol Junqueras, per exemple, ha de comparèixer el dia 29 davant el Tribunal de Comptes; li reclamen quantitats de diners públics presumptament desviats per a l'organització del referèndum de l'1-O.
La venjança de l'Estat encara no cessa. Ja ho anuncià l'exvicepresidenta Sáenz de Santamaría: Lo pagarán caro ellos y sus familias. Els presos només han vist eliminada la pena de presó pendent de compliment, però continuen inhabilitats. A més, podrien tornar a la presó si realitzen qualsevol acte que els tribunals consideren il·legal. De moment, els exiliats tampoc no podran tornar a casa. En definitiva, Pedro Sánchez, coneixedor de la resolució que anava a prendre el Consell d'Europa (insta l'estat espanyol a deixar lliures els presos i a retirar les euroordres d'extradició), ha utilitzat l'instrument de l'indult amb diverses finalitats: dotar-se d'arguments contra la dreta; llevar-se pressió internacional; assegurar l'estabilitat del seu govern; guanyar temps al conflicte català; dividir els independentistes... Però aquests insisteixen, òbviament, en una amnistia que atenya totes les persones involucrades al procés i les accions derivades d'ell. Al cap i a la fi, els indults concedits no esborren els delictes, però polítics i ciutadans independentistes neguen haver-ne comès cap. Ja se sap que tota transacció implica guanyar unes coses i perdre altres.
A hores d'ara, el balanç dels indults sembla ser més favorable per a Pedro Sánchez. L'independentisme no obtindrà ni amnistia ni referèndum pactat. És més: el govern central no té res a oferir. ¿Un nou encaix de Catalunya en Espanya? ¿Això com es menja? Hi ha propostes, com l'estat federal, per exemple, que exigeixen canvis constitucionals d'envergadura, impossibles sense comptar amb una majoria parlamentària molt qualificada. ¿Modificacions en el sistema de finançament autonòmic? Això s'hauria de pactar amb totes les comunitats autònomes. A més, els catalans ja no es conformarien amb una oferta inferior als concerts basc i navarrès. ¿Sistema judicial català i plena llibertat per a dissenyar polítiques educatives i lingüístiques pròpies? El PSOE augura un clima de concòrdia, però pretén que li surta debades. Ni tan sols s'han demanat disculpes per tot allò que s'esdevingué l'1 d'octubre de 2017: operació inútil de càstig, violència estatal extrema contra les persones que anaren a votar, impunitat dels qui l'ordenaren i l'executaren... No està assegurat ni tan sols el clima de distensió; els òrgans de l'Estat controlats pel PP no descansen.