Tuf a negoci

Des d'èpoques remotes, la comarca de la Costera ha constituït la via de comunicació natural que enllaça País Valencià amb sud-est de Castella, Múrcia i Andalusia. El pas obligat de nombrosos grups humans —soldats, mercaders, viatgers— empentà la creació de múltiples infraestructures, sobretot de comunicació. En època romana, el traçat de la Via Heracliana —o Hercúlia— transcorria per la comarca. La via rebé diferents noms al llarg de la seua existència: Camí d'Anníbal, Via Exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir, Ruta de l'Espart. La denominació més coneguda, Via Augusta, s'imposà arran d'unes reparacions fetes durant el mandat de l'emperador August, entre els anys 8 i 2 aC. Esdevingué el camí principal per a comunicar les províncies, les ciutats i els ports romans riberencs de la Mediterrània. La Via Augusta marcà profundament el territori de la nostra comarca. En etapes històriques successives, els seus habitants han vist passar el Camí Reial de Madrid, el ferrocarril, una carretera estatal i una autovia (N-340 i A-7), un gasoducte...

De fet, la mitjana divideix cada viaducte de l'A-7, al seu pas per la Vall de Montesa, en dues parts ben diferenciades, una moderna i altra del segle XVIII, que és en realitat un pont de l'antic Camí Reial. (Dispersos per les masies del terme de Moixent en queden alguns mollons.) La proliferació de vies de comunicació tingué el seu colofó amb l'electrificació; diverses línies elèctriques —amb els seus components, cables i torres metàl·liques— recorren de cap a cap la Costera. Tot açò ha tingut beneficis evidents, és clar, però també ha proporcionat moltíssims inconvenients. El patrimoni històric i artístic, abundant, i els espais naturals de la comarca han de coexistir amb infraestructures que alteren el paisatge, obstaculitzen les vistes de monuments i entorpeixen la mobilitat de la fauna autòctona. En realitat, la Costera és com el llobarro que un peixater talla longitudinalment en dues parts. La conjunció d'autovia i ferrocarrils, no el Cànyoles, actua de ganivet. (No sé a quina banda queda l'espina dorsal, ha.) Elements com el castell de Montesa o les antigues ventes del Camí Reial que encara queden a Montesa, Vallada i Moixent pateixen aquesta realitat.

El projectat parc logístic de Vallada, que vol reviscolar, podria ser altra ferida infligida al nostre territori. Tanmateix, quan hom creia que la situació no anava a empitjorar més, sorgí la notícia: es tramitava un megaprojecte solar, finançat amb fons europeus, que afectava les poblacions de la Vall de Montesa. En realitat, la macroplanta fotovoltaica estarà emplaçada en Almansa, però planeja menar l'energia cap a la subestació de l'AVE construïda a Montesa, la qual cosa implica efectes perversos sobre la nostra comarca: invasió de moltes parcel·les agrícoles i —en menor mesura— industrials, algunes de les quals caldria expropiar per a instal·lar un centenar de grans torres metal·liques; construcció d'enormes parcs solars darrere del castell de Montesa; impacte negatiu sobre el medi ambient i el patrimoni històric. Ajuntaments concernits ja han mostrat la seua oposició al projecte, que també ha rebut vora tres mil al·legacions de particulars. Qualsevol podria pensar que els habitants de la contrada estan en contra del progrés, de les energies netes. ¡No! La gent vol que les energies renovables siguen compatibles amb la conservació del medi.

Com ja ha acabat el període d'al·legacions, la pilota està en la teulada del Ministeri de Transició Ecològica. La gent de la Vall de Montesa troba a faltar la veu de la Generalitat, responsable de l'ordenació del territori; sols Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, ha mostrat una inequívoca preocupació per l'assumpte. No coneixem, però, posicionaments clars de Mireia Mollà (consellera de Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica) o d'Arcadi España (conseller, entre altres matèries, de Política Territorial). Una multinacional està darrere el projecte solar (molt sobredimensionat, segons parer dels entesos), però empreses més menudes, algunes de creació recent, s'han pujat al tren. En fi, les universitats, les agrupacions comarcals dels partits i diverses entitats han rebutjat la nova agressió al territori. ¿Energia neta? El projecte emet un tuf a negoci que tira de tos. Alguns busquen fer-se amb els fons europeus destinats a la reactivació econòmica. ¿Nova modalitat especulativa distinta de la urbanística?

(publicat a Levante-EMV, el 05/06/2021)