Ja s’està acabant la ressaca
electoral i no tardarem a sentir les primeres cantilenes del PP: «El PSOE ens
ha estat enganyant. Les arques estan més buides del que deien els socialistes. Hem
heretat una situació calamitosa. No tindrem altre remei que aplicar noves
mesures d’ajust per a evitar la catàstrofe. En una hora difícil per a tots, calen
dosis molt altes de patriotisme.» No es pot descartar, evidentment, que els
socialistes hagen intentat maquillar els comptes de l’Estat, però la consueta
del PP no serà casual; ja estava prevista. Les receptes dels empresaris per a
crear ocupació consisteixen bàsicament a flexibilitzar el mercat laboral, ço
és, afavorir el comiat, baixar els salaris... Durant la campanya, el Partit
Popular ha callat, per tal de no espantar els votants, però anteriorment sempre
s’havia manifestat conforme amb aquestes tesis de la patronal. El problema és
el següent: si tots els empresaris apliquen aquestes mesures, i el govern les dóna
per bones, qui quedarà que puga comprar els seus productes?
D’altra banda, els mercats
financers, que només estan interessats a cobrar a l’interès més elevat possible
el deute contret per les administracions públiques, aconsellen la disminució de
la despesa, ço és, els plans d’austeritat. (Es tracta, evidentment, de destinar
a la devolució del deute la major quantitat possible de recursos disponibles
sense tocar ni un mil·límetre els impostos que graven el capital.) En quines
parcel·les es pot retallar? Doncs, bàsicament en tres: salaris dels
funcionaris, inversió en infraestructures i dotacions públiques, i serveis que
conformen el denominat estat del benestar —educació, sanitat i prestacions
socials. (També hi ha marge, menor, per a privatitzar algunes empreses
públiques que encara romanen en mans de l’estat: televisions, aeroports,
Renfe...) Rajoy ha negat, durant la campanya, que vaja a ficar la tisora als serveis
socials bàsics (educació, sanitat, pensions) o que vaja a pujar els imposts.
On rau el misteri? Si es vol acomplir
l’objectiu marcat per la UE, cal disminuir el dèficit públic en uns quants
milers de milions d’euros. D’on sortiran aquests diners? Dels ingressos? De l’estalvi?
De la lluita contra el frau fiscal? Fins ara, Rajoy calla, però la resposta
vindrà ben aviat en forma de cantilena: «El PSOE ens ha estat enganyant; la
situació és més dolenta del que pensàvem. No tenim altre remei que aplicar
mesures d’ajust molt dures si volem evitar l’abisme. En aquesta hora difícil, hem
d’estar tots units.» S’admeten
apostes!