Setmanes enrere, durant una de les seues
xerrades informatives pels barris de la ciutat, el grup local d’Esquerra Unida descobria
una dada cridanera: al llarg de 2011 havien conclòs uns 300 expedients
d’execució hipotecària o desnonament al partit judicial de Xàtiva. La xifra és
terrible. Tenint en compte que dissabtes, diumenges, festius i dies d’agost són
inhàbils, un càlcul senzill indica que degué enllestir-se més d’un expedient cada
dia feiner. No devien anar errats els portaveus d’EU. Dijous passat, elsmitjans de comunicació informaven que els judicis de desnonament —d’habitatges o
locals— enllestits pels jutjats de l’Estat fins a setembre d’enguany
ascendiren a 49.702, la xifra més alta des que es difonen aquestes dades (un
16% superior a la del mateix període de 2011). Quant a execucions
hipotecàries, els jutjats van rebre fins a setembre 67.537 expedients. Amb
12.464 llançaments durant nou mesos, el País Valencià és l’autonomia amb major
nombre de desallotjaments (un 23% més que en 2011).
Molts de vostès es faran la pregunta del
milió: ¿Quants procediments d’execució o desnonament s’hauran tramitat enguany
al partit judicial de Xàtiva? Segons un amic meu advocat, més de 300. Cada
procediment s’incoa per motius diferents. El de desnonament pot ser instat per l’amo
d’un immoble que no rep el lloguer fixat; el d’execució hipotecària, per una entitat
creditícia que no cobra les quotes del préstec. No tots aquests processos
judicials acaben en llançament. Un percentatge mínim desemboca en algun tipus
d’acord entre les parts: refinançament del deute, dipòsit de les rendes
endarrerides. Ara bé, que caixes i bancs accepten la dació en pagament és un
fet insòlit. (També ho és que les entitats creditores permeten als deutors l’ús
de la casa a canvi d’un lloguer social.) Bona part dels desnonaments i
execucions hipotecàries conclou, per tant, en llançament. Enguany, el Servei
Comú de Notificacions i Embargaments dels jutjats xativins podria haver
assenyalat data per a unes 250 o 260 desocupacions.
Fent
servir l’asèptic llenguatge judicial, es notifiquen múltiples llançaments, embargaments,
remocions, atorgaments de possessió... Totes aquestes diligències tenen un
denominador comú: algú ha d’abandonar un immoble mentre altre en pren
possessió. Moltes persones, com que volen preservar de la mirada pública la
seua intimitat, lliuren les claus sense esperar l’arribada dels agents
judicials. No semblaran, doncs, haver estat desposseïdes de la llar; llurs veïns
no hauran vist aparèixer cap policia pel replanell. Altres persones, en canvi,
oposen una resistència numantina a
l’evacuació. En altres paraules: han de ser desallotjades a la força enmig d’un
garbuix de policies, tafaners i, sovint, gent solidària que intenta aturar la
tragèdia. Als telediaris o les planes dels periòdics només apareixen els
desallotjaments forçosos. Hem de pensar, però, que aquests constitueixen la
punta d’un enorme iceberg. Molts dels afectats
volen romandre a l’anonimat, volen amagar la seua vergonya o una última engruna
de dignitat personal.
El passat 7 de desembre, el
Govern va disposar que l’Institut Nacional d’Estadística publique
trimestralment dades desglossades dels desallotjaments, amb la finalitat de
conèixer el número exacte de famílies afectades en la seua primera vivenda, i
de propietaris de naus industrials o altre tipus de locals que perden el seu
negoci. Tampoc no estaria mal que coneguérem les dades per comunitats
autònomes, partits judicials i localitats. Comprovaríem si s’esdevenen sis o
set tragèdies setmanals a la nostra comarca. En un país on s’ha promogut, des
dels poders públics, l’adquisició d’habitatge en propietat —per a crear a l’amo
d’uns metres quadrats la il·lusió de ser un potentat—, perdre la titularitat de
la llar resulta traumàtic. Però quedar-se al carrer sense aixopluc és una
veritable tragèdia. En fi, la tradició mana desitjar, aquests dies, un feliç any nou. Jo proposaria que fórem més concrets. Podríem vindicar, per
exemple, que es canvie en 2013 la llei hipotecària. Cal aturar la plaga de
desnonaments. ¡Hi hauria més felicitat!
(publicat a Levante-EMV, el 29/12/2012)