¡Apaga i anem-nos-en!

Estava clar que els valencians anàvem a pagar els plats trencats pel rebrot independentista català. La reforma educativa del ministre Wert relega la nostra llengua a la consideració d’assignatura optativa. De moment, l’esborrany de la futura Ley Orgànica de Mejora de la Calidad Educativa (Lomce), que ha presentat l’executiu central, només garanteix l’escolarització en castellà. En realitat, aquest projecte de llei ens retrotrau al postfranquisme, època en què el valencià sols podia impartir-se de manera optativa i fora de l’horari escolar. ¿Per què pagarem els plats trencats? Perquè els catalans ja estan preparant un front comú per a defendre’s de l’agressió espanyolista. Però els valencians no tenim qui ens defense. El PP valencià ja ha dit que el projecte de llei li sembla molt positiu.

¡No podíem esperar una reacció distinta! Hem de recordar que els peperos locals ja tenien pensat de carregar-se el valencià a través de diverses vies: eliminat els programes d’ensenyament en valencià, instaurant un model trilingüe que margina la nostra llengua... En resum: ja tenien pensat de carregar-se la llei d’ús i ensenyament del valencià. La Lomce els aplana el camí. Tampoc no podem esperar molta ajuda d’un PSOE que, ultra no creure’s massa el nostre redreçament lingüístic, ha esdevingut un partit irrellevant. Durant el postfranquisme, l’enorme mobilització d’amples sectors ciutadans garantí la consecució d’unes modestes conquistes democràtiques —entre les quals, la inclusió del valencià com a matèria troncal a totes les etapes educatives obligatòries i al batxillerat.

Ara, però, els nivells de conscienciació i combativitat ciutadanes són mínims. Estem supeditats, per tant, a la reacció de bascs i catalans. Els valencians només podem esperar alguna vindicació radical provinent dels grups minoritaris de l’esquerra. L’atac espanyolista ha deixat la bandera del valencià a les seues mans. Compromís, posem per cas, podria aprofitar la circumstància per a millorar encara més les seues perspectives electorals, però té, en aquests moments, escàs marge de maniobra. El govern central podria sentir la temptació de pactar alguna excepció a la Lomce amb Catalunya i País Basc, i aplicar la integritat del projecte de llei a les altres comunitats autònomes. Si succeís tal cosa, ¡a fer punyetes els esforços de trenta anys per dignificar la llengua!

I atenció: la reforma del ministre Wert no atempta únicament contra l’idioma; també pretén incloure al currículum bàsic, d’ensenyament obligatori a tot l’Estat, un 70% dels continguts educatius. En altres paraules: adéu a l’ensenyament de la història, la geografia, la llengua i la cultura dels valencians. En fi, si no hi ha, davant d’aquest panorama, una reacció contundent dels ensenyants, dels pares d’alumnes més conscienciats, dels moviments de renovació pedagògica, dels sindicats i organitzacions socials valencianes, dels nostres escriptors... Si no hi ha una resposta clara de la societat valenciana més compromesa, apaga i anem-nos-en.