El Centre Niemeyer d’Avilés

El projecte que Niemeyer havia regalat a Astúries acabà sent el major treball seu construït a Europa (en 2006, havia projectat un balneari per a la ciutat alemanya de Potsdam, que finalment fou rebutjat per les seues dimensions faraòniques). El conjunt d'Avilés fou inaugurat el 2011 amb el nom de Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer. Està emplaçat al marge dret de la ria. Fidel al costum de visitar les peces famoses d’arquitectura moderna, m’hi vaig allargar, durant la meua estada en Avilés. El Centre Niemeyer és un resum de peces construïdes pel brasiler en altres llocs. (Això provocà la crítica d’alguns especialistes, que acusaren Niemeyer d’autoplagi.) L’arquitecte descriví l’obra com «una gran plaça oberta a tots els homes i les dones del món, una gran llotja de teatre sobre la ria i la ciutat vella. Un lloc per a l’educació, la cultura i la pau». Les línies sinuoses, les formes corbes i l’ús predominant del blanc, amb detalls de roig i groc, que caracteritzen l’estil de l’arquitecte de Rio de Janeiro, són presents al conjunt asturià.

 

Niemeyer és autor d’altres projectes importants, entre el quals destaquen els enllestits durant els anys seixanta a Brasília, la nova capital del seu país. Fou l’autor d’alguns dels edificis públics més icònics d’aquesta ciutat: el Congrés Nacional, la Catedral, el Palácio de Planalto, el Palácio da Alvorada... Fou també un dels principals responsables de l’equip que dissenyà la seu de l’Organització de les Nacions Unides a Nova York. A causa de la seua militància comunista hagué d’abandonar Brasil. Visqué exiliat a París des de 1966 fins al final de la dictadura militar brasilera, en 1985. Hi ha obra seua repartida per Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia. Entre les seues obres més reeixides, també destaquen edificis religiosos com esglésies i mesquites.
 

 

«No és l’angle recte allò que més m’atrau, ni la línia recta, dura, inflexible, creada per l’home. Allò que m’atrau és la corba lliure i sensual, la corba que trobe a les muntanyes del meu país, al curs sinuós dels seus rius, a les ones de la mar, al cos de la dona predilecta», va proclamar Niemeyer, traspassat a l’edat de 104 anys. La construcció d’Avilés ha arribat, però, en mal moment: el deute municipal de la vila puja a vint-i-set milions d’euros; el govern d’Astúries també ha de retallar el seu dèficit. L’anterior executiu regional decidí de tancar el centre cultural. (A la despesa de construcció, calia afegir el cost del manteniment i la programació.) El nou govern asturià ha decidit de reobrir-lo. Ara bé, la seua activitat cultural i el seu poder d’atracció disten molt d’allò que s’havia previst. El Niemeyer corre el risc, per tant, d’esdevenir altre contenidor buit, altra mostra d’arquitectura icònica sense una utilitat concreta.