Renovació d’Avilés

Aquest estiu, després de passar uns dies a Galícia, vaig anar a Astúries. Entre altres indrets, vaig visitar Avilés. La vella vila industrial tracta de renovar el seu teixit econòmic i urbanístic. El segle XX marcà l’inici del seu desenvolupament industrial, amb successives ampliacions del port i la consolidació, als anys cinquanta, d’un enorme complex industrial. Es van instal·lar, als dos marges de la ria d'Avilés, grans plantes productives, com la siderúrgica Ensidesa, —actualment en mans d’ArcelorMittal, propietat de l’indi Lakshmi Mittal—, l’Empresa Nacional d’Alumini, Asturiana de Zinc, la reconvertida Real Compañía Asturiana de Minas... A causa del creixement industrial, Avilés es convertí en una trampa per a la salut; el seu número d’asmàtics era elevadíssim. Els índexs admesos per a substàncies que contaminaven el medi eren rebassats de manera espectacular. Era la ciutat espanyola més contaminada (a nivell europeu, només era superada per la ciutat polonesa de Katowice).

 

 

A finals dels anys vuitanta, començà la crisi d’aquestes grans plantes productives, cosa que obligà a una enorme “reconversió”, forma eufemística de denominar el tancament d’indústries i les reduccions massives de plantilles. Llavors, Avilés volgué imitar el procés de canvi enllestit per ciutats com Bilbao. Es procedí a la recuperació ambiental de la ria i el nucli històric. S’intentà recuperar la tradicional activitat marinera. Es lligà el futur d’Avilés a la regeneració de la ria i els seus voltants; en 2008, el govern asturià, una societat estatal, l’ajuntament i el port constituïren un consorci per a desenvolupar urbanísticament una àrea de 575.000 metres quadrats situats en els dos marges. Com Avilés volia tenir el seu “Guggenheim” particular, un edifici d’autor, el consorci decidí de construir un projecte donat per Oscar Niemeyer en 2007 com a contribució a la celebració del XXV aniversari dels Premis Príncep d’Astúries (Niemeyer havia obtingut el Príncep d'Astúries de les Arts en 1989).