Bons desitjos per a 2013

Setmanes enrere, durant una de les seues xerrades informatives pels barris de la ciutat, el grup local d’Esquerra Unida descobria una dada cridanera: al llarg de 2011 havien conclòs uns 300 expedients d’execució hipotecària o desnonament al partit judicial de Xàtiva. La xifra és terrible. Tenint en compte que dissabtes, diumenges, festius i dies d’agost són inhàbils, un càlcul senzill indica que degué enllestir-se més d’un expedient cada dia feiner. No devien anar errats els portaveus d’EU. Dijous passat, elsmitjans de comunicació informaven que els judicis de desnonament —d’habitatges o locals— enllestits pels jutjats de l’Estat fins a setembre d’enguany ascendiren a 49.702, la xifra més alta des que es difonen aquestes dades (un 16% superior a la del mateix període de 2011). Quant a execucions hipotecàries, els jutjats van rebre fins a setembre 67.537 expedients. Amb 12.464 llançaments durant nou mesos, el País Valencià és l’autonomia amb major nombre de desallotjaments (un 23% més que en 2011).

Molts de vostès es faran la pregunta del milió: ¿Quants procediments d’execució o desnonament s’hauran tramitat enguany al partit judicial de Xàtiva? Segons un amic meu advocat, més de 300. Cada procediment s’incoa per motius diferents. El de desnonament pot ser instat per l’amo d’un immoble que no rep el lloguer fixat;  el d’execució hipotecària, per una entitat creditícia que no cobra les quotes del préstec. No tots aquests processos judicials acaben en llançament. Un percentatge mínim desemboca en algun tipus d’acord entre les parts: refinançament del deute, dipòsit de les rendes endarrerides. Ara bé, que caixes i bancs accepten la dació en pagament és un fet insòlit. (També ho és que les entitats creditores permeten als deutors l’ús de la casa a canvi d’un lloguer social.) Bona part dels desnonaments i execucions hipotecàries conclou, per tant, en llançament. Enguany, el Servei Comú de Notificacions i Embargaments dels jutjats xativins podria haver assenyalat data per a unes 250 o 260 desocupacions.

Fent servir l’asèptic llenguatge judicial, es notifiquen múltiples llançaments, embargaments, remocions, atorgaments de possessió... Totes aquestes diligències tenen un denominador comú: algú ha d’abandonar un immoble mentre altre en pren possessió. Moltes persones, com que volen preservar de la mirada pública la seua intimitat, lliuren les claus sense esperar l’arribada dels agents judicials. No semblaran, doncs, haver estat desposseïdes de la llar; llurs veïns no hauran vist aparèixer cap policia pel replanell. Altres persones, en canvi, oposen una  resistència numantina a l’evacuació. En altres paraules: han de ser desallotjades a la força enmig d’un garbuix de policies, tafaners i, sovint, gent solidària que intenta aturar la tragèdia. Als telediaris o les planes dels periòdics només apareixen els desallotjaments forçosos. Hem de pensar, però, que aquests constitueixen la punta d’un enorme iceberg. Molts dels afectats volen romandre a l’anonimat, volen amagar la seua vergonya o una última engruna de dignitat personal.

 

El passat 7 de desembre, el Govern va disposar que l’Institut Nacional d’Estadística publique trimestralment dades desglossades dels desallotjaments, amb la finalitat de conèixer el número exacte de famílies afectades en la seua primera vivenda, i de propietaris de naus industrials o altre tipus de locals que perden el seu negoci. Tampoc no estaria mal que coneguérem les dades per comunitats autònomes, partits judicials i localitats. Comprovaríem si s’esdevenen sis o set tragèdies setmanals a la nostra comarca. En un país on s’ha promogut, des dels poders públics, l’adquisició d’habitatge en propietat —per a crear a l’amo d’uns metres quadrats la il·lusió de ser un potentat—, perdre la titularitat de la llar resulta traumàtic. Però quedar-se al carrer sense aixopluc és una veritable tragèdia. En fi, la tradició mana desitjar, aquests dies, un feliç any nou. Jo proposaria que fórem més concrets. Podríem vindicar, per exemple, que es canvie en 2013 la llei hipotecària. Cal aturar la plaga de desnonaments. ¡Hi hauria més felicitat!

 

(publicat a Levante-EMV, el 29/12/2012)