Cortines de fum

Aquests dies, el món de l’ensenyament públic està molt rebolicat. Dijous passat, les manifestacions de protesta contra la nova llei educativa, anunciada pel ministre José Ignacio Wert, van recórrer els carrers de nombroses ciutats. Ahir mateix, nombrosos manifestants convocats per Compromís es van concentrar davant les portes de l’ajuntament xativí. En fi, la reforma educativa podria seguir una estratègia perfectament planificada; el ministre d’Educació, Cultura i Esport és —no ho oblidem— un expert en demoscòpia. Quan les xifres de l’atur, el drama dels desnonaments i la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions pinten un panorama electoral ombrívol per al PP, el “toro brau” ha sortit a l’arena i ha envestit contra la nostra llengua, per a distreure el personal. La maniobra de distracció és perfecta; mentre tothom parla de la llengua, altres temes de candent actualitat —com els retalls als serveis públics o la pujada del rebut de la llum— passen desapercebuts.

És més: el tema lingüístic amaga altres aspectes inquietants que el govern del senyor Rajoy intenta colar a la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE): tracte preferencial a l’ensenyança privada, eliminació de l’educació per a la ciutadania, introducció d’una alternativa a la religió obligatòria i avaluable, sostracció de competències curriculars a les autonomies... Es tracta, en definitiva, d’un atac en tota regla a l’ensenyança pública. Per a millorar les competències dels nostres alumnes no calen noves lleis orgàniques, sinó retocs puntuals del sistema: més formació dels docents, més incentius professionals, més recursos, més avaluació dels processos didàctics, nous esquemes organitzatius als centres educatius... Però el govern, que molts votaren perquè havia promès de solucionar ràpidament la crisi econòmica, aprofita la seua majoria parlamentària per a capgirar, per motius merament ideològics, coses que només requerien millores tècniques o ajustos puntuals.

Segons els sondejos, l’actual legislació sobre avortament compta amb l’aprovació d’una majoria ciutadana. Les enquestes també mostren que els ciutadans estan raonablement satisfets amb la sanitat i l’ensenyament públics. Tanmateix, caminem a passos gegantins cap a una justícia, una sanitat i una educació d’abonament. Les conquistes educatives de les darreres dècades podrien desaparèixer. Precisament, el pròxim dijous, l’amic Vicent Torregrossa Barberà presenta a la Casa de Cultura xativina l’obra titulada Renovació pedagògica i formació del professorat al País Valencià; breu aproximació història (1975 - 1995), editada per la Universitat de València. El professor Torregrossa evoca moltes experiències de renovació, protagonitzades pels mateixos ensenyants —experiències autoformatives, podríem dir—, que donaren com a fruit la millora substancial del nostre ensenyament públic. La varietat i qualitat dels enfocaments renovadors fou enorme: les tècniques Freinet, la impremta escolar, les escoles viatgeres...

Els protagonistes d’aquelles iniciatives perseguien una escola valenciana activa i cooperativa, uns aprenentatges significatius... Les Escoles d’Estiu aglutinaren el moviment renovador. A la nostra comarca sorgí el Col·lectiu de Mestres de la Costera, creat el 1975, arran dels cursos de valencià organitzats per l'ICE, als quals es va inscriure un bon grapat de joves ensenyants. És possible que vostès hagen sentit parlar d’alguns d’ells: Pep Morata, Paco Úbeda, Empar Oltra, Joanjo Antolí, Paco Belda, Joan Bravo, Toni Marzal, Maria Chapí, Paqui Franco, Vicent Tortosa, Toni Barberà... Vicent Torregrossa i jo mateix també ens hi vam involucrar. Tots estàvem units per l’amor a l’educació i a la llengua. Doncs bé, tot aquest bagatge de lluita per millorar i dignificar l’ensenyament públic podria ser giravoltat per l’enèsima envestida ideològica d’una dreta que paeix molt malament l’esperit crític i el pensament lliure.

Només ens quedarà un consol: si el sectarisme de Wert arriba a materialitzar-se en una nova llei educativa, estarà garantida la seua futura derogació per una majoria parlamentària diferent de l'actual. Tornarem a canviar de llei quan canviem de govern. Mentrestant, convé no perdre de vista allò que vol amagar l’histrionisme del ministre: un atur desbocat, l’augment de les taxes judicials, els quantiosos diners públics regalats a la banca, la privatització de l’ensenyament i la sanitat... ¡Cal una cortina molt espessa per a tapar tot açò!

 

(publicat a Levante-EMV, el 15/12/2012)