dissabte, 19 de juny de 2021

Tresor distint i característic

Qui busque les primeres construccions valencianes d'estil gòtic trobarà a Xàtiva algunes velles esglésies que evoquen el segle XIII, època en què Jaume I conquistà la ciutat i tot Xarq Al-Andalus. Com el monarca volia implantar el cristianisme en tots els llocs acabats de prendre, una munió de picapedrers, manobres, pintors i fusters començà a construir temples d'estil gòtic primitiu. Allò que anomenem avui "arquitectura de conquesta" proliferà per les terres valencianes fins al final de la centúria. Les mostres més singulars del nou estil compartien influències del darrer romànic lleidatà i elements del gòtic incipient que naixia arreu d'Europa. S'hi allargava l'ombra del Cister, l'orde monàstic que marcava les pautes d'edificació. Com que hi havia la necessitat d'expandir la nova fe de forma rabent, la construcció dels edificis havia de ser molt fàcil i ràpida. Les esglésies de conquesta tenen bàsicament planta rectangular. Dos arcs diafragmàtics apuntats solen dividir la nau en tres trams. Manquen els capitells, costosos de tallar. La coberta és de fusta, amb dos vessants. Se sol accedir al temple per un arc de mig punt.
 
Quant als materials constructius, n'hi ha molta varietat: des d'elements d'edificis anteriors fins a peces elaborades expressament (fustam, maons, maçoneria, carreus), tot caracteritzat per la senzillesa, l'economia i la disponibilitat. Avui, els murs interiors estan nus. Tanmateix, en època medieval estaven coberts d'iconografia. Exhibien pintures al fresc —sense firma, perquè no existia consciència d'autoria. La producció pictòrica tenia caràcter merament utilitari: ensenyar als fidels els diversos passatges de les sagrades escriptures. A Sant Pere i Sant Feliu de Xàtiva queden restes de policromia. El gòtic coincidí amb el ressorgiment de les ciutats, el naixement de la burgesia, la creació d'universitats i l'aparició de nous ordes religiosos, com els mendicants. Els franciscans i els dominicans arribaren aviat a Xàtiva. Els frares dominicans s’hi establiren el 1291, substituint l’orde de la Penitència. L’església de Sant Domènec mostra trets del gòtic de conquesta. Durant el treball de restauració es descobriren restes de l'antic teginat policromat.

Del convent franciscà, es conserva l'església, del segle XIII, restaurada en 2007. També pertany al gòtic primitiu. Fou un temps església funerària dels Borja. Albergà les despulles de Caterina de Borja (germana d'Alfons), de Roderic de Borja i Sibil·la Escrivà, avis d'Alexandre VI, i de Jofré, pare del pontífex. Altre edifici gòtic és Sant Pere, l'església on fou batejat Roderic de Borja en 1432. Fou construïda en el segle XIV, imitant l'estil de conquesta. Té coberta de fusta policromada d'inspiració mudèjar. L'interior conserva pintures al fresc del segle XIV —un calvari i un Sant Cristòfol al mur septentrional—, el meravellós retaule de l'altar major, dedicat a Sant Pere i Sant Pau, que barreja elements dels segles XV i XVI pertanyents al darrer gòtic i el primer renaixement, i dos retaules medievals. Al subsòl de l'església, les criptes també són visitables. Finalment, el viatger ha de pujar a l'església de Sant Feliu, construïda el 1269 al lloc on possiblement s'havia alçat una basílica episcopal de l'antiga Saetabis, als peus del castell.


De Sant Feliu, cal destacar l'atri, sostingut per columnes romanes de marbre rosa de Buixcarró. L'edifici té planta rectangular, testeres planes i arcs diafragmàtics. Conserva l'aspecte originari, cosa que n'accentua l'interès. Dins destaca el retaule major, dedicat a Sant Feliu de Girona, patró de Xàtiva. L'obra, amb danys causats per les humitats, s’atribuí al Mestre de Perea. Avui se sap que intervingueren tres artistes d'un mateix taller, Mestre de Xàtiva, Mestre de Borbotó i Mestre d’Artés, membres de la família Cabanes. El retaule fou encarregat pels jurats, com demostren les armes reials i l’escut de la ciutat. El recinte conserva frescos i una pica en què es representa l'adoració dels Reis. Altra peculiaritat del temple és la portada nord. Uns brancals coronats per capitells amb motius vegetals sostenen l'arc de mig punt. L'arquivolta està decorada amb llaços i puntes de diamant. En sortir de Sant Feliu haurà conclòs el periple pel gòtic primitiu xativí. Bé mereixeria pertànyer al Patrimoni Mundial de la UNESCO. Però l'Església, possessora principal d'un tresor autòcton distint i característic, no en té massa zel. ¡Ja se n'ocuparà el contribuent!

(publicat a Levante-EMV, el 19/06/2021)