Marededéus negres

A la pell de brau proliferen antigues marededéus negres. ¿Quin és el seu origen? Hi ha teories. Les morenetes originals solen ser romàniques o gòtiques. No s'han de confondre, per tant, amb altres que substitueixen imatges antigues destruïdes o desaparegudes, ni amb imatges modernes de trets facials africans. En principi, una marededéu pot ser negra per causa del material fosc de què estiga feta —pedra i, sobretot, fusta. De vegades, les talles de fusta eren recobertes amb alguna substància viscosa —betum, quitrà, brea— per tal d'evitar humitats i l'acció dels insectes xilòfags i els fongs. Quan la substància s'enduria, s'hi aplicava policromia. Amb el pas del temps, queien els pigments i apareixia la capa negra o marró de protecció contra els insectes. Sovint, els restauradors s'han endut algunes sorpreses; han netejat i restaurat una imatge negra i han descobert que era en realitat blanca. S'ha de fer notar que les marededéus negres no solen tenir trets africans, sinó caucasians, ço és, trets de raça blanca (boca fina i nas molt prim).

Una llegenda sosté que algunes marededéus negres foren tallades per l'evangelista Lluc, inspirat per un versicle del Càntic dels càntics: «Sóc bruna però bonica, filles de Jerusalem, i desitjable, com les tendes de Quedar, com els pavellons de Salomó. / No us fixeu en la meua morenor; és que el sol m'ha embrunit.» La Mare de Déu de Guadalupe, patrona d'Extremadura, posem per cas, s'atribueix a Lluc. Atesos el caire ben eròtic del text de Salomó i l'enorme distància entre Jerusalem i la pell de brau, aquesta atribució no té ni cap ni peus. Sobre la Mare de Déu del Pilar també s'han fet elucubracions ben cridaneres. Com que la deessa Àrtemis era representada a Efes sobre una columna, l'Església volgué que les imatges de la Mare de Déu descansaren sobre un pilar. ¡Veges! Tampoc no s'ha de descartar la influència bizantina a l'art romànic. Amb el pas del temps, la plata de les icones orientals s'ennegreix per oxidació. És possible que alguns croats —els cavallers templers, per exemple— portaren, en tornar a Europa, icones bizantines.

Finalment, hi ha altra teoria difícil de sostenir per manca de proves o referències documentals. Els seus defensors afirmen que les marededéus eren negres perquè l'Església volia absorbir i cristianitzar antics rituals dedicats a deesses paganes de la fertilitat. Es posa l'exemple d'Isis, les figures de la qual solien ser negres. Les creences paganes associaven el color negre amb la terra i la fertilitat. Degueren practicar-se a Europa, abans de la cristianització, rituals en llocs on hi havia roques negres. En qualsevol cas, l'assumpte té molts interrogants i cap resposta definitiva. Això sí, sembla clar que la presència musulmana a la Península Ibèrica no té res a veure amb el fenomen de les marededéus negres; proliferaren en diversos països europeus. A França —on no hi hagué conquesta musulmana— són molt nombroses. La tradició també arribà a terres d'Amèrica; la cara fosca de les imatges hauria sintonitzat amb la sensibilitat indígena.