Del passat 29 de desembre al 5 de gener, vaig sojornar vuit dies a la tercera illa més gran de la Mediterrània, Xipre, només superada en extensió per Sicília i Sardenya. Xipre té 9.250 km2 (uns 220 km de llargària i 97 d'amplària màxima). L'illa és, per tant, una mica més menuda que la Ribera Alta. La gran majoria dels xipriotes actuals, de remots orígens micènics, té una identitat fonamentalment grega, però l'illa ha rebut la "visita" de fenicis, egipcis, hittites, assiris, perses (expulsats per Alexandre Magne), romans, bizantins —que també eren romans—, àrabs, venecians... Xipre fou possessió de Ricard Cor de Lleó (que es va casar a Famagusta amb Berenguera de Navarra), dels cavallers templers, dels francs de la casa de Lusignan, de Venècia, de l'Imperi Otomà i, entre 1878 i 1960, del Regne Unit. (A hores d'ara, els britànics tenen plena sobirania sobre dues bases militars, Akrotiri i Dekélia, que suposen el 3 % del territori de Xipre.) La riquesa patrimonial xipriota és enorme i variada; tots els colonitzadors han deixat llur petjada cultural fins i tot en detalls nimis. Els cotxes de l'illa circulen per l'esquerra, com al Regne Unit.
Tota aquesta successió d'invasions colonials s'explica per la peculiar situació geogràfica de l'illa al Pròxim Orient (dista uns 110 km de les costes turques i uns 120 de les síries). Tanmateix, la República de Xipre és essencialment europea, membre de la UE des de 2004. Els tres primers dies d'estada al país, em vaig allotjar a Limassol, la segona ciutat més gran després de la capital, Nicòsia. L'hotel, emplaçat al passeig marítim, organitzà una fantàstica nit de Cap d'Any. Sopar amb música en viu, ball, pas al 2025, castell de focs artificials a la marina, més música a l'àtic de l'hotel... L'endemà, paisatge nevat als monts Troodos i esglésies bizantines amb unes pintures murals meravelloses. Però Xipre també prodiga sorpreses menys plaents. El jove país, independent des de 1960, suscita sentiments contradictoris. Hi existeixen els murs de separació. Es nota sobretot a Nicòsia. Malgrat la caiguda del Mur de Berlín, les tanques no han desaparegut. Encara més, proliferen. Xipre, amb la capital inclosa, està dividit per la Línia Verda, franja desmilitaritzada i controlada per les tropes de l'ONU. El territori al nord de la línia està ocupat per l'exèrcit turc.
Pot creuar-se la frontera per uns punts de control. Vaig travessar el del carrer Ledra i el d'Agios Dometios. Llargues cues. Pèrdua de temps. Passar per la duana grega. Ensenyar el passaport. Recórrer uns metres. Duana turca. Mostrar de nou el passaport. Policies malcarats. Sensació de neguit. Pel vespre, tornada a la zona grecoxipriota i els mateixos tràmits del matí a la inversa. Malestar. Desassossec en l'Europa de 2025. A Famagusta, el suburbi desert de Varosha també em neguitejà; els turcs bombardejaren hotels i expulsaren la població grega. Però tornem als tresors històrics i artístics. Els xipriotes diuen que la seua illa és afrodisíaca. ¡Ha! Recordem el mite del naixement d'Afrodita. El déu Urà (el Cel) era marit de la deessa Gea (la Terra). Van engendrar els titans, els ciclops... Ell, tement que algun dels fills el destronés, tancà els ciclops al Tàrtar. Però ella amotinà els titans, que derrotaren Urà. Gea donà una falç a Cronos, un dels titans, perquè tallés els testicles del pare i els llancés a la mar. Segons Hesíode, dels genitals sorgí una escuma blanca enmig de la qual va nàixer Afrodita. L'esdeveniment es produí a la platja de Petra tou Romiou, pròxima a Pafos. Al lloc, molt visitat pels turistes, hi ha diversos illots. Un d'ells rep el nom de Pedra d'Afrodita.
La llegenda ha atret molts artistes. El naixement de Venus, de Botticelli, exposat a la Galleria degli Uffizi de Florència, és potser l'obra més famosa inspirada en el mite. En fi, Xipre conserva esglésies i monestirs bizantins, jaciments arqueològics i altres elements de valor excepcional, alguns declarats patrimoni mundial per la UNESCO. Em van impressionar sobretot els mosaics de Kato Pafos, el monestir d'Agios Ioannis Lampadistis, el Museu Arqueològic de Nicòsia, el castell de Kirènia, les ruïnes de Salamina (la Salamis grega) i l'antiga catedral de Famagusta, convertida en mesquita. Crida l'atenció l'escassa protecció del patrimoni històric al nord de la Línia Verda. A Salamina, per exemple, mancaven pavelló d'entrada, serveis, vigilància, itineraris marcats per als visitants... La gent podia trepitjar sense cap obstacle paviments antics originals. ¡Penós! Tanmateix, no havia vist un conjunt arqueològic romà tan espectacular des de la meua estada a Gerasa, en Jordània. En tot cas, em queden enregistrades a la memòria les imatges dels monts Troodos i Pendadàkhtilos, dels ports de Pafos i Kirènia i de la nit de Cap d'Any xipriota.
Tota aquesta successió d'invasions colonials s'explica per la peculiar situació geogràfica de l'illa al Pròxim Orient (dista uns 110 km de les costes turques i uns 120 de les síries). Tanmateix, la República de Xipre és essencialment europea, membre de la UE des de 2004. Els tres primers dies d'estada al país, em vaig allotjar a Limassol, la segona ciutat més gran després de la capital, Nicòsia. L'hotel, emplaçat al passeig marítim, organitzà una fantàstica nit de Cap d'Any. Sopar amb música en viu, ball, pas al 2025, castell de focs artificials a la marina, més música a l'àtic de l'hotel... L'endemà, paisatge nevat als monts Troodos i esglésies bizantines amb unes pintures murals meravelloses. Però Xipre també prodiga sorpreses menys plaents. El jove país, independent des de 1960, suscita sentiments contradictoris. Hi existeixen els murs de separació. Es nota sobretot a Nicòsia. Malgrat la caiguda del Mur de Berlín, les tanques no han desaparegut. Encara més, proliferen. Xipre, amb la capital inclosa, està dividit per la Línia Verda, franja desmilitaritzada i controlada per les tropes de l'ONU. El territori al nord de la línia està ocupat per l'exèrcit turc.
Pot creuar-se la frontera per uns punts de control. Vaig travessar el del carrer Ledra i el d'Agios Dometios. Llargues cues. Pèrdua de temps. Passar per la duana grega. Ensenyar el passaport. Recórrer uns metres. Duana turca. Mostrar de nou el passaport. Policies malcarats. Sensació de neguit. Pel vespre, tornada a la zona grecoxipriota i els mateixos tràmits del matí a la inversa. Malestar. Desassossec en l'Europa de 2025. A Famagusta, el suburbi desert de Varosha també em neguitejà; els turcs bombardejaren hotels i expulsaren la població grega. Però tornem als tresors històrics i artístics. Els xipriotes diuen que la seua illa és afrodisíaca. ¡Ha! Recordem el mite del naixement d'Afrodita. El déu Urà (el Cel) era marit de la deessa Gea (la Terra). Van engendrar els titans, els ciclops... Ell, tement que algun dels fills el destronés, tancà els ciclops al Tàrtar. Però ella amotinà els titans, que derrotaren Urà. Gea donà una falç a Cronos, un dels titans, perquè tallés els testicles del pare i els llancés a la mar. Segons Hesíode, dels genitals sorgí una escuma blanca enmig de la qual va nàixer Afrodita. L'esdeveniment es produí a la platja de Petra tou Romiou, pròxima a Pafos. Al lloc, molt visitat pels turistes, hi ha diversos illots. Un d'ells rep el nom de Pedra d'Afrodita.
La llegenda ha atret molts artistes. El naixement de Venus, de Botticelli, exposat a la Galleria degli Uffizi de Florència, és potser l'obra més famosa inspirada en el mite. En fi, Xipre conserva esglésies i monestirs bizantins, jaciments arqueològics i altres elements de valor excepcional, alguns declarats patrimoni mundial per la UNESCO. Em van impressionar sobretot els mosaics de Kato Pafos, el monestir d'Agios Ioannis Lampadistis, el Museu Arqueològic de Nicòsia, el castell de Kirènia, les ruïnes de Salamina (la Salamis grega) i l'antiga catedral de Famagusta, convertida en mesquita. Crida l'atenció l'escassa protecció del patrimoni històric al nord de la Línia Verda. A Salamina, per exemple, mancaven pavelló d'entrada, serveis, vigilància, itineraris marcats per als visitants... La gent podia trepitjar sense cap obstacle paviments antics originals. ¡Penós! Tanmateix, no havia vist un conjunt arqueològic romà tan espectacular des de la meua estada a Gerasa, en Jordània. En tot cas, em queden enregistrades a la memòria les imatges dels monts Troodos i Pendadàkhtilos, dels ports de Pafos i Kirènia i de la nit de Cap d'Any xipriota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada