Fins a dates recents, l'estació de Xàtiva era un punt ferroviari important, encara que els xativins tendíem a exagerar-ne la transcendència. Per Xàtiva passaven molts trens, de llarga i mitjana distància, i de rodalia. De menut, jo vivia al barri del Carme. Des de ma casa es veien les vies. Els meus germans i jo contemplàvem el pas dels combois, de passatgers i mercaderies. Sentíem els xiulets, els esbufecs, el baf i les fumeres de locomotores com la "Mikado", última de vapor utilitzada per Renfe. Després vindrien les locomotores dièsel i elèctriques, els trens automotors dièsel —com ara el ferrobús de rodalies i el TER de llarga distància—, el Talgo, els automotors elèctrics i, finalment, els trens d'alta velocitat. A la nostra ciutat han arribat a parar trens mítics, com ara els expressos Barcelona-Sevilla i Barcelona-Màlaga —El Sevillano i El Malagueño—, disset hores de viatge tediós via València, La Encina i Alcázar de San Juan. S'havia de fer una marrada enorme perquè la línia Linares-Baeza-Albacete-Utiel mai no va entrar en servei. (Avui, molts dels seus trams són vies verdes.) Els expressos efectuaven parada a l'estació de Xàtiva.
També s'hi aturaven els trens d'anada i tornada València-Madrid via La Encina i Albacete. I continuen parant els trens regionals i de mitjana distància entre València i Albacete, Alacant, Múrcia i Cartagena. En realitat, tots han de passar per La Encina, pedania de Villena i veritable nus ferroviari de la màxima rellevància. (Xàtiva només enllaça amb la línia d'Alcoi.) Des que s'inaugurà l'alta velocitat Madrid-València, ja no és possible prendre un ràpid en Xàtiva per a viatjar directament a la villa y corte; els trens de llarga distància amb final de trajecte en Atocha no efectuen parada a l'estació xativina. S'ha complicat molt anar a Madrid per a visitar museus o agafar un vol intercontinental en Barajas. Toca alçar-se d'hora, prendre un rodalia que ens porte a l'Estació Nord de València. Després cal traslladar-se a l'estació Joaquim Sorolla, per a pujar a l'AVE. Tanmateix, la probabilitat d'incidències (que s'anul·le la sortida del tren de rodalia, o que surta tard) és alta. Resulta més segur —i més car— anar al cap i casal en taxi o en vehicle propi.
M'han vingut al cap aquests pensaments arran d'haver llegit una notícia esdevinguda la setmana passada. L'alcalde havia mantingut una reunió de treball amb el comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, que confirmà l'anunci del ministre Óscar Puente: Xàtiva tindrà parada de l'AVE en 2027. ¡Al·leluia! ¡Visca! ¡Magnífic! Tot seguit, Roger Cerdà va escriure en les xarxes que la nostra ciutat serà la capital de l'alta velocitat de les Comarques Centrals, un fet de la màxima transcendència. ¿De què em sonarà açò? ¡Ja sé! En setembre de 2023, l'aleshores ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ens visità per a presentar el nou traçat ferroviari d'ample ibèric entre Xàtiva i el nus de La Encina, del Corredor Mediterrani. Sembla que la nostra ciutat ha de tenir dues connexions amb La Encina: una via única d'ample ibèric, perquè Xàtiva no quede despenjada de la xarxa peninsular, i doble via d'ample estàndard europeu per la qual circularà l'AVE. Però hi ha embolic amb la data de finalització de les obres.
En un principi s'havia dit que tot estaria enllestit en 2022. En realitat, les estructures principals de la doble via estaven construïdes, però calia més inversió per a adaptar-les a l'ample estàndard i connectar amb Albacete i València. La ministra va dir que les obres acabarien en 2026. Ara es tornen a allargar els terminis. Amb sort, tindrem estació de l'AVE en 2027. Podria ser. Quan es fan tantes rectificacions minva la credibilitat dels polítics. Sens dubte, la parada dels trens d'alta velocitat reconnectarà Xàtiva i pot beneficiar l'activitat econòmica local i comarcal. Hi ha, però, un aspecte de què no es parla. Les vies estrenyen el creixement de la ciutat cap al nord. Soterrar-les hauria solucionat el problema. Tanmateix, les característiques de la plataforma de l'AVE ja construïda han tancat la qüestió. Si alguna vegada existí la possibilitat que Xàtiva ultrapassés les vies i cresqués de forma radial, aquesta possibilitat està pràcticament descartada. Els xativins semblem condemnats a viure en un espai llargarut com una llonganissa. Almenys, però, Xàtiva recuperarà la importància ferroviària perduda, si els anuncis oficials es materialitzen finalment.
(publicat a Levante-EMV, el 22/02/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada