Concepción Arenal popularitzà un aforisme, «Odia el delicte i compadeix el delinqüent», que no havia inventat ella; ja s'exhibia al frontispici de moltes presons —al de l'antic convent de Sant Agustí de València, per exemple— anys abans que Arenal fos visitadora de presons en 1864 i inspectora de cases de correcció de dones en 1868. Ja podem dir que Ábalos, Koldo i Aldama són delinqüents; una sentència del Tribunal Suprem, inapel·lable, els ha condemnat a penes de presó per delictes d'organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. Les penes de presó per a Ábalos i Koldo són altíssimes, més de vint-i-quatre i dinou anys respectivament. En canvi, Aldama no haurà d'entrar en presó. Un bon regal al corruptor i càstig molt sever per als corromputs. (S'ha de tenir present que la pena màxima per un homicidi és de quinze anys.) Jo tinc clar que l'única manera que un corrupte reflexione sobre la seua conducta és passar una temporada a l'"ombra". Però vint-i-quatre anys no és una temporada. Descomptats els beneficis penitenciaris, Ábalos es pot menjar setze anys efectius de presó. Atés que té 66 anys d'edat...
Torne al principi. «Odia el delicte i compadeix el delinqüent.» Jo crec sincerament que és una pena excessiva. Podem comparar. En juliol de 1998, José Barrionuevo fou condemnat per la Sala Segona del Tribunal Suprem a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat per l'organització terrorista GAL, i pel delicte de malversació de cabals públics. ¿Barrionuevo deu anys per terrorisme i Ábalos vint-i-quatre per corrupció? Mmm. També es poden establir comparacions entre les quanties de diners percebudes pels corruptes. Luis Bárcenas, el tresorer del PP, arribà a tenir amagats a Suïssa 47 milions d'euros. ¡Res a veure amb Ábalos! Sumats els diners i els pagaments en espècie percebuts per l'exministre, la quantia de l'obtingut il·lícitament seria d'uns 90.000 euros, com estableix la mateixa sentència. El TS imposà a Bárcenas una pena de presó de vint-i-nou anys, però l'Audiència Nacional fixà un límit de dotze, dels quals només ha complert vuit. El cas d'Ábalos és diferent; l'ha jutjat el Suprem, per no haver volgut renunciar al fur parlamentari. Només pot aspirar a una reducció de pena per penediment i bona conducta.
Continue pensant que no hi ha proporcionalitat. ¿Mereixien càstig Ábalos i Koldo? ¡Sí! Però les quantitats de diners i favors emblats en aquest cas no són comparables als aconseguits per altres corruptes condemnats. I després tenim Víctor de Aldama, que n'ha sortit molt ben parat. Es pot dir que ha caigut de potes com els gats. És molt difícil d'explicar —tant que la sala del Suprem dedica bona part del text de la sentència a tractar de justificar-ho. A més de no entrar en presó, Aldama no haurà de pagar 3,7 milions d'euros per haver aconseguit, gràcies a informació privilegiada, els contractes d'adjudicació de les màscares durant la pandèmia. Era la multa que demanava el fiscal. El tribunal diu que Aldama ha col·laborat amb la justícia. Quasi tots els especialistes neguen aquest extrem. Més enllà de declarar-se culpable, les seues aportacions a la causa van ser irrellevants; la policia ja tenia proves suficients per a incriminar Ábalos i Koldo. Encara més. En casos precedents, els penedits no van tenir tanta sort. Cal recordar José Luis Peñas, exregidor del PP al municipi de Majadahonda. Fa disset anys, denuncià el cas Gürtel, i aportà uns enregistraments fonamentals per a iniciar la causa de corrupció del PP. Però això no l'eximí de condemna i d'entrar en presó.
I arribats en aquest punt es fa inevitable la pregunta: ¿Hi ha indicis de lawfare en el judici i la sentència a Ábalos? La immensa majoria dirà que no; l'exministre i el seu assistent Koldo fan tota la impressió de ser uns "xoriços" —no seré jo qui ho negue—, però la manca de proporcionalitat de les penes, el tracte a Aldama i certes línies de la sentència no dissipen la sospita de lawfare. Dir que Ábalos era ministro del Gobierno de España y, al tiempo, secretario de Organización del partido que sustenta al Gobierno no pinta res a la sentència. Jordi Nieva-Fenoll, catedràtic de Dret Processal, fa notar que les paraules contienen un juicio de valor evidente con respecto al «Gobierno» en su conjunto que sugiere una especie de responsabilidad moral solidaria que, justo por ello, se desliza de lleno en el terreno de la política. Al final, amb el tracte a Aldama, els magistrats envien de manera vetlada un avís als investigats en altres causes que posen el govern de Pedro Sánchez en un veritable destret: «Val més que es declareu culpables, acuseu un peix gros socialista i col·laboreu amb la justícia. Si no, us va a caure un bon paquet. Ja sabeu.»
Torne al principi. «Odia el delicte i compadeix el delinqüent.» Jo crec sincerament que és una pena excessiva. Podem comparar. En juliol de 1998, José Barrionuevo fou condemnat per la Sala Segona del Tribunal Suprem a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat per l'organització terrorista GAL, i pel delicte de malversació de cabals públics. ¿Barrionuevo deu anys per terrorisme i Ábalos vint-i-quatre per corrupció? Mmm. També es poden establir comparacions entre les quanties de diners percebudes pels corruptes. Luis Bárcenas, el tresorer del PP, arribà a tenir amagats a Suïssa 47 milions d'euros. ¡Res a veure amb Ábalos! Sumats els diners i els pagaments en espècie percebuts per l'exministre, la quantia de l'obtingut il·lícitament seria d'uns 90.000 euros, com estableix la mateixa sentència. El TS imposà a Bárcenas una pena de presó de vint-i-nou anys, però l'Audiència Nacional fixà un límit de dotze, dels quals només ha complert vuit. El cas d'Ábalos és diferent; l'ha jutjat el Suprem, per no haver volgut renunciar al fur parlamentari. Només pot aspirar a una reducció de pena per penediment i bona conducta.
Continue pensant que no hi ha proporcionalitat. ¿Mereixien càstig Ábalos i Koldo? ¡Sí! Però les quantitats de diners i favors emblats en aquest cas no són comparables als aconseguits per altres corruptes condemnats. I després tenim Víctor de Aldama, que n'ha sortit molt ben parat. Es pot dir que ha caigut de potes com els gats. És molt difícil d'explicar —tant que la sala del Suprem dedica bona part del text de la sentència a tractar de justificar-ho. A més de no entrar en presó, Aldama no haurà de pagar 3,7 milions d'euros per haver aconseguit, gràcies a informació privilegiada, els contractes d'adjudicació de les màscares durant la pandèmia. Era la multa que demanava el fiscal. El tribunal diu que Aldama ha col·laborat amb la justícia. Quasi tots els especialistes neguen aquest extrem. Més enllà de declarar-se culpable, les seues aportacions a la causa van ser irrellevants; la policia ja tenia proves suficients per a incriminar Ábalos i Koldo. Encara més. En casos precedents, els penedits no van tenir tanta sort. Cal recordar José Luis Peñas, exregidor del PP al municipi de Majadahonda. Fa disset anys, denuncià el cas Gürtel, i aportà uns enregistraments fonamentals per a iniciar la causa de corrupció del PP. Però això no l'eximí de condemna i d'entrar en presó.
I arribats en aquest punt es fa inevitable la pregunta: ¿Hi ha indicis de lawfare en el judici i la sentència a Ábalos? La immensa majoria dirà que no; l'exministre i el seu assistent Koldo fan tota la impressió de ser uns "xoriços" —no seré jo qui ho negue—, però la manca de proporcionalitat de les penes, el tracte a Aldama i certes línies de la sentència no dissipen la sospita de lawfare. Dir que Ábalos era ministro del Gobierno de España y, al tiempo, secretario de Organización del partido que sustenta al Gobierno no pinta res a la sentència. Jordi Nieva-Fenoll, catedràtic de Dret Processal, fa notar que les paraules contienen un juicio de valor evidente con respecto al «Gobierno» en su conjunto que sugiere una especie de responsabilidad moral solidaria que, justo por ello, se desliza de lleno en el terreno de la política. Al final, amb el tracte a Aldama, els magistrats envien de manera vetlada un avís als investigats en altres causes que posen el govern de Pedro Sánchez en un veritable destret: «Val més que es declareu culpables, acuseu un peix gros socialista i col·laboreu amb la justícia. Si no, us va a caure un bon paquet. Ja sabeu.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada