Hi havia motius

Ja s’ha acabat la jornada de vaga general. A partir d’ara, sentirem les distintes valoracions d’uns i altres. Les discrepàncies entre els pols oposats seran les de sempre: per als sindicats, un èxit; per a govern i patronal, un fracàs. Es repetiran raonaments ja escoltats el passat 30 de març, a l’endemà de l’anterior vaga general. Aquesta nit, però, és el moment de llançar opinions provisionals. El govern central diu que tothom, tant qui ha seguit la vaga com qui ha treballat, ha pogut exercir els seus drets amb normalitat. ¡Fals! Les enquestes prèvies deien que un percentatge elevadíssim d’espanyols veia justificada la vaga general del 14 N. Això implicaria, si foren certes les dades subministrades pel govern —segons les quals, el seguiment de la vaga ha estat baixíssim—, que un nombre gens menyspreable de treballadors hauria estat coaccionat per les seues empreses.

També crida l’atenció l’exagerada presència policial als carrers i la contundència amb què s’han empleat els escamots antidisturbis. La violència policial impedeix que els ciutadans exercisquen amb normalitat els seus drets. ¿Els policies han abusat de la violència per iniciativa pròpia? No crec. Generalment, els agents compleixen ordes. Caldrà presumir, doncs, la voluntat premeditada del govern d’atemorir els ciutadans. I clar, tothom sap que por i normalitat són conceptes antitètics, incompatibles. En comptes de resoldre problemes, l’actuació policial els ha creat. Els portaveus governamentals menteixen com a bergants, quan afirmen que tothom ha pogut exercir els seus drets amb normalitat. Ara bé, malgrat els entrebancs, s’intueix que la vaga ha tingut èxit (almenys, el de les manifestacions és evident). En general, les persones no han sucumbit a la por.

Serà difícil traure aigua clara de la guerra de xifres que han desfermat els sindicats convocants i les diverses administracions públiques. Però hi ha dades molt reveladores. A la nostra comarca, el seguiment de la vaga entre el professorat de centres públics ha fregat el 65% (entre els alumnes, el seguiment ha estat del 90%), xifra molt elevada si es tenen en compte els precedents immediats. En principi, els governs no se solen escarotar massa per una vaga general. También en las protestas se nota la inflación; cada vez hay que protestar más para conseguir menos, diu un personatge d’El Roto. L’abundor de protestes és com l’abús d’antibiòtics, que fa resistents els bacteris. Les preocupacions reals del govern van, doncs, per altres barris, per l'augment progressiu de la mobilització social i la conflictivitat al carrer. Aquests fenòmens explicarien les actuacions policials.

 

En realitat, allò que més preocupa al govern del Partit Popular és que la gent prenga possessió dels espais públics. D’ací ve l’interès de fer creure que només un 15% de ciutadans sortí ahir al carrer. El missatge pepero és clar: com que l’altre 85% es va quedar a casa —és a dir, no va protestar—, la majoria aclaparadora del país recolza la política de Rajoy. ¡Mentides i més mentides! En fi, aquestes reaccions demostren que hi havia motius per a convocar la vaga general. La sortida de govern i patronal anima a pensar que la mobilització social continua tenint sentit. De fet, l’ocupació del carrer i la mobilització social han aconseguit de paralitzar momentàniament els desnonaments. Caldrà persistir, per tant, en la protesta. L’abaltiment i la passivitat no frenaran el galop d’aqueixa rècua d’estafadors que ens ha menat a l’abisme. Cal recordar que allò que patim no és una crisi, sinó una estafa.