Curiositats del monestir de Samos

El monestir de Sant Julià de Samos data del segle VI. Fou abandonat durant la invasió musulmana. Després de la reconquesta cristina, fou repoblat i rebé la protecció dels reis d’Astúries. A partir de llavors, el cenobi adquirí moltes propietats i inicià el seu creixement. A finals del segle X, la comunitat assolí la regla de Sant Benet. En el segle XII, adoptà la reforma cluniacenca. Durant tota l’Edat Mitjana, el monestir gaudí d’un enorme poder; posseïa dues-centes viles i cinc-cents llogarets. En 1558, patí un incendi que obligà a reedificar el conjunt. La comunitat fou exclaustrada en 1836, durant la desamortització de Mendizábal, però els monjos tornaren en 1880. En patir altre incendi el 1951, les dependències del monestir hagueren de ser novament reconstruïdes. La magnífica església abacial, barroca, fou bastida entre 1734 i 1748. La sagristia, de finals del segle XVIII, té una imponent volta octogonal recolzada en arcs de mig punt. La gran biblioteca, de 31 m de llargària, no és visitable. Sembla que alberga uns 25.000 volums, entre els quals alguns incunables i diversos documents de gran valor històric.

El conjunt monàstic amaga diverses curiositats. Compta amb dos claustres. El més menut, o “de les Nereides”, construït entre 1539 i 1582, d’estil plateresc, depara una sorpresa: una de les claus de volta exhibeix la inscripció humorística ¿Qué miras, bobo? El centre del pati està ocupat per la font barroca de les Nereides. El claustre dedicat al pare Feijoo, d’estil classicista, té 3.000 m² —segons diuen, és el claustre més gran de la Península Ibèrica. Els murs de la planta superior estan decorats amb escenes de la vida de Sant Benet. La grandària no és l’única curiositat que brinda aquest claustre. En una de les pandes, en una capelleta practicada al mur, es conserva aquesta inscripció: El día 26 de agosto de 1943, Francisco Franco, caudillo de España, vencedor en la cruzada contra el comunismo, acompañado de su esposa e hija, séquito civil y militar, visitó este cenobio, siendo Mauro abad. Els monjos no s’han pres la molèstia d’esborrar el text. ¡S’ha de conservar la memòria històrica!

Fora del recinte monàstic, és possible de visitar la darrera curiositat de Samos: la Capella del Xiprer, un petit santuari mossàrab del segle IX, de planta lleugerament trapezoïdal. Un arc de ferradura separa la nau i el presbiteri. L’entorn del monestir és esplendorós. El conjunt està enfonsat en una vall amb vegetació exuberant i molta abundància d’aigua. El llogaret és fita important del tram gallec del camí de Sant Jaume. De fet, el monestir compta amb alberg de pelegrins. Per la rodalia, són abundants els allotjaments rurals.