Els ciutadans de la contrada s’assabenten que
una diputada de l’oposició ha presentat en fiscalia un material comprometedor per
al cap de l’administració provincial. Pel que es veu, ell i un subordinat es
dedicaven a cobrar comissions il·legals per l’adjudicació d’obres públiques. El
cas és que el subordinat gravava totes les converses amb el seu patró —volia
comptar amb una mena d’assegurança per si les coses venien mal dades en el
futur. ¿Com han arribat a mans de la senyora diputada aquests enregistraments? Ningú
no ho sap de ciència certa, però es poden esbossar algunes hipòtesis. Cobra
força aquella que remet a l’exdona de l’espieta. En una bona història de
corrupteles no poden faltar faldilles i gravacions subreptícies de converses
privades. Tothom sap que les dones despitades, o els seus pares, són un
veritable perill per als corruptes. Resultaria que l’esposa de l’autor de les
gravacions, molt més jove que ell, estava al corrent dels maneigs de l’home. La
xica hauria contat en casa dels seus pares les històries tèrboles en què estava
ficat el marit. És possible que el pare de la xica, antic cap de la patronal
autòctona, també es dediqués a gravar les xerrades del gendre. ¡Pare i fill
polítics units per la mateixa afició als dispositius electrònics! En fi, el
matrimoni de la xica naufragà, per les possibles traïcions de l’espòs. En
iniciar-se el procés de divorci, es desfermà una batalla campal pel repartiment
dels béns. El sogre, encolerit perquè s’havia ultratjat la dignitat de la seua
filla, copià el contingut del disc dur de l’ordinador del gendre abans que
aquest tragués del domicili conjugal totes les seues pertinences. Passat el
temps —la venjança se serveix en plat fred—, pare i filla decidiren la manera
de fer més mal al traïdor: lliurarien les gravacions a una diputada de
l’oposició. Per la seua banda, aquesta diputada i membres del seu partit, un
cop escoltats els enregistraments, van lliurar còpia a la fiscalia. En saber-se
investigat, l’espieta ha desaparegut. La gent especula sobre el seu parador:
Hispanoamèrica, un pis franc... Aquesta és, per tant, la situació: tenen còpia
de les gravacions l’autor, fugit, l’antic sogre de l’escàpol, els membres d’un
partit polític, la fiscalia i un jutjat. La causa, declarada secreta, té més
forats que un formatge gruyère. ¡Un veritable maldecap per al president de
l’administració provincial i altres autoritats autòctones!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada