Gravacions

Des de fa dies, la gent discuteix sobre unes gravacions que provarien la percepció de comissions il·legals per part dels polítics que ens governen. En un dels registres se sent com algú compta bitllets. ¿Qui és el personatge que compta? «No sóc jo», afirma categòric l’alcalde. És més: ha contractat uns perits que, després d’aïllar les veus que s’escolten, individualitzar-les i separar-les del soroll de fons, han conclòs que la veu “comptant” no és la del patró. ¡Massa feina! Moltes vegades, compliquem les coses més del que toca. Un amic meu ha arribat a idèntica conclusió sense utilitzar cap tecnologia sofisticada. «Si pronuncia /ónze/ i /dódze/, en comptes d’/ónse/ i /dótse/, el personatge en qüestió no apitxa, no és nascut ací, no és, per tant, l'alcalde», afirma sorneguer aquest amic. Incomprensiblement, la primera autoritat de la contrada no ho tenia tan clar, perquè la seua primera reacció, en fer-se públic el document sonor, fou aquesta: «Si els diners són meus, no he de donar cap explicació a ningú.»

En altra gravació apareix la veu d’un tal Pepe. Podem imaginar l’escena. En una terrassa (de l’Albereda, República Argentina o Acadèmic Maravall), el baró provincial, el segon de bord i altres capitosts del partit parlen dels seus assumptes davant unes copes. (La conversa deu versar sobre “temes” molt importants, perquè un dels tertulians està gravant-la amb un dispositiu ocult.) De sobte passa pel lloc Pepe. Com veu que els polítics seuen la mar de distesos, mentre la resta del món està atrafegada en la seua feina, a l’home se li acut de gastar una broma innocent:

—Xe, ¡no treballeu tant!

—Pues treballe més que mai, Pepe. Treballe com la mare que m’ha parit —contesta el patró.

—No treballes tant. Això és de tontos —insisteix Pepe.

—Però viu molt bé —intervé l’amo del dispositiu ocult.

Els membres d’una coneguda comissió fallera —el monument de la qual sempre concursa a la secció especial— al·lucinen en sentir la nova gravació. Aqueixa veu... «No treballes tant. Això és de tontos.» ¡El Pepe que diu això ha de ser el seu president de tota la vida! Les rialles i la gatzara dels fallers se senten a l’altre costat de la Serra del Castell. Mentrestant, Pepe, l’antic president de la falla, somriu amb posat murri i calla. En altres indrets de la ciutat, la gent continua discutint sobre l’abast de les gravacions i sobre el futur polític de la màxima autoritat local.