En agost de 2009, durant uns dies
d’estada a la ciutat d’Edimburg, vaig visitar el parlament escocès. Mentre
recorria les dependències de la cambra, pensava en el munt de curiositats que
depara Escòcia als seus visitants. Des de la devolució de poders ratificada en
referèndum l’any 1997, Escòcia gaudeix d'un autogovern limitat; el parlament
britànic conserva la capacitat de reformar, canviar, ampliar o abolir el
sistema de govern escocès. Els poders executiu i legislatiu continuen en mans del
govern i el parlament del Regne Unit. Però sota el règim de devolució de poders,
certes àrees del legislatiu i l'executiu han estat transferides al govern i al
parlament d'Escòcia. El parlament del Regne Unit manté el poder decisori sobre
impostos, seguretat social, exèrcit, relacions internacionals, mitjans de
comunicació i altres àrees explícitament indicades a l’Scotland Act de
1998 com a matèries reservades. El parlament escocès té competència legislativa
en totes les àrees relacionades amb Escòcia —fins i tot pot variar lleument els
impostos. En certs assumptes, la legislació escocesa ha optat per solucions
diferents a les vigents al conjunt de l'estat: per exemple, l'educació
universitària i la cura de la gent gran són gratuïtes per als escocesos, mentre
que a la resta de Regne Unit cal pagar unes taxes pels mateixos serveis.
Escòcia va ser també el primer país del Regne Unit a prohibir el tabac en
espais públics. Totes aquestes decisions es prenen al parlament d’Escòcia.
Des de 2004, la seu
oficial de la cambra es troba el barri de Holyrood, al final de la Royal Mile d’Edimburg. L’edifici fou dissenyat
per Enric Miralles. Aquest personatge, arquitecte i professor
universitari, nascut a Barcelona en 1955, estudià arquitectura a l'Escola
Tècnica Superior d'Arquitectura de la ciutat comtal, on es va graduar. Després amplià
estudis a la Universitat de Columbia, en Nova York. Inicià la seua activitat
professional a l'estudi d'Albert Vilaplana i Helio Piñón. Casat amb
l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on
desenvolupà treballs de projecció internacional. Es divorcià el 1991 i es tornà
a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb la qual treballà conjuntament
en l'estudi EMBT. En 1991, rebé el Premi FAD d'arquitectura per la construcció
del Cementiri d'Igualada; en 2004, per les aules del Campus Universitari de
Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit
pel Ministeri de Cultura, el 1996 amb el “Lleó d'Or” a la Biennal de Venècia i
el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat
de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue. Durant aquesta època, dissenyà
el projecte del Parlament d’Escòcia, obra que no veié acabada; morí el 3 de
juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, a conseqüència
d'un tumor cerebral.
El parlament escocès consta d’un
conjunt d’edificis amb forma de fulla. Una de les ales, coberta de vegetació, es
fon amb el parc adjacent i amb les restes de murs de construccions anteriors. A
l’interior es disposen distints motius geomètrics basats en una pintura d’Henry
Raeburn, El reverend patinant, autèntica
icona de l’art escocès. Gablets encadenats i l’horitzó de barques boca per
avall del Garden Lobby completen l’arquitectura
del conjunt, que és visitable. Fidel al meu costum d’admirar peces
emblemàtiques d’arquitectura moderna, vaig aprofitar la meua estada en Edimburg
per a recórrer l’exterior i l’interior de l’edifici principal. El parlament escocès
compta amb 129 diputats, 73 dels quals representen districtes electorals o constituencies
i són elegits pel sistema d'escrutini uninominal majoritari; els restants 56
són elegits en vuit districtes mitjançant el sistema
proporcional. Els càrrecs electes tenen una durada de quatre anys. Després de les
eleccions, el parlament proposa un dels seus membres, el cap del partit que
aconsegueix la majoria parlamentària, per a ser nomenat per la Reina Primer Ministre
d'Escòcia (First Minister of Scotland o Prìomh Mhinistear na h-Alba).
La resta dels ministres també són proposats pel parlament i aprovats per la
Reina, i formen, juntament amb el primer ministre, el govern d'Escòcia, és a dir,
el poder executiu escocès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada