dissabte, 23 de maig del 2015

El parlament d’Escòcia

En agost de 2009, durant uns dies d’estada a la ciutat d’Edimburg, vaig visitar el parlament escocès. Mentre recorria les dependències de la cambra, pensava en el munt de curiositats que depara Escòcia als seus visitants. Des de la devolució de poders ratificada en referèndum l’any 1997, Escòcia gaudeix d'un autogovern limitat; el parlament britànic conserva la capacitat de reformar, canviar, ampliar o abolir el sistema de govern escocès. Els poders executiu i legislatiu continuen en mans del govern i el parlament del Regne Unit. Però sota el règim de devolució de poders, certes àrees del legislatiu i l'executiu han estat transferides al govern i al parlament d'Escòcia. El parlament del Regne Unit manté el poder decisori sobre impostos, seguretat social, exèrcit, relacions internacionals, mitjans de comunicació i altres àrees explícitament indicades a l’Scotland Act de 1998 com a matèries reservades. El parlament escocès té competència legislativa en totes les àrees relacionades amb Escòcia —fins i tot pot variar lleument els impostos. En certs assumptes, la legislació escocesa ha optat per solucions diferents a les vigents al conjunt de l'estat: per exemple, l'educació universitària i la cura de la gent gran són gratuïtes per als escocesos, mentre que a la resta de Regne Unit cal pagar unes taxes pels mateixos serveis. Escòcia va ser també el primer país del Regne Unit a prohibir el tabac en espais públics. Totes aquestes decisions es prenen al parlament d’Escòcia.


 
Des de 2004, la seu oficial de la cambra es troba el barri de Holyrood, al final de la Royal Mile d’Edimburg. L’edifici fou dissenyat per Enric Miralles. Aquest personatge, arquitecte i professor universitari, nascut a Barcelona en 1955, estudià arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la ciutat comtal, on es va graduar. Després amplià estudis a la Universitat de Columbia, en Nova York. Inicià la seua activitat professional a l'estudi d'Albert Vilaplana i Helio Piñón. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà treballs de projecció internacional. Es divorcià el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb la qual treballà conjuntament en l'estudi EMBT. En 1991, rebé el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri d'Igualada; en 2004, per les aules del Campus Universitari de Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura, el 1996 amb el “Lleó d'Or” a la Biennal de Venècia i el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue. Durant aquesta època, dissenyà el projecte del Parlament d’Escòcia, obra que no veié acabada; morí el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, a conseqüència d'un tumor cerebral.



El parlament escocès consta d’un conjunt d’edificis amb forma de fulla. Una de les ales, coberta de vegetació, es fon amb el parc adjacent i amb les restes de murs de construccions anteriors. A l’interior es disposen distints motius geomètrics basats en una pintura d’Henry Raeburn, El reverend patinant, autèntica icona de l’art escocès. Gablets encadenats i l’horitzó de barques boca per avall del Garden Lobby completen l’arquitectura del conjunt, que és visitable. Fidel al meu costum d’admirar peces emblemàtiques d’arquitectura moderna, vaig aprofitar la meua estada en Edimburg per a recórrer l’exterior i l’interior de l’edifici principal. El parlament escocès compta amb 129 diputats, 73 dels quals representen districtes electorals o constituencies i són elegits pel sistema d'escrutini uninominal majoritari; els restants 56 són elegits en vuit districtes mitjançant el sistema proporcional. Els càrrecs electes tenen una durada de quatre anys. Després de les eleccions, el parlament proposa un dels seus membres, el cap del partit que aconsegueix la majoria parlamentària, per a ser nomenat per la Reina Primer Ministre d'Escòcia (First Minister of Scotland o Prìomh Mhinistear na h-Alba). La resta dels ministres també són proposats pel parlament i aprovats per la Reina, i formen, juntament amb el primer ministre, el govern d'Escòcia, és a dir, el poder executiu escocès.