El cap provincial, en assabentar-se —massa
tard— que fiscalia investigava si un home de la seua total confiança, gerent
d’una empresa pública dependent de l’administració provincial, dirigia una
presumpta trama corrupta, decidí d’actuar amb celeritat. Els fiscals comprovaven si s’havien cobrat comissions
il·legals per l’adjudicació d’obra pública. El cap provincial tirà de
manual (calia fer un tallafocs, perquè les sospites no arribaren més lluny):
acceptà la dimissió del gerent investigat, presentà una denúncia contra ell, ordenà una
auditoria de l’ens públic presumptament saquejat i permeté la creació d’una
comissió d’investigació. Els diputats de l’oposició que havien destapat el cas
afirmaven amb rotunditat: «Veiem difícil que el cap no sabés què feia el seu
subordinat.» Llançar totes les culpes sobre els subordinats és, però, un
clàssic de la política autòctona. «Jo no sabia res, m’han enganyat, he estat el
primer sorprès, a qui haja robat que li tallen la mà», són algunes de les
contestacions recurrents del caps polítics involucrats en afers tèrbols. El cap
provincial no comptava, però, amb un factor inesperat: algú havia filtrat als
mitjans de comunicació unes gravacions compromeses realitzades subreptíciament
pel gerent dimissionari, que estava desaparegut. ¿Quin valor judicial tenien aquests enregistraments?
¡Cap! No els havia autoritzat cap jutge. Només l’autor podia validar-los, presentant-se
en el jutjat d’instrucció per a corroborar la seua l’autenticitat. Tanmateix,
l’espieta semblava haver fugit. Sabedor que les gravacions no tenien de moment
valor probatori, el cap provincial negava la major. «La veu que se sent no és la meua», jurava i perjurava fins ara. ¡Reacció de manual! I molts dels
seus amics i acòlits encara recolzen els juraments del patró. «Està sent objecte d’una
cacera de bruixes, d’un complot tramat pel seu propi partit», diuen amb rostre compungit. I semblen
creure-s’ho. Ja dic: tàctiques de manual. Ara bé, ¿i si ja ha aparegut l’escàpol? ¿Algú
sap quin pla B aconsella el manual?
1 comentari:
Buscar-se un bon advocat.
Publica un comentari a l'entrada