Incògnites

El dia 10 es va celebrar a Porta de Sant Francesc l'assemblea constitutiva del cercle xativí de Podemos. En començar el primer parlament, només hi havia a la plaça una vintena de persones. Ara bé, conforme passaren els minuts, el número de congregats anà augmentant fins arribar al centenar. ¿Quina impressió vaig traure? No sabria dir. Jo dividiria els assistents en tres grups: la gent que meditava d’integrar-se al moviment cívic liderat per Pablo Iglesias, els militants de diversos partits que volien conèixer de primera mà què s’hi cou i els curiosos que inevitablement es veuen atrets per una concentració a la via pública. Quant al contingut de l’aplec, poques novetats. Un jove, Juan Teruel, actuà com a portaveu de les persones que havien convocat l'acte. Donà la paraula a un representant del cercle de València, que explicà el funcionament de les assemblees celebrades al cap i casal, i recordà els orígens i els principis fonamentals de Podemos, moviment inspirat en les fórmules participatives del 15M. (Ja he expressat en alguna entrada anterior les meues suspicàcies envers el fenomen 15M.)

Me permitiréis que hable en castellano porque es la lengua en que mejor me expreso y la que hablo habitualmente, va dir Juan Teruel abans d’explicar que el grup xativí de Podemos encara no té seu pròpia ni cercle tancat. Tot seguit, incità a la participació de tots els presents, cadascú en la mesura de les seues habilitats i possibilitats. Cridà a l’apoderament de la gent. Conviene que los que mandan le vean las orejas al lobo, emfatitzà. La ilusión que teníamos unos pocos se está trasladando a mucha gente. Esto es para nosotros un comienzo magnífico. Seguiremos luchando por nuestros derechos y porque queremos demostrar que hay otra manera de hacer las cosas. Estamos totalmente motivados. Queremos instaurar un nuevo cambio basado en el respeto, la empatía y la solidaridad. Fins ací, tot perfecte. Les primeres incògnites sorgiren a continuació. El jove que parlava en castellà refusà les etiquetes d’esquerra i dreta. Tenemos voluntad de acoger a todos los desencantados con el sistema. Remetia, per tant, al model social de moda, a la divisió entre gent de dalt i gent de baix.

Ignore si aquest rebuig del sistema tradicional de classes és producte de la indefinició ideològica o una tàctica populista deliberada per a sumar adhesions i vots. En qualsevol cas s’agrairia la claredat —no sé si aquesta és possible en una plataforma com Podemos. I és que el moviment de Pablo Iglesias envia missatges una mica antitètics. D’una banda, s’integra —amb IU i Los Pueblos Deciden, aliança que inclou Bildu i el BNG— en Esquerra Unitària Europea (GUE), grup que suma cinquanta-dos escons al Parlament Europeu i que aplega formacions  situades a l’esquerra de la socialdemocràcia: Syriza (Grècia), Die Linke (Alemanya), Front de Gauche (França), Sinn Fein (Irlanda) i partits comunistes de diversos països. D’altra banda, alguns portaveus de Podemos afirmen no ser de dretes ni d’esquerres. En algun moment hauran de mostrar les cartes. Mentrestant, el discurs ambigu mou a confusió. La dreta política i mediàtica ho té molt clar: «Els impulsors de Podemos són d’extrema esquerra.» El PSOE, en canvi, parla de populisme, demagògia i alternatives bolivarianes influïdes per utopies regressives.
 

Però tornem a l’acte del dia 10. En acabar les intervencions dels organitzadors, s’obrí un torn de paraules. Destacaren les intervencions d'un jove que proposà denunciar els casos de corrupció en què estarien immersos dirigents del PP local —denúncia inviable si no s’aporten les proves adients— i la d’una coneguda exmilitant del PSOE —que ja ha estat protagonista de mobilitzacions anteriors a la nostra ciutat. Aquesta segona intervenció i la presència d’altres cares conegudes em suscitaren algunes preguntes. ¿Hi haurà gent amb més experiència política darrere el jove que actuava com a portaveu? ¿Intentarà aterrar algun partit polític al si del cercle local? L’estructura de la nova formació, totalment oberta, permet el desembarcament de gent organitzada, la manipulació de les assemblees... I l’antídot, la creació d’una estructura de partit, implica caure als mateixos vicis que es volen denunciar. Un veritable dilema que caldrà resoldre aviat. En fi, el fenomen Podemos encara planteja moltes incògnites. A hores d’ara s’hi podria adherir —com ha ironitzat algú— fins el Pato Donald. El temps dirà.