Canviar de míster

Ni s’ha de donar valor absolut als sondejos, ni es poden extrapolar els resultats d’un comicis europeus, però les dades d’uns i altres marquen tendència. La monarquia borbònica passa per un mal moment. El comportament privat poc edificant del monarca i els casos de corrupció en què s’han vist involucrats alguns membres de la seua família han afonat els seus índexs d’acceptació. Per la seua banda, el sistema polític dissenyat durant la Transició sembla amortitzat. Malgrat els esforços de l’establishment per donar-ne una visió idealitzada, molts ciutadans n’estan tips. Uns s'han desentès directament dels afers públics i altres han començat a dipositar llur confiança en alternatives polítiques distintes de les opcions fins ara majoritàries. El conjunt de les institucions estatals travessa per una situació crítica. Alguns parlen d’una segona transició. A les eleccions del passat dia 25, els partits obertament republicans van obtenir molts vots. Tampoc no s’han de menysprear els aconseguits pel PSOE, que pateix una mena d’esquizofrènia; les sues bases són majoritàriament republicanes, però els seus quadres dirigents no volen trencar amb les hipoteques heretades de la Transició. Totes aquestes dades dibuixen un panorama molt fosc per a l’establishment (el conjunt de poders financers, econòmics, polítics i mediàtics). En 2015, les urnes podrien provocar un terratrèmol polític. En vista de tot això, s’ha decidit d’aplicar un revulsiu immediat. El paral·lelisme amb els equips de futbol afonats a la taula és evident. ¡Cal canviar de míster!  ¿Quan? ¡Com més aviat millor! En aquests moments, els partits que recolzen la monarquia ocupen el 90% dels escons al Congrés dels Diputats. En novembre de 2015, qui sap. Heus ací el perquè de tanta apel·lació a l’oportunitat de la decisió reial d’abdicar.