En 1954 es fundava AFSA (Agrupación Fotográfica Setabense de Aficionados). Es compleix, per tant, el seixanta aniversari
del seu naixement. Els preliminars tingueren lloc en 1953, quan un grup de professors
i alumnes del Col·legi Claret de Xàtiva organitzaren una sèrie d’actes amb
motiu de l’Any Sant Marià. Havien programat sengles exposicions de pintura i
fotografia. Era la primera vegada que s’exposava a la ciutat obra de fotògrafs aficionats.
José Sisternes, el membre més veterà d’AFSA, s’encarregà, amb l’ajuda d’alguns amics,
d’organitzar aquella mostra. Eren temps en què molt poca gent disposava de càmera
fotogràfica. La mostra obtingué un inesperat èxit d’expositors i públic
visitant, i esdevingué germen de la futura agrupació xativina, una de les més
veteranes del país.
En maig de l’any següent, 1954, amb motiu d’altra
festivitat claretiana, s’organitzà una nova exposició fotogràfica al Círculo
Setabense. En aquesta ocasió, tot fou més formal. Assistiren a la inauguració
les autoritats locals de l’època. La afluència de públic, durant els dies d’exposició,
fou espectacular. L’èxit esperonà el grup d’organitzadors —i altres amics i coneguts
que també tenien càmeres fotogràfiques. Començaren a planejar la formació de l’agrupació
fotogràfica local. En aquells moments, vàries primeres marques introduïen en el
mercat nous models de càmeres de pas universal. Les noves màquines mostraven abundants
innovacions tècniques. Per altra banda, en moltes ciutats espanyoles donaven els
seus primers passos societats fotogràfiques d’aficionats que organitzaven múltiples
concursos i exposicions. La fotografia es transformava en un art popular.
Els organitzadors de la mostra ressenyada no volgueren
quedar al marge del fenomen. Es realitzaren les primeres gestions legals i, una
vegada obtingut el permís de les autoritats governatives de l’època, Juan
Peinado, José Crespo i José Sisternes convocaren una primera reunió que se celebrà
el dia 26 de juny de 1954. Dita reunió fou molt concorreguda. En ella s’acordà
la fundació d’AFSA. (Oficialment, l’agrupació es constituiria amb data d’1 de
juliol de 1954.) També s’acordà la formació de la primera junta, s’aprovà
el projecte d’estatuts i es projectà una exposició per a la Fira d’Agost (el primer
saló local d’AFSA). Aquesta primera mostra fou tot un èxit. A partir d’ella, l’agrupació
començà una trajectòria ascendent en l’organització d’activitats: “safaris” fotogràfics,
exposicions, cursets, salons.
En 1954, els socis fundadors d’AFSA eren molt
joves. Per tal d’assegurar les relacions institucionals, nomenaren president
José Ramos Morrió, home ben considerat pels estaments socials de l’època (fou
durant molt de temps director d’una sucursal bancària). També s’acordà incloure
en l’agrupació, com assessors tècnics, els fotògrafs professionals locals. Aquestes
decisions afavoriren, des del començament de les activitats, tant els tràmits
oficials com la captació de socis i col·laboradors. També formaren part d’aquella
primera junta el vicepresident Delfín Sampedro, el secretari José Sisternes, el
vicesecretari Victoriano Tomás, el tresorer José Mascarell, el comptador José
Crespo i els vocals Rafael García Ramón, Emilio Pascual, Juan Peinado, Juan
García, Adolfo García i Emilio Sala Cuenca.
Els inicis de l’agrupació van ser difícils. Com
disposava de pocs fons, AFSA havia d’apel·lar a l’ajuda d’altres agrupacions.
La d’Alzira, per exemple, prestà els marcs per al saló de 1954. Alguns membres
de la junta acudiren a la capital de la
Ribera en tren. Eren temps en què quasi ningú no tenia cotxe. En 1958, l’agrupació
xativina comptava amb 46 afiliats. La seu social fou canviant d’emplaçament. Primer
ocupà un baix llogat al carrer Sanchis (antic local de la Caixa d’Estalvis de
València) que es desplomaria més endavant destruint una part de l’arxiu i aparells
molt valuosos (un projector de diapositives, un projector de Super-8…). S’inicià
un periple per diferents locals de la ciutat: el Café los Arcos, un despatx en la
segona planta del nou edifici de la CNS (Central Nacional Sindicalista), en què
l’agrupació romangué molt poc de temps. També s’anaren succeint les juntes.
En 1959, era president Ernesto Sanz, que en 1971 rebria la primera insígnia d’or de l’agrupació i seria nomenat president d’honor. En 1963, presidia l’agrupació Bernardo Sifre. A finals dels setanta, AFSA entrà en una profunda crisi; durant el bienni 1977-78, l’activitat fou pràcticament nul·la. No hi havia seu social. La Junta Directiva (sense càrrecs definits però formada per gent interessada com Ernesto Sanz, Enrique Aranda, Paco Gironés, Ángel Gaitán, Rafael García Ramón, Antonio Ramón Sanchis, Juan Peinado) es reunia a la cafeteria del Círculo Setabense. Per sort, hi hagué noves afiliacions. El Cineclub Xàtiva, que presidia qui escriu aquesta crònica, s’incorporà en AFSA com una secció autònoma. (Així, el grup de cinèfils aconseguia un estatus de legalitat; eren els temps de la Transició).
En 1959, era president Ernesto Sanz, que en 1971 rebria la primera insígnia d’or de l’agrupació i seria nomenat president d’honor. En 1963, presidia l’agrupació Bernardo Sifre. A finals dels setanta, AFSA entrà en una profunda crisi; durant el bienni 1977-78, l’activitat fou pràcticament nul·la. No hi havia seu social. La Junta Directiva (sense càrrecs definits però formada per gent interessada com Ernesto Sanz, Enrique Aranda, Paco Gironés, Ángel Gaitán, Rafael García Ramón, Antonio Ramón Sanchis, Juan Peinado) es reunia a la cafeteria del Círculo Setabense. Per sort, hi hagué noves afiliacions. El Cineclub Xàtiva, que presidia qui escriu aquesta crònica, s’incorporà en AFSA com una secció autònoma. (Així, el grup de cinèfils aconseguia un estatus de legalitat; eren els temps de la Transició).
Aquella inclusió del cineclub afavorí que un
grup de fotògrafs aficionats, alguns d’ells molt joves, prengués el relleu en l’agrupació.
A partir de l’any 1983, formaren part de la Junta Directiva gent com Antoni
Marzal, Eduard Francés, Vicent Marchirant, Xavier Soro, Vicent Garrido, Rafa
Calabuig, Enric Gandía, Xavier Company, José M. Gómez, Josep Vicent Mascarell i
jo mateix. S’evità així la desaparició de l’entitat. Després d’un breu pas pel
Centre Social Sant Ramon Bonhivern, AFSA es traslladà a la seua seu actual,
ubicada al Centre Cívic La Ferroviària.
S’hi muntà un estudi fotogràfic amb fons i flashos. En aqueixa mateixa època, vaig
dissenyar l’actual logo de l’agrupació i els catàlegs de vàries edicions del
concurs nacional. En poc de temps, es duplicà el número d’altes. S’estrenyeren les
relacions amb la Federació Valenciana de Fotografia. Això permeté que alguns
socis obtingueren el carnet de la FIAP. L’obra d’algun membre d’AFSA començà a triomfar
en diferents salons de la península.
Les successives juntes dinamitzaren de nou la
vida social. Els salons locals i nacionals recuperaren el prestigi perdut.
Es realitzaren nombrosos cursets, sessions amb models, sortides fotogràfiques,
xerrades divulgatives per la ràdio... Es realitzà un viatge a Barcelona per a visitar
la Fundación Joan Miró, en les sales de la qual s’exposava una antològica del
fotògraf nord-americà Robert Mapplethorpe. S’organitzà l’exposició ‘Pantanada
82’. Diversos membres d’AFSA participaren en la col·lectiva ‘Valencia Imagen
88’, organitzada per AGFOVAL i la Federació Valenciana de Fotografia al Saló Daurat
de la Llotja. En 1992, se celebrà una exposició col·lectiva de fotògrafs xativins
en Canals i Xàtiva.
En 1994, any en què se celebrava el 750
aniversari de l’entrada de Jaume I en Xàtiva, un grup de socis col·laborà en el
número sis de la revista Quaderns de
Xàtiva, editada per l’Ajuntament (els originals foren exposats a la Casa de
Cultura). Diversos socis de l’agrupació ja havien col·laborat en projectes
municipals com Xàtiva, l’espai dels
Borja; itinerari fotogràfic, exposició commemorativa del pontificat de Roderic
de Borja que primer s’exhibí en Xàtiva i després viatjà per diversos indrets:
Gandia, Canals, Dénia, València (Club Diario Levante), etc.
Actualment, els salons segueixen sent la
principal activitat de l’agrupació. Durant els primers anys d’existència,
AFSA n’arribà a convocar cinc distints: el Local de Fotografia Artística
(1954), l’Exposició Local de Fotografia de la Setmana Santa Xativina (1955), el
Saló Nacional de Fotografia Artística (1956), el Saló Regional (1960) i un
Concurs Fotogràfic de Foment del Turisme Xativí (1963). Bé que ara sols se celebren
els salons local i nacional (i, coincidint amb el 60 aniversari,
el primer concurs internacional patrocinat per la CEF i la FIAP), AFSA col·labora
amb altres entitats de la ciutat en l’organització de concursos relacionats amb
diferents esdeveniments: les Falles, la Setmana Santa, la Fira d’Agost… A més,
programa freqüents mostres col·lectives dels seus socis. Totes se celebren en
la Casa de Cultura.
El Saló Local, de tema lliure, s’ha celebrat
ininterrompudament des de 1954. Es fa coincidir amb la fira d’agost. (Des de fa
temps, es convoca paral·lelament una secció dedicada a la fira.) El concurs
local ha impulsat el treball d’autors de Xàtiva que posteriorment han donat el
salt a concursos nacionals i internacionals. El Saló Nacional se celebra des de
1956. Al principi, només admetia fotos en blanc i negre. Amb el transcurs dels anys,
s’han anat introduint novetats: apartat de color, premi social per a membres de
l’agrupació. Actualment s’accepta tot gènere d’imatges, fins i tot les tractades
amb diversos procediments tècnics (fotografia digital, positivat a partir de
negatiu analògic, imatges virades o calorejades, vinyetatges...).
Pel Saló Nacional han passat molts fotògrafs
de renom: Juan Manuel Castro Prieto, Josep M. Ribas Prous, José Julián Ochoa,
Alberto Flores Huecas, Juan M. Díaz Burgos, Jordi Molet, Alberto Porres Viñes,
Juan J. Huelva Esteban, Javier Mollá Revert, Julio López Saguar. Als jurats han
participat també persones molt prestigioses. L’Ajuntament de Xàtiva sempre ha col·laborat
en l’organització dels salons: dota els premis i cedeix la Casa de Cultura per
a les exposicions. Les fotos premiades durant els seixanta anys de vida dels concursos
locals i nacionals estan dipositades a l’Arxiu Municipal, (excepte aquelles que
es van perdre en l’ensorrament de la seu). Algun dia es podrà crear un museu fotogràfic
que comptarà amb magnífics fons. (També es podrien editar magnífiques
publicacions.)
A principis dels noranta es torna a renovar l’entitat. Entra gent nova en la Junta Directiva. En l’actualitat
presideix l’agrupació Eugenio Vila. La seu d’AFSA compta amb una biblioteca,
dotada amb fons propis i donacions de diversos socis, un arxiu i una abundant
dotació material. Segueix comptant amb laboratori complet per a revelat de negatius
de diferent format i ampliació de positius. Però ha incorporat nova tecnologia:
ordinador, escàner, impressora, projector... Es realitzen nombroses activitats:
visionats, xerrades, concursos socials, cursets, sessions d’estudi, sortides fotogràfiques…
Es col·labora amb altres entitats locals en l’organització d’esdeveniments
fotogràfics. En definitiva, els seixanta anys de vida de l’Agrupación Fotográfica Setabense de Aficionados han estat ben
fructífers.
(publicat al nº 10 de la
revista arte fotográfico.es i, en versió
abreviada, al Levante-EMV del
28/06/2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada