En abril
de 2013, vaig publicar aquesta entrada quan encara ningú no podia sospitar l'abdicació del rei Joan
Carles ni el subsegüent debat sobre la forma
d'Estat, monárquica o republicana. El text cobra una sobtada actualitat.
Cada
vegada hi ha més gent que reivindica la república. Ara bé, ¿en quin model
republicà pensen els seus defensors? Jo tinc clar, per exemple, que una III
República Espanyola jacobina i centralista, com la de França, no ompliria les
meues expectatives; l’estat veí no reconeix més nació que la francesa. Per al
jacobinisme francès, Catalunya Nord, Occitània, Bretanya, Iparralde i Còrsega
no existeixen. Les llengües nacionals distintes del francès, titllades
despectivament de patuès, estan proscrites de l’escola pública, dels organismes
oficials i dels mitjans de comunicació. El territori històric d’Occitània està
fragmentat i dividit entre diverses regions i diversos departaments —ja se sap:
divideix i venceràs. Al departament dels Pirineus Atlàntics, pertanyent a la
regió d’Aquitània, conviuen Iparralde (el País Basc francès) i la regió
occitana de Bearn; al departament dels Pirineus Occidentals, pertanyent al
Llenguadoc-Rosselló, conviuen la Catalunya Nord i la comarca occitana de la
Fenolleda. No hi ha cap departament o regió administrativa que reba la
denominació de Catalunya o País Basc. A nivell polític, la descentralització de
l’estat francès és nul·la. Centralisme i uniformisme són els trets més
característics de la República Francesa. Una república així no m’interessa. I
és que moltes reflexions sobre la república estan esbiaixades perquè parteixen
d’un apriorisme: es dóna per suposat que els seus límits territorials haurien
de coincidir amb els de l’actual Regne d’Espanya. S’oblida, per exemple, que algunes
forces polítiques de Catalunya reclamen una República Catalana. (Del País
Valencià, millor no parlar; les seues aspiracions d’emancipació nacional fan
riure.) En definitiva, s’ha de recordar que totes les repúbliques no són
iguals. Hi ha repúbliques populars, repúbliques federals, repúbliques
confederals, repúbliques bolivarianes, repúbliques a seques... D’altra banda,
tothom sembla donar per fet que l’espanyola seria una república de cultura,
progrés, tolerància, igualtat, benestar i justícia social, una república
respectuosa amb les peculiaritats nacionals. L’experiència demostra, però, que
hi ha moltes repúbliques, arreu del món, que no asseguren cap de les notes enumerades.
¿Hi ha igualtat i justícia social, posem per cas, als Estats Units d’Amèrica
del Nord? ¿Les repúbliques llatinoamericanes respecten les seues nacions
indígenes? ¿És Rússia un país democràtic? En fi: república sí, ¿però quina?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada