El llenguatge dels polítics és la repera. L’abdicació del rei ho ha posat de manifest. Maria Dolores
de Cospedal, posem per cas, ha demanat sensatesa i cordura a tothom —amb pleonasme inclòs— per a poder realitzar
el procés de successió, dotat, segons afirma, d’estabilitat
institucional i plenes garanties constitucionals. En una declaració oficial feta des del Palau de
Fuensalida, seu de la Presidència del Govern de Castella-La Manxa, Cospedal
ha traslladat la gratitud i la lleialtat a la Corona de tots els manxecs. En nombre de todos los ciudadanos de
esta región quiero trasladarle al rey nuestro agradecimiento por su efectiva
aportación a la consolidación de la democracia en nuestro país y por su
dedicación a España por encima de cualquier circunstancia, ha dit.
Com a secretària general del PP, també ha fet unes manifestacions institucionals. Ha assegurat que Espanya
està preparada per a encarar la successió amb serenitat i altura de mires. Hoy es un día histórico y de
agradecimiento de cuarenta y siete millones de españoles a la figura que mejor
ha sabido defender a nuestro país y los intereses de los españoles. Cospedal
ha dit que el rei ha sabut ser un referent de tots els espanyols, un cap
d’Estat representatiu, equilibrat i pròxim. En fi, en nom del PP, li ha donat
les gràcies per ser rey de todos los españoles sin excepción. Les seues
paraules finals han estat aquestes: España hoy, desde todos los rincones, le da las gracias con admiración y
respeto. Hoy, y siempre. Quant a l’hereu, el futur Felip VI,
la dirigent popular ha afirmat que és la persona més preparada per assumir el repte
de ser rei.
Una exegesi exhaustiva d’aquestes paraules portaria molt de
temps. Primerament crida l’atenció la manera de parlar en nom de tots i totes —todos los ciudadanos de esta región,
cuarenta y siete millones de españoles, todos los españoles sin excepción, todos
los rincones de España. Les concentracions republicanes celebrades ahir en
nombroses ciutats de la península semblen desmentir les paraules de la senyora Cospedal.
Sense anar massa lluny, servidor no professa cap lleialtat a la corona;
preferiria una república. Per a mi, el rei no és cap referent. Tampoc no queda
massa clar què entén la secretària general per serenitat i altura de mires.
¿Que tothom ha d’acceptar la monarquia, sense badar boca, o que ella i els seus
companys de partit acceptarien serenament els hipotètics resultats antimonàrquics d’una
consulta sobre la forma d’Estat? Per altra banda, proclamar que Joan Carles és una
figura representativa de tots els espanyols exigiria alguna explicació. Si s'ha volgut dir que el perfil del
monarca —irresponsable, faldiller, inculte i ric— representa l’espanyol mitjà,
estem apanyats; si s'insinua que ostenta un càrrec electiu, la inexactitud és
palmària. Algú podrà dir que els espanyols li van donar legitimitat democràtica en el
referèndum constitucional de 1978. Sense entrar ara en matisos sobre el sentit
i el contingut d’aquella consulta, cal dir que les generacions d’espanyols més
joves no hi van participar, per raons òbvies. Finalment, ¿qui és Cospedal per a
certificar la preparació del príncep? Almenys, podria haver modulat el seu
llenguatge: En mi opinión, el príncipe está muy preparado... En una
cosa estic d’acord amb ella: Felip de Borbó és la persona més preparada de la
seua família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada