¿Quina és la veritat?

Segons The New York Times, els serveis secrets israelians coneixien des de feia més d'un any els preparatius de l'atac perpetrat per Hamàs el passat 7 d'octubre. Com que la primera víctima de les guerres és la veritat, resulta molt difícil saber per quin motiu no es van prendre les mesures preventives adients. Cap la possibilitat que el Tzáhal descartés els plans de la milícia islàmica per excessivament complicats i inabastables. Ni tan sols està clar si es van comunicar al primer ministre Netanyahu. Però cap altra explicació. El govern d'Israel podria haver permès l'atac amb dos objectius: alleujar la pressió d'un sector important de la societat israeliana sobre el corrupte Netanyahu i proporcionar la coartada per a una operació de neteja inusitada sobre Gaza. Tant el primer supòsit —que implicaria sentiment de culpa dels comandaments militars— com el segon són factibles. La reacció als esdeveniments fa sospitar la primera possibilitat; la sorpresa inicial del Tzáhal podria haver sumit els soldats en el desconcert sobre la resposta. Potser, moltes de les víctimes del dia 7 foren provocades per les mateixes FDI, en aplicar la doctrina " Hanníbal".

Segons aquesta doctrina, és preferible sacrificar la vida dels ostatges abans que negociar el seu alliberament a canvi d'un preu massa elevat. Caldria remuntar-se al segle XII. En la seua Mishné Torah, Maimònides establí els criteris a l'hora d'avaluar el rescat de captius, que era la primera de les mitzvot (prescripcions o deures) d'un jueu. L'import havia de respectar la preservació de l'equilibri de forces —la qual cosa significa no reforçar excessivament l'enemic— i una quantia pròxima a les sumes pagades per altres nacions, per tal de no convertir els jueus en objectius prioritaris dels segrestadors. El problema és que, en aquesta ocasió, s'ha produït un punt d'inflexió; el nombre d'ostatges presos per Hamàs és molt elevat i comprèn xiquets, dones i ancians. Per tant, l'opinió pública pressiona Netanyahu. Israel fa valdre els ostatges i els morts per a suscitar una resposta internacional favorable. Però pot estar mentint sobre el nombre real de víctimes i altres circumstàncies, com el degollament de nadons o les violacions massives de dones. No aporta proves —imatges, per exemple— que corroboraren les seues afirmacions.

Encara més: es podrien haver proporcionat imatges falses. Sí tenim, en canvi, abundant material gràfic sobre la carnisseria a Gaza. I també coneixem les barbaritats comeses pels policies, els soldats i els colons israelians sobre població palestina. El darrer atemptat de Hamàs a Jerusalem ha servit de coartada a Israel per a no allargar l'alto el foc, però les autoritats jueves ometen la mort de dos xiquets a Cisjordània per trets de l'exèrcit, un acte igualment terrorista. Les imatges de l'alliberament de presos palestins demostren que Israel també manté captius molts xiquets i moltes dones. I s'han penjat a les xarxes uns vídeos, filmats pels mateixos protagonistes, en què apareixen soldats i oficials del Tzáhal practicant el pillatge i la destrucció a Gaza mentre es burlen de les víctimes. ¿Existeixen valors positius i humanitat en algun exèrcit? ¡A l'israelià, no! El dolor d'una mare per la pèrdua d'un fill és sempre el mateix amb independència del lloc on s'esdevinga la tragèdia, però les mares doloroses són infinitament més nombroses a Gaza que a Israel. No seria estrany que el racisme contra els jueus experimente una revifada descomunal.

 

Sembla mentida que els descendents dels qui van patir la Xoà perpetren ara una matança que a penes té precedents comparables des que va començar el segle XXI. Les declaracions d'alguns membres del govern de Netanyahu fan feredat; titllen els palestins, sense distincions, d'animals que cal exterminar. La deshumanització de l'altre és el pas previ al genocidi. Per altra banda, els ultres que anuncien les seues intencions d'extermini també són uns veritables animals. En fi, a còpia de veure imatges esfereïdores als noticiaris, correm el risc d'insensibilitzar-nos davant de l'horror. Cada cop està més clar que Israel s'ha embarcat en un genocidi, amb l'excusa de l'acció execrable duta a cap per Hamàs. De vegades perdem de vista que l'etern conflicte entre palestins i israelians al llevant mediterrani és un dels factors més importants d'inestabilitat internacional i un dels desencadenants del terrorisme gihadista. Mentre els pobles dels països musulmans se senten humiliats no hi haurà pau. Sense una solució decorosa del problema de l'Orient Mitjà, el nombre de víctimes innocents no cessarà de créixer i el món continuarà sent un lloc insegur.