Resseguint la Ruta de la Seda

A finals de setembre, sota el títol La Ruta del Papel desde Xàtiva y València hasta los países mediterráneos y el Nuevo Mundo, el cap i casal acollia el XXXIII Congrés de l'IPH (Associació Internacional d'Historiadors del Paper). Bé que el congrés se celebrà a l'edifici de La Nau, seu de la Universitat de València, les sessions del dia 23, que reuniren un centenar d'historiadors, es desenvoluparen a l'espai cultural Sant Domènec de Xàtiva. Com molts lectors saben, la primera producció occidental de paper se sol situar a Xàtiva. Des del port de València, el paper xativí fou exportat a diferents països europeus. El comerç també propagà l'ús del nou material d'escriptura pels territoris americans. Els xativins sempre hem atribuït la invenció del paper a Abū Masaifa, personatge inexistent segons els historiadors. La casualitat volgué que jo partís de viatge, el dia 23, cap a Uzbekistan, país situat en un camí, la Ruta de la Seda, que recorregueren viatgers tan famosos com el venecià Marco Polo o l'ambaixador castellà Ruy González de Clavijo. (En setembre de 1404, enviat pel rei Enric III el Doliente, Ruy arribà a la cort de Tamerlà.)

El paper, la porcellana —invencions xineses— i les espècies també viatjaren fins a Europa per aquella ruta. Durant el regnat de la dinastia abbàssida, Samarcanda, sota domini àrab des dels inicis del segle VIII, frenà l'avanç de l'exèrcit imperial xinès, derrotat a la batalla de Talas. Els habitants de la ciutat obtingueren el secret de la fabricació del paper gràcies a la confessió d'uns presoners xinesos capturats en la batalla. Samarcanda és bressol, doncs, de la primera producció paperera del món islàmic. Les conquestes àrabs portaren el paper a la Península Ibèrica. Xàtiva tingué el primer molí paperer documentat de tot al-Andalus. Més coincidències: els xativins també comptaren, fins al segle XIX, amb una pròspera indústria sedera. La Ruta de la Seda, que partia de la ciutat xinesa de Xi'an, arribava fins a Granada —entrava en al-Andalus pel port de València i passava per Xàtiva. Samarcanda era la fita centreasiàtica més important d'aquella enorme ruta comercial. (En el segle XIV, seria cort de Tamerlà i capital del seu vast imperi.)

Passejant per les ciutats uzbekes —Khiva, Bukhara, Samarcanda, Taixkent—, hom descobreix vincles insospitats entre espais geogràfics tan distants com el centre d'Àsia i el nostre país. Ben a prop de la porta occidental de Khiva, i de l'estàtua dedicada a Muhammad ibn Mūsà al-Hwārizmī, descobridor de l'algorisme, hi ha un mural que mostra el traçat de la Ruta de la Seda. El punt que assenyala Granada és erroni. En realitat, podria assenyalar Xàtiva —està col·locat a l'interior del País Valencià. Els teixits de seda, cotó —Uzbekistan n'és un gran productor— i pèl de camell, la ceràmica i les miniatures d'inspiració turca, persa o xinesa, pintades sobre paper de seda o paper de cotó, són omnipresents en les tendes de records uzbekes. També es poden adquirir en les madrasses, per pocs diners, mostres d'escriptura —persa, cúfica, diwani— realitzades per cal·lígrafs experts. Els monuments són meravellosos. Samarcanda, posem per cas, conserva la mesquita de Bibi Khanum, esposa xinesa de Tamerlà, el mausoleu (Gur-i-Amir) del sobirà, la gran necròpoli de Shāh-i-Zindeh i les madrasses d’Ulug Beg i de Shirdar.

L'antiga república soviètica, un país de les mil i una nits, tracta de preservar el seu llegat. Molts monuments uzbeks estan inscrits per la UNESCO en la seua Llista del Patrimoni Mundial. Al País Valencià també es donen passos en la mateixa direcció. A primeries d'estiu finalitzaren les obres de restauració del Col·legi de l'Art Major de la Seda. Des de llavors, l'edifici és visitable. S'organitzen itineraris que enllacen diferents punts del cap i casal, com ara el barri de Velluters, l'esmentat Col·legi de la Seda o la Llotja. Espanya és estat membre de Silk Road, programa impulsat per la UNESCO i l'Organització Mundial de Turisme per tal de difondre el patrimoni cultural i natural de la Ruta de la Seda. Però fins ara, Xàtiva no sembla traure profit del programa. ¡Llàstima! La nostra ciutat, que fou fita important d'aquella ruta, encara conserva petjades arquitectòniques de l'activitat sedera. El paper i la seda fabricats a casa nostra van tenir molta nomenada. Els responsables locals de turisme estaran pensant alguna cosa. ¡Supose!

(publicat a Levante-EMV, el 29/10/2016)