Àngel de la Guarda, dolça companyia

Demà, 2 d'octubre, se celebra la festivitat de l'Àngel Custodi. Fou patró del braç reial a les Corts Valencianes. Aquest braç estava format per les viles i les ciutats lliures, no sotmeses a domini nobiliari per estar sota la jurisdicció del rei. Es conserva abundant iconografia del sant patró. El museu de la catedral de València alberga un Àngel Custodi del Regne de València obra del pintor Joan de Joanes. En la portada del Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis, apareixen, flanquejant la porta dels Serrans, l'Àngel Custodi, l'autor del llibre i els jurats de València. El patró duu una espasa a la mà dreta i una corona reial a l'esquerra. Sempre s'ha cregut que els jurats van acordar posar la ciutat sota la protecció de l'Àngel a instàncies d'Eiximenis. El cap i casal no és un cas únic. Altres llocs de l'Antiga Corona d'Aragó tingueren igualment molta devoció a l'Àngel Custodi.

Segons conta la llegenda, sant Vicent Ferrer es dirigia un dia a Barcelona acompanyat d'una gran munió de seguidors. En arribar al peu d'un dels portals de la ciutat, tots van veure un àngel que se sostenia enlaire, damunt dels merlets. Portava una espasa a la mà, com en actitud de fer guàrdia. El sant li va preguntar qui era i què feia en aquell lloc. L'àngel li contestà: «Guarde la ciutat per ordre de l'Altíssim.» Temps després, Barcelona patí un còlera terrible. Desenganyats dels remeis terrenals, els consellers s'aclamaren al cel. Pensaren que l'Àngel Custodi, enviat pel Senyor a protegir la ciutat, els alliberaria del flagell. I perquè el poble li pogués retre veneració, col·locaren una imatge de l'Àngel damunt del portal en què sant Vicent i els seus acompanyants l'havien vist. En un tres i no res, l'epidèmia de còlera minvà. La devoció a l'ésser alat es multiplicà.

El portal que havia franquejat el frare predicador valencià es dedicà a l'Àngel. (La seua imatge fou destruïda el 1936, durant la Guerra Civil, però encara avui hi ha un carrer barceloní denominat Portal de l'Àngel.) I des del segle XV, tant a Catalunya com al País Valencià, guardaboscos i vigilants de tota mena tingueren per patró l'Àngel Custodi, l'ajut del qual reclamaven sempre que s'havien de dedicar als treballs propis dels seus oficis. Avui, també és patró dels cossos policials. Cada 2 d'octubre, la guàrdia urbana de moltes viles i ciutats —sense anar massa lluny, la policia local de Xàtiva— celebra la festivitat de l'Àngel. València li té dedicats un carrer, una plaça, una església i un pont. Aquest, obra de l'enginyer municipal Arturo Piera, uneix l'antic Camí de Trànsits i està a prop d'altre pont, el del Regne, decorat amb estàtues que semblen figures demoníaques.

Antigament, molta gent creia que l'Àngel Custodi tenia el diable lligat amb cadenes, per a no deixar-li fer cap maldat. El 2 d'octubre, a fi de poder celebrar la seua festivitat, l'Àngel deixava anar el maligne. El diable estava, doncs, desencadenat. Per això, la diada era tinguda, en temps passats, com una de les més nefastes de l'any. Hom havia d'evitar fer res de transcendència, per tal de no caure sota la fèrula del diable. Hi havia mètodes curiosos per a combatre'l. Segons la creença popular, el dimoni no pot resistir el ferro. Per a estar a l'abric de les seues malifetes no hi havia res com portar al damunt algun objecte de ferro. (Potser d'ací ve la popular expressió «toquem ferro», que diem quan assetja algun perill.) Es fabricaven, per tant, unes claus molt menudes destinades a aquesta finalitat —no servien per a obrir cap pany—, les clauetes del dimoni.

Un amic em deia, amb somrís murri: «Les coses no han canviat tant. El de l'Àngel Custodi és el millor dia per als delinqüents. Com la policia està de festa, els tallabosses, els saltaparets, els criminals i tots els altres facinerosos campen a gust. Els agents tenen un dia complet: primer, acte durant el qual s'imposen les medalles al mèrit; tot seguit, missa solemne presidida per les autoritats; finalment, àpat de germanor. Els malfactors disposen de moltes hores per a practicar tranquil·lament les seues activitats, així que toquem ferro.» Jo me'l mirava sorprès. «Home, hi haurà agents de guàrdia», vaig protestar. El meu amic alçà els muscles. Però tornem als àngels. «¿Existiran de veritat?», em pregunte. Llur existència és dogma de fe definit en quatre concilis: el I de Nicea, el I de Constantinoble, el IV del Laterà i el I del Vaticà. ¡Existiran!

(publicat a Levante-EMV, el 01/10/2016)