La situació en què es troba el PSOE és ben endimoniada. S'enfronta a un dilema: permetre un govern de Rajoy o provocar unes terceres eleccions en menys d'un any. Quadres i militants tracten d'esbrinar quina és l'opció menys dolenta. El president de la gestora socialista diu que es menegen en el territori del mal menor. L'esforç és va; ni les enquestes —poc fiables— ni els àugurs disfressats de pollitòlegs poden ajudar-los en la tria. Hi ha qui mira les coses pel costat positiu; fa tres setmanes, es trobaven davant d'un trilema. Havien d'optar per formar govern amb Podemos i nacionalistes, permetre la investidura de Mariano Rajoy o provocar noves eleccions. El motí del Comité Federal de l'1 d'octubre ha simplificat les coses. Els barons socialistes creuen actuar per eliminació; han suprimit l'opció A i ja només han d'elegir entre la B i la C. Aparentment, el dilema continua sent diabòlic, perquè les dues sortides són igualment dolentes; és possible que bona part de la base electoral socialista —militants i simpatitzants— castiguen el seu partit en qualsevol cas. Tanmateix, s'ha obert entre els partidaris de permetre el govern pepero la següent hipòtesi: unes noves eleccions serien un cataclisme —els socialistes serien percebuts com els culpables de la convocatòria—, però el suport indirecte a Rajoy allunya el perill d'esfondrada i dona temps per a recuperar-se. Tot és qüestió de saber explicar molt bé que l'abstenció en la votació d'investidura no equival a recolzar el partit més corrupte de la nostra història democràtica recent. Una mica d'optimisme sempre va bé. La cúpula socialista continua instal·lada, per tant, en la teoria del mal menor. Jo, sense ànim d'embolicar, propose continuar considerant la hipòtesi del trilema. A les opcions ja conegudes, n'afegiria una tercera: repetició d'eleccions en 2017, o gran baixada de pantalons —tria la Maria. Permetre la investidura de Rjoy i fer tasca d'oposició també aboca a unes eleccions imminents. ¿Per què? La resposta és fàcil. Com que coneix la feblesa del PSOE, Rajoy amenaçaria, tan aviat com perdés una votació important, amb la dissolució del parlament i la convocatòria de noves eleccions. Exigiria, per tant, el recolzament incondicional del PSOE a les lleis i els retalls impulsats pel govern. Si els socialistes es plegaren, Podemos and his friends i els nacionalistes serien l'única oposició existent. En resum: eleccions en desembre, suport a Rajoy amb totes les conseqüències o eleccions en 2017 —que sols diferirien el cataclisme socialista uns mesos. ¿I l'interès dels ciutadans, o el respecte a la voluntat dels militants? Això són figues d’un altre paner. Ara mateix, Susana i els seus només tenen dues prioritats: elegir el mal menor per al partit i evitar que Espanya es trenque per culpa dels independentistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada