Mare de Déu del Pilar

En teoria, la Mare de Déu del Pilar, la de Lourdes, la de la Seu, la de Fàtima, la de Częstochowa o la dels Desemparats —per ficar uns pocs exemples— són la mateixeta Mare de Déu. («Mare, només n'hi ha una», resa la dita popular.) Però uns complicats raonaments mariològics acabaren fent creure als fidels de cada lloc que la seua és única i insuperable. Que els ho pregunten, si no, a les cambreres de la Mare de Déu de la Seu xativina. La veritat, jo sempre he vist en açò una mica d'idolatria i politeisme. Però reprenguem el fil. Avui 12 d'octubre se celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, el principal santuari de la qual es troba a Saragossa. Com a persona imparcial, un amic meu descregut diu que la del Pilar és la més important de totes les Verges. ¿Per què? Perquè la Pilarica es va manifestar en carn mortal damunt d'un fust de jaspi a les vores de l'Ebre, és a dir, a quilòmetres de distància d'Efes, ciutat en què vivia acompanyada per l'apòstol Joan. Es tracta d'un cas evident d'ubiqüitat. Ignore el motiu de celebrar la festa el 12 d'octubre; la vinguda de Maria a l'antiga Caesaraugusta s'esdevingué pel gener de l'any 40 dC.

Hi ha més motius per a considerar extraordinària aquesta vinguda. Un estol d'àngels, portadors del pilar, precedí l'arribada de la Verge. Si hem de jutjar per la logística desplegada, la peça de jaspi ha de ser molt important; Maria podria haver-se aparegut damunt d'una morera, posem per cas. ¿Quin significat té que Ella volgués estar damunt d'aquell fust? Només cap una explicació. El pilar seria el mateix al qual fou lligat Jesucrist quan va rebre els assots a ca Ponç Pilat. A més, la Mare de Déu del Pilar es va aparèixer a Sant Jaume el Major. Sembla que l'apòstol i els set primers conversos de Saragossa dedicaren al succés una primitiva capella de tova construïda a les vores de l'Ebre. Almenys així es desprèn d'alguns documents —d'un text de 1297 escrit per Gregori Magne, per exemple. A pesar de tot, algunes persones veuen massa forats en aquesta història. Alguns estudiosos troben estrany que autors anteriors al segle VIII, com Pau Orosi, Sant Isidor de Sevilla, Sant Ildefons de Toledo o Sant Brauli, bisbe de Saragossa, no digueren ni piu sobre el santuari del Pilar. Resulta estrany que Brauli no escrivís cap ressenya sobre un esdeveniment tan gloriós com l'aparició de Maria enfilada al pilar de la flagelació de Crist. Alguna cosa no quadra.

Per altra banda, molts especialistes neguen l’estada de l’apòstol Sant Jaume a terres hispàniques. Miguel de Unamuno afirmava que todo hombre moderno, dotado de espíritu crítico, no puede admitir, por católico que sea, que el cuerpo de Santiago el Mayor repose en Compostela. En realitat, la primera notícia fiable del Pilar data del segle IX. És esmentat per primera vegada en un text del monjo francès Aimonius datat entre 870 i 888. Les fonts científiques, històriques i arqueològiques, accepten l'existència a Saragossa, en aquells anys, d'un temple mossàrab. Però descriure l'evolució d'una capella dedicada a la Pilarica des de l'aparició miraculosa, l'any 40, fins a l'època del temple mossàrab, a finals del segle IX, és molt agossarat. Allò ben cert és, a hores d'ara, que no hi ha cap evidència de culte a la Mare de Déu del Pilar fins al testimoni del monjo Aimonius. Tot el relat conegut seria, per tant, una llegenda documentada des del segle XIII, precisament el moment d'esclat dels pelegrinatges marians. Això diuen els més escèptics. Però ja se sap: els miracles són els miracles. ¡Veges! I en tenim de ben cridaners. ¡El de Calanda, per exemple!

Sembla que el pidolaire Miguel Pellicer, nascut a Calanda, al qual se li havia amputat una cama, recuperà l'extremitat miraculosament pel març de 1640, gràcies a la intercessió de la Mare de Déu del Pilar. L'any següent, el miracle fou proclamat oficialment per l'arquebisbe Pedro Apaolaza, després d'un procés en què havien intervingut tres jutges civils i vint-i-cinc testimonis dels fets. L'ajuda miraculosa de la Mare de Déu permeté la resistència de Saragossa a les escomeses de les tropes napoleòniques, duant la Guerra del Francès. I també fou prodigiosa la salvació de la Basílica del Pilar durant la Guerra Civil. La matinada del 3 d'agost de 1936, un avió republicà llançà tres bombes sobre el temple. Una quedà empotrada a l'edifici, altra travessà les voltes de la nau central i l'última arribà a travessar el sostre de la capella de la Verge, causant desperfectes al marc daurat de L'adoració del nom de Déu, de Goya, però cap no esclatà ni causà danys de consideració, fet que fou considerat pels franquistes de Saragossa com un veritable miracle. Les bombes foren desactivades i s'exhibeixen en unes pilastres pròximes a la Capella Santa.

Potser per totes aquestes circumstàncies extraordinàries, tothom ha volgut tenir la Pilarica com a patrona: Saragossa, la Comunitat d'Aragó, els cossos de la Guàrdia Civil i Correus, el Cos de Secretaris, Interventors i Dipositaris de l'Administració Local, l'Arma Submarina de l'Armada... (La base de submarins de Cartagena està presidida per una imatge de la Mare de Déu del Pilar.) És més: des de 1908, la Verge ostenta el títol de Capità General (se li van imposar solemnement el mantell i el faixí corresponents). Molts pensaran que eren altres temps. En l'actual Espanya aconfessional i postmoderna, aquestes coses ja no passen. O sí... En fi, hi ha molt d'embolic en tot açò dels patronatges de la Pilarica. Moltíssima gent creu que la Verge del Pilar és la patrona d'Espanya i de la Hispanitat. Aquestes creences són totalment errònies. Realment, la patrona d'Espanya és la Immaculada. La patrona de la Hispanitat és la Mare de Déu de Guadalupe, el santuari de la qual es troba a terres extremenyes. (L'expressió "Dia de la Hispanitat" vingué a substituir, en el pensament reaccionari espanyol, altra, "Dia de la Raça", gens afortunada.)

La confusió està provocada per la celebració de tres efemèrides el mateix dia: l'inici de la conquesta d'Amèrica, la Festa Nacional d'Espanya i la festa del Pilar. Ja s'ha dit abans que l'aparició de la Pilarica s'esdevingué pel mes de gener. Tanmateix, el papa Climent XII (pontífex entre 1730 i 1740) ordenà que el 12 d'octubre fos marcat al calendari litúrgic com a diada del Pilar. Podem imaginar per què. També hi ha una vinculació curiosa de Xàtiva amb la celebració. La devoció a la Mare de Déu del Pilar arribà a casa nostra. Des de temps immemorial, la Pilarica és patrona del carrer Ardiaca. Encara avui, dues vies que s'enfilen cap a la Costera del Castell, Ardiaca Alta i Menor Cuesta, continuen celebrant les seues festes del 10 al 13 d'octubre. ¡Pregó, despertà, missa, ball i sopar! Com està manat.