En ser elegit papa, Alfons de Borja s'adonà aviat que, per a mantenir el seu poder entre els bàdols enfrontats, només podia confiar en els seus familiars. La cort pontifícia s'omplí de catalans, aragonesos i valencians. En la documentació disponible, apareixen més de tres-cents catalani ocupant diversos càrrecs a la cúria, en el govern de la ciutat i en l'exèrcit pontifici. ¡Oh Dio! ¡La Chiesa in mani dei catalani!, exclamaven els romans. Calixt III nomenà el seu nebot preferit, Pere Lluís, capità general i gonfanoner de l'Església. Lluís Joan del Milà rebé el bisbat de Sogorb i fou nomenat legat pontifici a Bolonya. Roderic ocupà els càrrecs de protonotari pontifici i degà de Santa Maria de Xàtiva. Ambdós cosins tornaren a Bolonya a seguir llurs estudis (Lluís Joan havia d'exercir, a més, el seu càrrec). En un conclau secret, ambdós foren nomenats cardenals. Més endavant, es feren públics els seus nomenaments i els dos cosins acudirien a Roma a prendre possessió dels seus títols: Lluís Joan, els Santi Quattro Coronati; Roderic, San Nicola in Carcere. Roderic fou nomenat, a més, legat pontifici a la Marca d'Ancona i vicecanceller de l'Església. A la Marca d'Ancona, dirigí victoriosament les operacions militars contra un dèspota local. Més tard, seria nomenat també bisbe de València. D'altra banda, Pere Lluís va rebre el càrrec de Governador del Patrimoni de Sant Pere i, en morir l'Orsini que l'ocupava, la prefectura de Roma. Per últim, fou nomenat duc de Benevento i Terracina (fins i tot, es va parlar d'un possible matrimoni amb la filla del rei de Xipre). Tal acumulació de poder alçà moltes rancúnies. Alfons el Magnànim insinuà que el papa no reconeixia Ferrante perquè ambicionava la corona de Nàpols per al seu nebot.
Bolonya, la ciutat roja, alberga una de les universitats més antigues d'Europa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada