Preguntar no és ofendre

—Pare, ¿què és un esquirol?

—Un treballador que no secunda la vaga general.

—¿I què vol dir això dels serveis mínims essencials?

—Anem a veure... Quan hi ha una vaga, determinats serveis públics, com ara els hospitals o els parcs de bombers, no poden tancar. Si una persona pateix un infart, posem per cas, caldrà atendre-la, no? I si se’ns crema la casa, algú haurà de venir a extingir el foc.

—Ja. ¿I per què han d’haver serveis mínims a la policia?

—¡Aquesta és bona! Si tota la policia fes vaga, els pinxos, els lladres i els malfactors no donarien l’abast. Dirien: «Nosaltres ja farem vaga demà; avui toca treballar.»

—Una última pregunta, pare. ¿També són precisos els serveis mínims als instituts?

—¡Vaja pregunta, fill! Serveis mínims als instituts... Doncs mira, no sé... Però ben pensat... Algú s’haurà de fer càrrec dels xiquets si els seus pares acudeixen al treball.

—¿Què vols dir? ¿Que l’institut és una guarderia per a fills d’esquirols?

—¿Una guarderia? Home... Xe, ja n’hi ha prou. M’estàs marejant amb tanta pregunta.