Qui denuncia el genocidi no és antisemita

Molt sovint, el nom d'una cosa és producte de la convenció. Si aquesta es generalitza, la relació entre significant i significat és molt difícil de trencar. Tenim l'exemple del mot "antisemitisme". Durant el segle XIX, es generalitzà la idea de considerar semites diverses poblacions d'orient mitjà i el nord d'Àfrica entre les quals es trobaven els jueus i els àrabs. El terme tenia, per tant, connotacions racials o ètniques. Bona part de l'explicació estava basada en mites. Els semites descendirien de Sem, un dels fills de Noè. Per contraposició a l'ètnia semita estaven la camita, descendent de Cam, i l'ària. Durant el XIX, es va encunyar el concepte de raça caucàsica que englobava els semites, els camites i els aris. En definitiva, el semita era l'individu d'un d'aquests grups ètnics. Avui, la ciència nega amb rotunditat l'existència de races humanes i, per tant, d'una denominada ètnia semita —que en tot cas incloïa també, no ho oblidem, els àrabs. A hores d'ara, tots aquests termes pertanyen exclusivament al camp de la lingüística. Només es pot parlar, per tant, de llengües semítiques, com l'hebreu i l'àrab. Avui, ètnia és sinònim de col·lectiu social.

Però mentrestant, havia sorgit el mot antisemitisme referit exclusivament als jueus. Els nazis, per exemple, eren antisemites. L'antisemitisme és una forma de racisme. Els racistes consideren inferior un grup humà. Els antisemites pensen que els jueus són éssers inferiors, deshumanitzats. Aquesta actitud és doblement rebutjable; no existeixen, ja s'ha dit, races humanes i no hi ha cap població de caire infrahumà. Encara més: no existeix un poble jueu o una nació ètnica jueva. En realitat, és jueu qui professa la religió jueva, siga quin siga el traç dels seus ulls o el color de la seua pell. Amb els jueus passa com amb els cristians. Jo, posem per cas, puc ser considerat cristià en el sentit que vaig nàixer al sí d'una família de tradició cristiana i vaig ser batejat, però no sóc una persona religiosa, ni freqüente les esglésies. També existeixen jueus no practicants. Els noms i cognoms poden donar pistes sobre les arrels d'una persona, però això no és infal·lible. Jo em dic Pérez de segon cognom i hi ha jueus sefardites que també duen el cognom Pérez. (Ma mare era castellana.) A Israel, els jueus que no són religiosos reben el nom de jiloní (secular).

 

Aquesta vinyeta de Perich té molts anys, però no ha perdut vigència.

¿Continuen existint els antisemites? Potser; l'odi al jueu covat des de fa segles pot haver deixat pòsit en la mentalitat d'algunes persones. Però jo no detecte al meu voltant actituds antisemites. Per tant, manquen de lògica les acusacions d'antisemitisme que ens llancen, als qui critiquem el genocidi en Gaza, Netanyahu, Trump, el sionisme internacional, alguns partits i diversos grups d'interès que donen suport a les tesis sionistes. Estar en contra del sionisme genocida no equival a odiar els jueus; són coses distintes. Això no vol dir que l'holocaust en Gaza no puga acréixer les actituds antisemites, molt minoritàries a hores d'ara. («Tal faràs, tal trobaràs», fa la dita.) Cal recordar que jueus de tot el món, religiosos i seculars, condemnen la política de Netanyahu. A Israel, on el sionisme és transversal (impregna el partit laborista i els partits de dreta, i és abraçat per la immensa majoria de la població), també comencen a sortir nombroses veus de protesta contra el genocidi. De fet, hi ha un degoteig de joves (xics i xiques) que es neguen a fer el servei militar, obligatori. I sovintegen les manifestacions multitudinàries contra el corrupte Netanyahu.

Em resulten insuportables les imatges de mort i destrucció a Gaza. Al llarg de la vida, he conegut moltes atrocitats. El genocidi perpetrat en Gaza, transmès diàriament pels noticiaris de televisió, supera amb escreix altres episodis esdevinguts durant el primer terç del segle XXI. Figurarà a la història universal de la infàmia —junt amb els de Ruanda, Cambodja o Sebrenica, per posar tres exemples. Crida l'atenció el debat semàntic en què està embarcada la dreta hispana. ¿Matança, genocidi, crim contra la humanitat? Pel que es veu, està esperant que una autoritat internacional competent definisca jurídicament la massacre de civils desarmats. ¡Una manera com qualsevol altra de perdre temps! A mi, tant se me'n fum la definició jurídica. De tota manera, si el PP té dubtes, pot consultar el Diccionario Panhispánico del Español Jurídico. La immensa majoria de la ciutadania ho té clar. En fi, el boicot i les pressions a l'Estat d'Israel haurien de ser universals. Si es vol evitar que l'extermini dels palestins es consume, la comunitat internacional (almenys la dels estats democràtics mereixedors del qualificatiu), ha d'actuar amb celeritat o arribarà tard.