Odi i deshumanització

Sembla que l'amenaça i el insult de gros calibre s'han normalitzat en un dels camps de l'espectre polític i, de retop, en una part de la societat. Díaz Ayuso inaugurà el costum de dir-li a Pedro Sánchez fill de puta, me gusta la fruta segons la traducció de la presidenta de la Comunitat de Madrid. L'acudit va fer fortuna i s'ha imprès inclús en samarretes. Però la cosa ha anat a més. En algunes festes populars, grups de persones s'han dedicat a corejar ¡Pedro Sánchez, hijo de puta! Els líders del PP no ho condemnen. En una galeria de tir, un individu disparava contra una diana en què havia enganxat una fotografia del president del govern. Després va distribuir per xarxes socials un vídeo del fet. Al carrer Ferraz de Madrid, un grup d'extremistes penjà un ninot que representava Pedro Sánchez. Li han plogut amenaces de mort i una col·lecció d'insults —greus alguns d'ells. La tirallonga és interminable: felón, corrupto, caudillista, débil, ególatra, cobarde, déspota, adanista, incompetente, idiota, sectario, irresponsable, golpista, autoritario, frívolo, dictador, populista, tramposo, sinvergüenza, inmoral, deslelal, mentiroso compulsivo, capullo, incapaz, traidor, trilero, cretino... Poco lo insultan, diu Abascal. Són particularment rebutjables algunes expressions que es dirigeixen al president. Saldrás del país en el maletero de un coche. Sánchez, hijo de puta, a todo cerdo le llega su San Martín. Que te vote Chapote. ¿De qué prostíbulos vienes? Si dejas Moncloa, lo más seguro es que vayas esposado. Acabarás en la cárcel... Dreta i extrema dreta volen deshumanitzar Sánchez. L'han acusat de trencar Espanya, de matoneria, d'incendiari... Molts d'aquests insults i invectives han estat pronunciats per líders del PP i Vox. Evidentment, la insistència i la difusió acaben calant una part significativa de l'opinió pública. Molta gent troba que insultar i amenaçar és una cosa normal i natural. Els més extremistes passen de les paraules a l'acció. No ens pot estranyar que Pedro Sánchez no puga assistir a alguns actes públics a l'aire lliure. Jo al·lucine. No recorde que cap president de govern del període democràtic haja estat diana de tanta ràbia i tantes infàmies. Sánchez podrà agradar més o menys, però no es mereix aquesta pluja d'improperis. La pràctica totalitat d'imputacions és fal·laç. Es transmet la impressió que tothom abomina el president. ¡Ni de bon tros! Molts ciutadans, amb sentit de civilitat i educació, rebutgem completament aquesta estratègia de l'odi i la deshumanització. A mi em pot caure mal algun líder de la dreta —Aznar, per exemple—, però no se m'acudiria mai desitjar-li la mort o dir-li fill de puta. La dreta juga amb avantatge; sap que jo i moltes altres persones mai no corejarem en una concentració «Feijóo, fill de puta». Encara que... Alguna vegada m'he preguntat si no caldria replantejar-nos-ho, perquè la dreta prove la medicina. Però recapacite i em dic que no hem de caure al parany. Això voldrien els reaccionaris. Ni els socialdemòcrates ni l'esquerra radical postulen la deshumanització de ningú.