S'ha de reconèixer que la papereta del govern el diumenge era molt complicada; simpatitzava amb l'anunciada manifestació de protesta contra la presència d'un equip israelià en la Vuelta Ciclista a España, però havia de donar la impressió que protegia el normal desenvolupament de l'esdeveniment esportiu. En el seu monòleg, Alsina ho va resumir així: En Madrid, lo único que pasaba era una prueba deportiva que el gobierno se comprometió a proteger y no quiso, o no supo, hacerlo. Evidentment, el govern difícilment podia justificar una suspensió de la celebració de l'etapa. ¿Què fer? ¿Permetre alhora la celebració de la manifestació i la conclusió de la cursa ciclista? ¡Uf! ¡Quadratura del cercle! Beure i bufar no pot ser, però el govern ho intentà amb un resultat regular. No podia donar la sensació que abdicava una obligació. Per tant, organitzà un dispositiu policial extraordinari. Aquest no aconseguí, però, de contenir els manifestants. Al final, un centenar de milers de persones envaïren les vies públiques per on havien de circular els ciclistes i l'etapa s'acabà suspenent. La solidaritat i la dignitat de la ciutadania se'n va sortir.
Tanmateix, alguna cosa no quadra; Pedro Sánchez va dir que sentia admiració per les persones que s'havien manifestat contra el cruel genocidi perpetrat pel govern d'Israel, però la policia que dirigeix el ministre Grande-Marlaska utilitzà una violència desproporcionada. «Tant et vull, que et trac un ull», diu el refrany. En termes generals, la manifestació fou pacífica i transversal; hi participaren gents de tota edat i condició (inclús moltes famílies amb xiquets.) ¿Pogué haver-hi algun grup aïllat violent? És possible; a les grans aglomeracions sembla inevitable que uns pocs es passen de la ratlla. Però predominaren clarament les actituds pacífiques. Lògicament, una protesta sempre implica cert grau de coacció a l'autoritat (tall de vies públiques, retirada de tanques...), però això no es pot confondre amb violència. ¿A què va obeir, per tant, la força desmesurada desplegada per agents —quadrats com armaris— contra gent que estava darrere de les tanques, dones pacífiques de mitjana edat, homes majors colpejats contra terra? Jo creia que els policies havien de fer un ús proporcionat de la força i que no podien colpejar per damunt de la cintura.
Si es compara l'actuació policial en la manifestació de diumenge amb altres actuacions —contra manifestants d'extrema dreta, per exemple—, les diferències en l'ús de la força són tan enormes que fan sospitar. El sindicat Jusapol ha dit que Grande-Marlaska havia nugat de peus i mans els policies, és a dir, que li sembla poca la llenya que va repartir la UIP. Potser caldria recordar que Jusapol es manifestà a Madrid en març de 2021. Aquesta associació de policies i guàrdies civils va trencar el cordó policial i arribà fins a les portes del Congrés. Representants del PP, Vox i C's sortiren a saludar. ¿La UIP repartí llenya aquell dia? ¡Noo! En canvi, els policies donaren canya diumenge passat, repartiren cops a destra i a sinistra. ¿Els manifestants eren anarquistes radicals i violents que trencaven i cremaven aparadors i mobiliari urbà o agredien algú? No. Ignore si la manifestació contra el genocidi a Gaza estava comunicada, però il·legalitat i disturbi són coses distintes. No està justificada la violència exagerada contra una concentració pacífica. Les forces de seguretat han d'actuar sempre amb moderació i proporcionalitat, no com els gossos rabiosos.
Tanmateix, alguna cosa no quadra; Pedro Sánchez va dir que sentia admiració per les persones que s'havien manifestat contra el cruel genocidi perpetrat pel govern d'Israel, però la policia que dirigeix el ministre Grande-Marlaska utilitzà una violència desproporcionada. «Tant et vull, que et trac un ull», diu el refrany. En termes generals, la manifestació fou pacífica i transversal; hi participaren gents de tota edat i condició (inclús moltes famílies amb xiquets.) ¿Pogué haver-hi algun grup aïllat violent? És possible; a les grans aglomeracions sembla inevitable que uns pocs es passen de la ratlla. Però predominaren clarament les actituds pacífiques. Lògicament, una protesta sempre implica cert grau de coacció a l'autoritat (tall de vies públiques, retirada de tanques...), però això no es pot confondre amb violència. ¿A què va obeir, per tant, la força desmesurada desplegada per agents —quadrats com armaris— contra gent que estava darrere de les tanques, dones pacífiques de mitjana edat, homes majors colpejats contra terra? Jo creia que els policies havien de fer un ús proporcionat de la força i que no podien colpejar per damunt de la cintura.
Si es compara l'actuació policial en la manifestació de diumenge amb altres actuacions —contra manifestants d'extrema dreta, per exemple—, les diferències en l'ús de la força són tan enormes que fan sospitar. El sindicat Jusapol ha dit que Grande-Marlaska havia nugat de peus i mans els policies, és a dir, que li sembla poca la llenya que va repartir la UIP. Potser caldria recordar que Jusapol es manifestà a Madrid en març de 2021. Aquesta associació de policies i guàrdies civils va trencar el cordó policial i arribà fins a les portes del Congrés. Representants del PP, Vox i C's sortiren a saludar. ¿La UIP repartí llenya aquell dia? ¡Noo! En canvi, els policies donaren canya diumenge passat, repartiren cops a destra i a sinistra. ¿Els manifestants eren anarquistes radicals i violents que trencaven i cremaven aparadors i mobiliari urbà o agredien algú? No. Ignore si la manifestació contra el genocidi a Gaza estava comunicada, però il·legalitat i disturbi són coses distintes. No està justificada la violència exagerada contra una concentració pacífica. Les forces de seguretat han d'actuar sempre amb moderació i proporcionalitat, no com els gossos rabiosos.
El comportament forassenyat d'uns policies acostumats a exercir la violència depèn de dos factors: de la seua ideologia i dels caps que comanden les unitats. Segons dades del CIS i anàlisis de resultats electorals, la majoria dels antiavalots és d'ultradreta. Si els policies hagueren vist una munió de banderes espanyoles, potser la seua actuació hagués estat la mar de moderada. Però en veure tanta bandera palestina, els degué pujar la testosterona. Els comandaments han de ser molt ponderats. Un cap d'unitat amb seny frena els excessos. Però si falta seny... Ni l'obediència deguda ni el patriotisme de cada qual eximeixen la policia d'actuar amb proporcionalitat. No, l'actitud de la UIP diumenge no és aquella que cal esperar d'una policia democràtica. Va donar canya injustificada en molts casos. Va repartir llenya sense cap mirament. (Tampoc no ens pot estranyar; per al secretari general del PP de Madrid, els manifestants eren gentussa.) Pel que es veu, després de quasi cinquanta anys de democràcia, encara no tenim una policia democràtica i professional. En fi, ¿no era possible suscitar l'admiració del govern sense ser estovat per la UIP?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada