El caliquenyo

De vegades es publiquen notícies relacionades amb el caliquenyo. Ningú no sap de ciència certa com arribà a casa nostra la tradició de fabricar cigars artesanals. Segons uns, va arribar amb els soldats que havien combatut a la guerra de Cuba. Segons altres, vingué de Cali, Colòmbia. El cas és que l’activitat va arrelar en diverses zones rurals, perquè proporcionava ingressos extres als camperols. Fer els cigars corria principalment a càrrec de les dones. El costum es transmeté de generació en generació i donà origen al caliquenyo. L'elaboració, amb tabac Burley, varietat americana aclimatada a les vores de la Mediterrània, és una activitat bàsicament clandestina; els llauradors planten tabac en indrets de difícil localització, el camuflen enmig d’altres conreus o enganyen les autoritats fiscals fent creure que la collita legal ha estat més minsa de l’esperat. Per a burlar el pagament de les taxes a Hisenda, els cigars es distribueixen de contraban pels bars i establiments de pobles i ciutats. També es fan arribar encàrrecs, de manera discreta, a clients particulars de “confiança”. Xella, a la Canal de Navarrés, n'és el principal centre productor.

S’ha de tenir cura; sovint, la Guàrdia Civil rep avisos de partides de cigars que tracten de sortir d'amagatotis de les zones productores. Generalment, tothom afirma que la pàtria del caliquenyo és Alboraia, a l’Horta Nord. (En localitats com ara Almàssera i Poble Nou, o pedanies i barris de València com Borbotó, Benifaraig i el Cabanyal, també se solien fabricar els caliquenyos.) En realitat, Alboraia sols és el bressol de l'orxata de xufla; els caliquenyos valencians van nàixer a la Canal de Navarrés i la Ribera Alta (Navarrés, Xella, Bolbait, Sumacàrcer, Antella...). Pel seu caràcter humil i clandestí, el cigar artesanal era emblema de rotlles de camperols escampats pertot arreu. Però també es fumava, i es fuma, en zones urbanes —a Xàtiva posem per cas. Els caliquenyos fan bona lliga amb el cremat i formen part de fires, festivitats populars, esmorzars d’amics, partides de dominó o truc, tertúlies... El costum de fumar-los està tan arrelat que es venen legalment des de fa temps en estancs i altres establiments uns succedanis de caliquenyos.

Els veritables continuen sent clandestins, toscos i d’un sabor i un aroma inigualables segons els seus fumadors. Un amic meu, que sempre en duu als llavis, fa broma: «De Salses a Guardamar, el caliquenyo és com la llengua: un dels nostres senyals inequívocs d’identitat.» A la rodalia de València, la lenta extinció de l’horta ja ha acabat amb el conreu de tabac. En la Canal, a causa de les lleis restrictives del tabac i la persecució per part de les autoritats, el caliquenyo té els dies comptats. Però la producció continua. Sense anar massa lluny, aquesta setmana s'ha celebrat el judici contra quatre persones acusades d'elaborar i distribuir caliquenyos des de Xella de forma clandestina entre els anys 2013 i 2016 —la justícia va molt lenta. Mmm. La quantitat de diners defraudats a Hisenda puja a 800.000 euros i el valor de les labors de tabac, tant intervingudes com comercialitzades, podria superar els 2'5 milions d'euros. Guàrdia Civil, Agència Tributària i Vigilància Duanera requisaren 70.000 cigars i 1.350 quilos de tabac picat. Si a això se suma el ja comercialitzat, costa d'imaginar el nombre de caliquenyos elaborats. ¡Un negoci ben boiant!

Les xifres que s'acaben de donar són la punta de l'iceberg; deu haver-hi molts tallers clandestins no detectats per la Guàrdia Civil. Fiscalia demanava provisionalment quatre anys i mig de presó per a cadascun dels acusats. Al marge de certa flaire romàntica, l'activitat dels encausats passava de la ratlla (treball en negre, falsificació de marques conegudes, frau fiscal...). Algun càstig els ha de caure. Però com ja s'ha dit adés, al ritual del caliquenyo li queden quatre dies. ¡Molt bona notícia per a la salut! Ja no es fuma a la Murta, ni a Mestalla, ni a can Barça mentre s'observen les evolucions de Lamin, Lewandowski, Fermín o Pedri. Tampoc no s'aspira fum a les places de bous, perquè està prohibit fumar i perquè desapareixen les corregudes —a Xàtiva, per exemple. Sempre es podrà substituir el cigar per un Chupa Chups, com feia Johan Cruyff. (En certes zones de Catalunya, com ara Lleida, també es conreava tabac Burley.) ¡Ah, quins temps aquells, quan Adolfo i Felipe fumaven inclús al Congrés dels Diputats! Però no encenien caliquenyos.

(publicat a Levante-EMV, el 20/09/2025)