Quan manca la prevenció

El florentí Niccolò Machiavelli (1469-1527), polític, diplomàtic, filòsof, historiador, poeta i dramaturg, va reflexionar en la seua coneguda obra El Príncep sobre algunes qüestions que, després d'haver transcorregut cinc segles, no han perdut vigència. Hi ha un fragment del seu llibre que sembla escrit despús-ahir. L'haurien de llegir obligatòriament els polítics que tenen la responsabilitat directa de prevenir i combatre riuades, incendis i altres situacions catastròfiques.

 

«No se m'amaga que molts van creure i creuen que la Fortuna, ço és, la Providència, governa de tal manera les coses d'aquest món que els homes amb la seua prudència no poden corregir allò que elles tenen d'advers. Encara més, creuen que no hi ha cap remei que se'ls puga oposar. D'acord amb açò, podrien jutjar que fatigar-se molt en aitals ocasions és en va, i que llavors convé deixar-se governar per la sort. Aquesta opinió està acreditada en el nostre temps a causa de les grans mudances que, fora de tota conjectura humana, s'han vist i es veuen cada dia. Reflexionant-ho jo mateix de tant en tant, em vaig inclinar d'alguna manera vers aquesta opinió. Tanmateix, com no està anorreat el nostre lliure albir, jutge que pot ser de veres que la Fortuna siga l'àrbitre de la meitat de les nostres accions, però que també és cert que ens deixa governar l'altra, o almenys sempre algunes parts. La compare amb un riu fatal que, quan s'embraveix, inunda les planures, tira a terra arbres i edificis, lleva el terreny d'un paratge per a endur-se'l a un altre. Cadascú fuig a la seua vista, tots cedeixen a la seua fúria sense poder resistir-lo. Però, per més formidable que siga la seua natura, no s'esdevé menys per això que els homes, quan els temporals estan encalmats, poden prendre precaucions contra semblant riu, fent esplanades i dics, de manera que, quan ell creix de nou, està forçat a córrer per un canal, o que almenys la seua fogositat no siga tan llicenciosa ni perjudicial. S'esdevé el mateix pel que fa a la Fortuna: ostenta ella el seu domini quan no troba ànima i virtut preparades; quan en troba, torna la seua violència cap a la part en què sap que no hi ha dics ni altres defenses capaces de mantenir-la.»

 

El Príncep, Niccolò Machiavelli, Capítol XXV