L'onada de cremats que arrasa el nord-oest de la península és, a nivell polític, una reedició del ja viscut. El PP és molt dolent gestionant emergències, però molt bo llevant-se les puces de damunt. En aquesta ocasió, la seua estratègia ha descansat sobre tres pilars: no demanar el nivell 3 d'emergència; fer al govern central demandes que excedeixen els límits del possible; tirar-li la culpa de tot a Pedro Sánchez. És més o menys el mateix guió de la dana de 2024 a casa nostra. ¿Per què repeteix l'estratègia? Perquè, incomprensiblement, li pot donar bon resultat. A aquestes alçades ja han quedat prou clares la incompetència i la negligència de les comunitats governades pel PP. Quan començaren els primers cremats, alguns presidents i consellers d'emergències estaven absents, per vacances, i tardaren a posar mans a l'obra. Està acreditat de sobres que les comunitats autònomes afectades pel foc no s'havien pres seriosament la prevenció. La muntanya i els boscs estan descurats. Hi ha escassa inversió. Bona part dels serveis de prevenció i extinció s'ha privatitzat. La precarietat laboral dels treballadors de les brigades és desgraciadament la norma.
Els bombers forestals —que sovint no tenen reconeguda administrativament aquesta categoria professional— perceben salaris baixos. Se'ls fa, en molts casos, contractes fixos discontinus. Per tant, treballen quatre mesos a l'any de mitjana. Si falla la prevenció, la tragèdia està assegurada; molts científics expliquen que els incendis de sisena generació són, un cop iniciats, molt difícils d'extingir. (Alguns afirmen que és impossible apagar-los.) Al principi, els presidents autonòmics del PP deien que tot estava controlat. ¡El descontrol era absolut! Però reconèixer-ho equivalia a confessar incompetència i deixadesa. Podrien haver elevat l'emergència a nivell 3. ¡No! S'han negat com també es va negar Mazón en novembre de 2024. ¿Per què? Perdrien el comandament de l'operatiu. És més rendible políticament demanar a Sánchez el Sol i la Lluna. El govern ha posat a disposició de les autonomies afectades tots els mitjans de l'administració central: tots els efectius de la UME, tots els avions amfibis del Grup 43 de l'Exèrcit de l'Aire, les Brigades de Reforç d'Incendis Forestals (BRIF) amb vehicles i helicòpters, reforços de la Guàrdia Civil...
Inclús féu una crida a la Unió Europea que van respondre diversos països membres. ¡Ha! Però el govern central no ha donat el Sol i la Lluna. Per tant, la culpa dels cremats és del govern. S'ha arribat a l'extrem de titllar de piròmana la directora de Protecció Civil i d'acusar de deslleialtat el govern. Serà per la lleialtat del PP... El Senat, amb majoria absoluta pepera, ha demanat la compareixença de quatre ministres, però de cap president autonòmic del PP, perquè són del tot innocents. Dolors Montserrat ha demanat la convocatòria immediata d'eleccions. ¡Vaja! ¡Quina novetat! Òbviament, el govern central s'ha hagut de defendre del seguit d'invectives i falsedats. De seguida, els mitjans de la dreta han picat amb la cobla del tots són iguals i es tiren les culpes els uns als altres. ¡Ja estem amb les simetries! Hi ha dos grups més vulnerables a la demagògia. Les víctimes directes d'una tragèdia —gent que ha perdut la casa o el negoci— compren amb facilitat l'argument que tots els polítics són iguals, i tots els incondicionals del PP s'empassaran sense cap problema que Sánchez és Neró. Però la gent amb seny hauria de mantenir el cap fred.
De fet, podria ser que els dirigents del PP estiguen acollonits. I ací tornem als paral·lelismes amb la dana. En diverses ciutats castellanes ja hi ha hagut manifestacions de protesta contra Fernández Mañueco i Suárez-Quiñones, conseller de Medi Ambient. Efectivament, és probable que molts gallecs, lleonesos, castellans i extremenys no s'engolisquen les boles, perquè estan veient des de primera fila el desori dels seus governs. A més, cal recordar que el PP no fou el partit més votat en les últimes eleccions autonòmiques castellanes i extremenyes. Governa gràcies al suport de Vox. (Santiago Abascal i els seus deuen estar fumant-se un puro.) Perilla l'arribada a Moncloa. Però el PP continua amb la seua estratègia. L'alternativa, assumir responsabilitats, no li val. Sap una cosa elemental: si la culpa és de tots, no és de ningú. La gent de seny creu que és impossible que això funcione, però de més grosses se n'han vist —amb Trump, per exemple. Com més va, més efectives semblen les mentides. Al final, si el joc fal·laç li surt bé al PP serà perquè una part significativa de l'electorat ho haurà volgut. Lamentable, sí, però és el que hi ha.
Els bombers forestals —que sovint no tenen reconeguda administrativament aquesta categoria professional— perceben salaris baixos. Se'ls fa, en molts casos, contractes fixos discontinus. Per tant, treballen quatre mesos a l'any de mitjana. Si falla la prevenció, la tragèdia està assegurada; molts científics expliquen que els incendis de sisena generació són, un cop iniciats, molt difícils d'extingir. (Alguns afirmen que és impossible apagar-los.) Al principi, els presidents autonòmics del PP deien que tot estava controlat. ¡El descontrol era absolut! Però reconèixer-ho equivalia a confessar incompetència i deixadesa. Podrien haver elevat l'emergència a nivell 3. ¡No! S'han negat com també es va negar Mazón en novembre de 2024. ¿Per què? Perdrien el comandament de l'operatiu. És més rendible políticament demanar a Sánchez el Sol i la Lluna. El govern ha posat a disposició de les autonomies afectades tots els mitjans de l'administració central: tots els efectius de la UME, tots els avions amfibis del Grup 43 de l'Exèrcit de l'Aire, les Brigades de Reforç d'Incendis Forestals (BRIF) amb vehicles i helicòpters, reforços de la Guàrdia Civil...
Inclús féu una crida a la Unió Europea que van respondre diversos països membres. ¡Ha! Però el govern central no ha donat el Sol i la Lluna. Per tant, la culpa dels cremats és del govern. S'ha arribat a l'extrem de titllar de piròmana la directora de Protecció Civil i d'acusar de deslleialtat el govern. Serà per la lleialtat del PP... El Senat, amb majoria absoluta pepera, ha demanat la compareixença de quatre ministres, però de cap president autonòmic del PP, perquè són del tot innocents. Dolors Montserrat ha demanat la convocatòria immediata d'eleccions. ¡Vaja! ¡Quina novetat! Òbviament, el govern central s'ha hagut de defendre del seguit d'invectives i falsedats. De seguida, els mitjans de la dreta han picat amb la cobla del tots són iguals i es tiren les culpes els uns als altres. ¡Ja estem amb les simetries! Hi ha dos grups més vulnerables a la demagògia. Les víctimes directes d'una tragèdia —gent que ha perdut la casa o el negoci— compren amb facilitat l'argument que tots els polítics són iguals, i tots els incondicionals del PP s'empassaran sense cap problema que Sánchez és Neró. Però la gent amb seny hauria de mantenir el cap fred.
De fet, podria ser que els dirigents del PP estiguen acollonits. I ací tornem als paral·lelismes amb la dana. En diverses ciutats castellanes ja hi ha hagut manifestacions de protesta contra Fernández Mañueco i Suárez-Quiñones, conseller de Medi Ambient. Efectivament, és probable que molts gallecs, lleonesos, castellans i extremenys no s'engolisquen les boles, perquè estan veient des de primera fila el desori dels seus governs. A més, cal recordar que el PP no fou el partit més votat en les últimes eleccions autonòmiques castellanes i extremenyes. Governa gràcies al suport de Vox. (Santiago Abascal i els seus deuen estar fumant-se un puro.) Perilla l'arribada a Moncloa. Però el PP continua amb la seua estratègia. L'alternativa, assumir responsabilitats, no li val. Sap una cosa elemental: si la culpa és de tots, no és de ningú. La gent de seny creu que és impossible que això funcione, però de més grosses se n'han vist —amb Trump, per exemple. Com més va, més efectives semblen les mentides. Al final, si el joc fal·laç li surt bé al PP serà perquè una part significativa de l'electorat ho haurà volgut. Lamentable, sí, però és el que hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada