¡D'alguna cosa s'ha de parlar en agost!

Han arribat vacances i s'ha generalitzat la crítica als membres de la família reial i als governants per utilitzar diners públics per a pagar-se els viatges o les activitats d'esplai. Cadascú és molt lliure de criticar el que vulga, però trobe que ens desviem del debat fonamental. ¿Els ciutadans de l'Estat preferim monarquia o república? Sobre aquesta qüestió específica mai no se'ns ha consultat. De moment tenim una monarquia. I sí, és clar, sostenir-la té un cost que va a càrrec de l'erari públic —com també tindria un cost el sosteniment d'una presidència de república. Però la pregunta de si costa molt o poc va a continuació de la primera: ¿volem monarquia o república? Una qüestió relacionada amb l'anterior és el desglossament de les despeses que fan el rei i els seus familiars durant les vacances. Si els pressuposts generals de l'Estat destinen una partida a la casa reial, el rei ha d'administrar-se i pagar-se amb diners del seu sou coses com la participació en una regata de vela o el viatge privat d'una infanta. Però hem de saber que diferents ministeris (Interior, Defensa, Hisenda) paguen certes despeses que també afronten els estats republicans.

 

Dibuix de Víctor Ochoa

Els contribuents paguem el cost dels serveis de seguretat i escorta que acompanyen el rei (també durant els seus desplaçaments), del transport i les comunicacions necessàries per si es donés un cas de crisi, del manteniment dels vehicles aeris i terrestres d'ús reial... Són coses ben sabudes. Amb dirigents estoics com Pepe Mujica, potser les despeses públiques serien molt baixes, però de personatges com Mujica en són parits ben pocs. I jo no tinc gens clar que la majoria de la ciutadania aspire a viure com l'antic president uruguaià. (Altra cosa és que molta gent passe fretura en contra de la seua voluntat.) En tot cas, hi ha exemples d'austeritat més assequibles. Es diu que el president italià Sandro Pertini només ocupava el palau del Quirinal durant les hores de treball, però residia habitualment en la seua mansarda sobre la Fontana de Trevi. També es fiquen en solfa les vacances de Sánchez. Això forma part de la campanya d'assetjament contra ell. A diferència del rei, que ocupa palaus a perpetuïtat, el president del govern fa ús d'immobles de domini públic només mentre dura el seu mandat. I jo trobe que això té els seus avantatges.

El president no té vacances. És el cap de l'executiu. Ha d'estar disponible les vint-i-quatre hores del dia els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any (el president de la República Italiana té un paper més aviat simbòlic). Trobe preferible que ocupe immobles de titularitat pública mentre romanga al càrrec. Si decidís residir en un domicili privat, s'hi hauria de traslladar el corresponent aparell administratiu i de seguretat, la qual cosa duplicaria costos, perquè caldria continuar utilitzant Moncloa per a moltes activitats de l'agenda oficial. Pels mateixos motius, trobe lògic que faça ús de determinats edificis propietat de l'Estat (La Mareta de Lanzarote o Las Marismillas de Doñana) en certes èpoques de l'any. Hi han sojornat tots els antecessors de Sánchez. Alguns presidents han rebut dignataris estrangers en aqueixos palaus. Ara, però, es debat si és correcte que Sánchez actue igualment. Crec que tot forma part de la mateixa campanya contra ell. Això sí, qualsevol activitat privada que se'n surta de l'agenda oficial, ha de pagar-se-la el president. Però com s'ha dit més amunt, mai no podran evitar-se certes despeses a càrrec de l'erari públic.

Tornem als caps d'Estat. En 2024, el pressupost del Palau de l'Elisi, seu de la presidència de la República Francesa, fou de 125 milions d'euros. El de la casa reial espanyola, 8,5 milions. Però en aquesta xifra no s'inclouen despeses que assumeixen ministeris com Defensa, Interior o Afers Exteriors (que es fa càrrec dels viatges internacionals). Els cotxes oficials amb xofer pertanyen al parc mòbil del govern que gestiona Hisenda. Els vehicles per a grans cerimònies i els mitjans aeris pertanyen a Defensa. Patrimoni Nacional, que depèn de Presidència, paga els sous de més de cent persones i s'ocupa del manteniment del palau de la Zarzuela, on viu la família reial. Per tant, la monarquia ens costa més de vuit milions, però no sabem quants. En tot cas, jo diria que és prou més barata que la presidència de la República Francesa. El senyor Macron viu a cos de rei. ¡Ha! ¿És que m'he tornat monàrquic? ¡Noo! Però no suporte sentir o llegir bajanades. Es fan certes afirmacions que no compten amb el suport de cap dada. Tanmateix cal ser comprensius. Molt sovint, ens cega la passió republicana. A més, d'alguna cosa s'ha de parlar en agost, ¿no?