Exèquies de Juan Aguilar

El teòleg suís Hans Urs von Balthasar, amant del teatre, dedica una part prou extensa de la seua trilogia Teodramàtica a fer una història breu de la relació conflictiva de l'Església amb el teatre. Els orígens del teatre, especialment els de la tragèdia, estan emparentats amb la litúrgia. Si la mort i la resurrecció de Crist poden ser presentades als creients com un drama, la litúrgia de la missa —una de les expressions més autèntiques del drama— és clarament una representació. El ritual de la missa compta fins i tot amb elements, el monòleg i el diàleg, clarament teatrals. Però hi ha un problema: la rutina. Aquest problema es conjura a les grans celebracions. Dissabte passat es van celebrar les solemnes exèquies del canonge Juan Aguilar. Havia traspassat el dia anterior, festivitat de Sant Feliu. La missa pontifical estigué presidida pel valencià Salvador Giménez, bisbe emèrit de Lleida. Jo vaig acudir al funeral. M'unia l'amistat amb el rector transit. Havia nascut a Cabra del Santo Cristo, poble de la província de Jaén. Malgrat haver exercit tot el ministeri sacerdotal a la nostra comarca, mai no va perdre l'accent andalús de la seua parla.

Sempre que ens vèiem pel carrer, ens saludàvem i xerràvem una estona. També era membre de l'Associació d'Amics de la Costera. Alguns concerts de música antiga, dels cicles organitzats per l'associació, se celebraren a l'església de la Mare de Déu de la Mercè i Santa Tecla, en què Juan va ser rector vint-i-un anys. Llegia habitualment les meues columnes. Recorde que en certa ocasió —jo havia escrit un text sobre els claretians— em va dir, quan ens trobàrem pel carrer de la Reina: Ximo, te has pasado. És clar que no li havia agradat el contingut del meu article, però això no impedí que continuàrem saludant-nos amb cordialitat. Altra vegada, jo pujava cap a ma casa, per la plaça de la Bassa, i ell baixava acompanyat d'un clergue desconegut. Em féu senyal d'acostar-nos. Ens donàrem les mans i Juan va passar a les presentacions: Ximo, don Salvador, obispo de Menorca. El bisbe em va preguntar si jo havia treballat al Col·legi Claret. «Sí, durant el curs 1974-1975», li vaig respondre. Salvador fue director del centro posteriormente, tercerejà Juan.

Després de la seua ordenació bisbal, Salvador Giménez, nascut a Muro, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València (a l'especialitat d'Història), ha exercit com a bisbe auxiliar de València, bisbe de Menorca (2009-2015) i bisbe de Lleida fins a enguany. (La Santa Seu té el costum de nomenar bisbes valencians per a les diòcesis catalanes i de les illes Balears.) Quant a Juan Aguilar, fou representant del titular del Claret i també hi donà classes. Al començament dels noranta, el centre corria el risc de perdre una línia. L'inspector Vicent Torregrosa li suggerí de demanar-ne una en valencià. Juan digué: Me parece bien si la asociación de padres no pone pegas. Per tant, gràcies a ell, el Claret fou el primer centre educatiu concertat de Xàtiva a oferir línia en valencià. En fi, el difunt també havia exercit el ministeri sacerdotal a la col·legiata, com a vicari parroquial, i a la parròquia de Sant Onofre de l'Alcúdia de Crespins, com a rector. En 2018, fou nomenat canonge de la Seu, càrrec que simultaniejava amb el de capellà de l'Hospital Lluís Alcanyís. Jo recorde com rebíem les seues visites quan ma mare hi va estar ingressada.

Feia mesos que no veia Juan passejant pel carrer o esmorzant dissabtes al bar del Catòlic junt amb altres preveres. Un dia, vaig preguntar per ell al rector de Sant Pere. «Està molt malalt», em va dir. Queda el record de qui ja no està. Dissabte passat, la Seu era plena de gom a gom, com en les grans solemnitats. Fugida de la rutina de missa diària. Bisbe, abat, canonges —en queden pocs— i una vintena de sacerdots esperaven l'arribada del fèretre amb el cos de Juan. Solideus, mitra, pectoral, bàcul. Salutació a familiars i amics congregats. Trasllat del fèretre a l'interior de la gran nau i col·locació davant l'altar major. Resos i psalms. Oficiant: «Tu que vas alliberar el teu poble de l'esclavitud d'Egipte...» Fidels: «Rep el teu serf al paradís.» Missa concelebrada. «La vida dels justos està en mans de Déu. No els tocarà el turment.» Homilia repassant la vida del difunt i anunciant el retrobament a la casa del Pare. Representació ritual del sopar de comiat de Crist. Teodrama sobre el qual reflexionà von Balthasar. Encens, aigua beneïda. Adéu a l'amic.

(publicat a Levante-EMV, el 09/08/2025)