La mentida i els insults

Se sol pensar que l'"i tu més" s'aplica sols a casos de corrupció, però té moltes altres derivades. Dos de les més freqüents es refereixen a la mentida i els insults. Comencem pels segons. A la inauguració de les festes d'Osca es va produir un episodi d'insults a Sánchez. Mentre la regidora de festes estava llegint el pregó, una part dels assistents que omplien de gom a gom la plaça de la Seu corejà insults contra el president. ¡Pedro Sánchez, hijo de puta! La regidora interrompí la lectura. Quan es disposava a continuar llegint, Octavio López, conseller de Foment, Habitatge i Mobilitat del Govern d'Aragó (polític del PP), li va dir a la regidora: Déjales, déjales, que están contra Pedro Sánchez. Com els micròfons estaven oberts, l'episodi s'ha tornat viral. Díaz Ayuso donà el tret de sortida a la campanya d'insults, amb el seu Me gusta la fruta. Sánchez ha estat amenaçat de mort. Li han desitjat que acabe en presó. La dreta li diu de tot: corrupte, porc... I tot això acaba calant un sector de la ciutadania. (Al panell led situat damunt la barra d'un restaurant desfilaven missatges com aquest: Sánchez, hijo de puta, a todo cerdo le llega su San Martín.)

I quan se'ls retrau que insulten d'aquesta manera l'adversari, els portaveus de la dreta contesten que l'esquerra fa el mateix. ¡No! Això no és de veres. I faig una matisació necessària. Pot ser que per les xarxes socials circulen insults en un sentit i l'altre. Tothom sap que les xarxes s'han convertit en un femer. Però jo no veig que s'insulten greument polítics de la dreta "de manera sistemàtica" des dels parlaments, des de les tribunes d'oradors, des de rodes de premsa o des de compareixences públiques de portaveus de partits d'esquerra... Remarque l'expressió "de manera sistemàtica", perquè pot haver-hi, és clar, alguna excepció aïllada. Però no veig campanyes com les d'Hazte oir —que exhibeix enormes pancartes per terra, mar i aire titllant de corrupte Pedro Sánchez— dirigides contra Nuñez Feijóo. Encara més: no hi ha cap entitat equiparable a Hazte oir a la banda esquerra. Per tant, afirmar que l'esquerra insulta igual que la dreta és absolutament mentider. I anem a les mentides. L'esquerra no menteix, la dreta sí. I convé fer altra matisació. Quan parle de mentides, em referisc a fake news, no a incompliments de promeses electorals.

Tots els partits, de dretes o d'esquerres, incompleixen molt sovint les seues promeses. Rajoy va prometre que no pujaria els imposts i féu justament el contrari. Felipe González assegurà que ens trauria de l'OTAN. Sánchez prometé que no hi hauria amnistia i n'hi ha. Els motius dels incompliments són variats: es promet el que se sap de ciència certa impossible de complir; es desisteix dels plans previstos, perquè els números no donen després de les eleccions... Tot això són coses que entren dins de la "normalitat" democràtica. Però les fake news (notícies falses), expressió anglesa per a referir-se a la difusió conscienciosa de mentides, de boles més grans que una catedral, com a arma política, són especialitat exclusiva de la dreta i l'extrema dreta. Feijóo n'és especialista. Recordem el seu debat electoral amb Pedro Sánchez. Les armes de destrucció massiva que posseïa Iraq i la imputació a ETA dels terribles atemptats de l'11-M foren mentides catedralícies amb clara intencionalitat política. L'anomenada "policia patriòtica" s'encarregava de difondre boles i redactar dossiers falsos contra adversaris polítics, durant el mandat de Rajoy.

 

Podemos i els independentistes catalans en foren víctimes principals, però cap partit opositor no se salvava. A partir de la indústria de fabricació de boles va aparèixer el concepte de postveritat, distorsió deliberada de la realitat donant prioritat a creences i emocions sobre fets objectius. El concepte assolí popularitat amb Donald Trump, altre personatge que té la veritat per estrenar; ha arribat al poder gràcies a la propagació de mentides. El domini de la postveritat és aclaparant a les xarxes socials i beneficia singularment la dreta i l'extrema dreta. Les fake news apel·len als pitjors instints i la irracionalitat de la gent. Manipulen moltes persones, però influeixen sobretot els barons joves. En l'estratègia de la mentida es repeteix un patró: fer culpables de la injustícia i altres mals socials els col·lectius més dèbils, especialment els immigrants provinents d'Àfrica. El negacionisme científic (negar el canvi climàtic, l'evolució o l'efecte positiu de les vacunes) és una varietat de falsia intencionada. ¡Reaccionarisme pur! Les boles de la dreta tenen l'objectiu d'assegurar la seua hegemonia política, econòmica i social. En fi, la dreta menteix, l'esquerra no.