Fa temps que Junts per Catalunya ens té acostumats a veure com s'alinea amb el PP i Vox per a votar en contra del govern de coalició. Els diputats de Junts actuen així perquè deuen pensar que no hi haurà unes conseqüències negatives per a la seua formació. Estan moguts, però, per altres motivacions. Li tenen tírria al PSOE. Sánchez ha incomplit tantes vegades els acords amb els conservadors independentistes que aquests volen fer-li passar per l'embut com a revenja. Saben molt bé que el president no vol convocar eleccions anticipades. Això els situa en una posició de poder. Si sospitaren que Sánchez va a avançar-les, potser Junts canviaria d'actitud en un tres i no res. Són coses de la política. D'altra banda, el partit de Puigdemont és de dretes. Això implica que no tinga incentius per a votar mesures que vagen en contra dels seus interessos de classe. En política migratòria, posem per cas, té la mateixa actitud que altres partits conservadors. A més, ha de competir en Catalunya amb l'extrema dreta representada per Aliança Catalana, que els sondeigs situen en ascens. En definitiva, no hi ha res al capteniment de Junts que sorprenga.
Il·lustració de Luis Grañena
Si de cas, estic fart de sentir a dir contínuament que Junts vota a favor dels interessos de tots els catalans. Això és una fal·làcia més gran que la Sagrada Família; a Catalunya hi ha maneres de pensar distintes. Els diputats de Junts votaran a favor dels interessos dels seus votants, que no s'han de confondre amb els del PSC o ERC, per posar un parell d'exemples. Això d'arrogar-se la representació de tot un país està massa vist. A l'altre extrem tenim Podemos, que actua sovint com Junts; s'alinea amb PP i Vox votant en contra del govern. (Parle en general. No em referisc al vot en contra del decret llei que revisava el sistema elèctric.) Llevat de l'independentisme, les motivacions de Podemos són semblants a les de Junts: ànim de revenja contra el PSOE i Sumar, tírria a Sánchez, convenciment que no es convocaran eleccions anticipades... Podemos i Junts també comparteixen aqueixa falòrnia de representar més votants dels que realment representen —tota la classe treballadora al cas de Podemos. L'actitud de Ione Belarra i els seus també està molt vista. Pensen que només ells són l'esquerra. Les altres formacions fan el joc a la burgesia.
Alguns grups ignoren una cosa bàsica. Les forces dispars ideològicament només poden pactar si arriben a un acord de mínims, si totes les parts estan disposades a fer alguna cessió. EH Bildu és un cas paradigmàtic. Rarament lleva el suport al govern. Junts i Podemos no deuen entendre quina cosa és un acord de mínims. Van al seu aire. Potser també deu haver-hi alguna dosi de "com pitjor, millor" en les seues línies d'actuació. ¿De veritat pensaran que els aniria millor amb un govern del PP i Vox? En tot cas, sembla que ja els va bé la situació. Però la conjuntura actual és un patiment; dos anys de legislatura sense poder legislar no porta enlloc. Jo també preferiria mesures més radicals contra l'establishment. Però atès el context, no semblen molt factibles. És evident que l'EAJ-PNB i Junts són partits conservadors. Per tant, no queda altra que arribar a consensos i conformar-se amb mínims en què coincidisca tot l'arc parlamentari que dóna suport al govern, cosa que implica situar-se sovint al terme mitjà. Alguns somriuran i diran: «Ja tenim aquí el malmenorisme.» Doncs, s'haurà de trencar una llança a favor del malmenorisme. ¡Veges!
Alguns grups ignoren una cosa bàsica. Les forces dispars ideològicament només poden pactar si arriben a un acord de mínims, si totes les parts estan disposades a fer alguna cessió. EH Bildu és un cas paradigmàtic. Rarament lleva el suport al govern. Junts i Podemos no deuen entendre quina cosa és un acord de mínims. Van al seu aire. Potser també deu haver-hi alguna dosi de "com pitjor, millor" en les seues línies d'actuació. ¿De veritat pensaran que els aniria millor amb un govern del PP i Vox? En tot cas, sembla que ja els va bé la situació. Però la conjuntura actual és un patiment; dos anys de legislatura sense poder legislar no porta enlloc. Jo també preferiria mesures més radicals contra l'establishment. Però atès el context, no semblen molt factibles. És evident que l'EAJ-PNB i Junts són partits conservadors. Per tant, no queda altra que arribar a consensos i conformar-se amb mínims en què coincidisca tot l'arc parlamentari que dóna suport al govern, cosa que implica situar-se sovint al terme mitjà. Alguns somriuran i diran: «Ja tenim aquí el malmenorisme.» Doncs, s'haurà de trencar una llança a favor del malmenorisme. ¡Veges!
Dibuix de Sciammarella
I si no agrada el terme, la màxima «Fer de la necessitat virtut» descriu perfectament la situació quan els números no donen per a més. I després de les pròximes eleccions generals, el panorama podria ser encara més fosc. Potser per això, el portaveu parlamentari d'ERC, Gabriel Rufián, ha llançat la idea de crear un front ampli plurinacional i d'esquerres. Aquesta coalició inclouria formacions com la mateixa ERC, Compromís, BNG, EH Bildu, Ara Més i Adelante Andalucía. Fins i tot es podrien afegir Podemos i IU. La direcció d'ERC ha desautoritzat Rufián. Podemos no en vol saber res. Per la seua banda, Yolanda Díaz proposa una aliança democràtica sense sigles, ço és, la repetició d'un Sumar que va a mal borràs. Podemos tampoc no en vol saber res. ¡Ha! No voldrà ajuntar-se amb partidaris del terme mitjà. En tot cas, no sé què pinten Podemos i IU en un front plurinacional. Les probabilitats que la idea de Rufián prospere són escasses. Quant a Compromís, els seus diputats a Madrid s'han dividit i no està descartat que voten coses distintes durant els pròxims dos anys, si la legislatura es completa. ¿Acords de mínims? ¡Uf!
