El poble sobirà no tria sempre els millors governants. En contra del que se sol afirmar, la ciutadania s'equivoca sovint. Si la voluntat popular fos infal·lible, es convocarien poquíssimes eleccions; un cop elegit el millor governant de tots els possibles, ja no caldria posar urnes fins a la seua mort o incapacitat. No, les coses no funcionen així. El tret essencial de la democràcia representativa és l'absència de violència durant els canvis del poder. Hi ha al darrere una visió pessimista de la natura humana. L'electorat pot equivocar-se i el governant pot corrompre's. Només el sistema democràtic garanteix una alternança política no violenta, taxada per llei, que es produeix mitjançant comicis periòdics. Per això, tothom solia tenir una idea prou clara de quina cosa és un cop d'estat, una operació per a enderrocar un govern de manera il·legal, sovint de manera violenta. El diccionari diu que és la presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, sense vinculació amb les masses. Aquesta definició està molt influenciada per la història recent d'Espanya, en què han proliferat els cops militars.
En realitat, s'ha d'estar a la definició que faça cada dret positiu. El Codi Penal espanyol tipifica el cop d'estat, bé que el denomina delicte de rebel·lió. Heus ací un resum de l'article 472: Son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente para cualquiera de los fines siguientes: derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitución; impedir la libre celebración de elecciones para cargos públicos; disolver las Cortes Generales, el Congreso de los Diputados, impedir que se reúnan, deliberen o resuelvan, arrancarles alguna resolución; sustituir por otro el Gobierno de la Nación; sustraer cualquier clase de fuerza armada a la obediencia del Gobierno... Ignore quina definició de cop d'estat fa el dret positiu dels EUA. Si fem servir l'analogia, els fets ocorreguts el dia de Reis al Capitoli de Washington són molt semblants als contemplats per l'article 472.4 del nostre Codi Penal. La gentola que penetrà a l'edifici on s'allotgen les dues cambres parlamentàries federals volia impedir la certificació del resultat de les eleccions del passat 3 de novembre, que van guanyar Joe Biden, el futur president, i el Partit Demòcrata.
En la perpetració d'un delicte poden intervenir diferents persones: els executors materials, els instigadors... Sembla molt clar que l'instigador de la invasió al Capitoli fou Donald Trump. A la pell de brau, s'esdevingué un atac semblant el 23 de febrer de 1981, però encara avui no sabem de ciència certa qui l'instigà. Hi ha una gran diferència entre els dos episodis; en l'autòcton van participar unitats de la guàrdia civil i les forces armades; en l'americà no han tingut res a veure ni la policia federal ni l'exèrcit, bé que s'esmunyí gent armada amb la turba esperpèntica que envaí dimecres el Capitoli de Washington. De fet, es produïren víctimes mortals, un policia entre elles. La dreta ibèrica s'ha afanyat a establir paral·lelismes amb la manifestació organitzada en 2012 per diverses plataformes sota el lema Rodea el Congreso. Fins i tot s'ha dit que Podemos va esperonar aquella manifestació, però la formació morada encara no existia en 2012; seria fundada en març de 2014. En qualsevol cas, no es pot confondre una manifestació pacífica amb un intent de cop d'estat. Un jutge de l'Audiència Nacional deixà en llibertat els detinguts durant la protesta.
En 2016 hi hagué nova edició de Rodea el Congreso durant la investidura de Rajoy. La marxa pacífica, que no havia estat convocada per cap partit amb representació parlamentària, sortí de Neptuno, va recórrer el Prado i Alcalá i desembocà en Puerta del Sol, on es dissolgué. Només un petit grup de violents intentà acostar-se al parlament. Res a veure amb l'assalt al Capitoli. Però sí s'han fet manifestacions davant del Congrés. Durant la investidura de Pedro Sánchez, a la primeria de 2020, una marxa que ningú no havia convocat arribà al parlament. Comptava amb representació de PP i C's. Jusapol es manifestà a Madrid el 3 de març de l'any passat. Aquesta associació de policies i guàrdies civils, que compta amb el suport de la dreta, trencà el cordó policial i arribà fins a les mateixes portes del Congrés dels Diputats. Representants de PP, Vox i C's sortiren a saludar els concentrats. Jusapol ja havia organitzat protestes anteriorment. Durant una celebrada a Barcelona en 2018, diversos manifestants duien disfresses tan grotesques com les lluïdes el passat dia 6 a Washington. (Això sí, les banderes exhibides eren diferents.)
En realitat, s'ha d'estar a la definició que faça cada dret positiu. El Codi Penal espanyol tipifica el cop d'estat, bé que el denomina delicte de rebel·lió. Heus ací un resum de l'article 472: Son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente para cualquiera de los fines siguientes: derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitución; impedir la libre celebración de elecciones para cargos públicos; disolver las Cortes Generales, el Congreso de los Diputados, impedir que se reúnan, deliberen o resuelvan, arrancarles alguna resolución; sustituir por otro el Gobierno de la Nación; sustraer cualquier clase de fuerza armada a la obediencia del Gobierno... Ignore quina definició de cop d'estat fa el dret positiu dels EUA. Si fem servir l'analogia, els fets ocorreguts el dia de Reis al Capitoli de Washington són molt semblants als contemplats per l'article 472.4 del nostre Codi Penal. La gentola que penetrà a l'edifici on s'allotgen les dues cambres parlamentàries federals volia impedir la certificació del resultat de les eleccions del passat 3 de novembre, que van guanyar Joe Biden, el futur president, i el Partit Demòcrata.
En la perpetració d'un delicte poden intervenir diferents persones: els executors materials, els instigadors... Sembla molt clar que l'instigador de la invasió al Capitoli fou Donald Trump. A la pell de brau, s'esdevingué un atac semblant el 23 de febrer de 1981, però encara avui no sabem de ciència certa qui l'instigà. Hi ha una gran diferència entre els dos episodis; en l'autòcton van participar unitats de la guàrdia civil i les forces armades; en l'americà no han tingut res a veure ni la policia federal ni l'exèrcit, bé que s'esmunyí gent armada amb la turba esperpèntica que envaí dimecres el Capitoli de Washington. De fet, es produïren víctimes mortals, un policia entre elles. La dreta ibèrica s'ha afanyat a establir paral·lelismes amb la manifestació organitzada en 2012 per diverses plataformes sota el lema Rodea el Congreso. Fins i tot s'ha dit que Podemos va esperonar aquella manifestació, però la formació morada encara no existia en 2012; seria fundada en març de 2014. En qualsevol cas, no es pot confondre una manifestació pacífica amb un intent de cop d'estat. Un jutge de l'Audiència Nacional deixà en llibertat els detinguts durant la protesta.
En 2016 hi hagué nova edició de Rodea el Congreso durant la investidura de Rajoy. La marxa pacífica, que no havia estat convocada per cap partit amb representació parlamentària, sortí de Neptuno, va recórrer el Prado i Alcalá i desembocà en Puerta del Sol, on es dissolgué. Només un petit grup de violents intentà acostar-se al parlament. Res a veure amb l'assalt al Capitoli. Però sí s'han fet manifestacions davant del Congrés. Durant la investidura de Pedro Sánchez, a la primeria de 2020, una marxa que ningú no havia convocat arribà al parlament. Comptava amb representació de PP i C's. Jusapol es manifestà a Madrid el 3 de març de l'any passat. Aquesta associació de policies i guàrdies civils, que compta amb el suport de la dreta, trencà el cordó policial i arribà fins a les mateixes portes del Congrés dels Diputats. Representants de PP, Vox i C's sortiren a saludar els concentrats. Jusapol ja havia organitzat protestes anteriorment. Durant una celebrada a Barcelona en 2018, diversos manifestants duien disfresses tan grotesques com les lluïdes el passat dia 6 a Washington. (Això sí, les banderes exhibides eren diferents.)
Els disconformes amb la llei Celaá i amb l'eutanàsia també s'han concentrat davant del Congrés. I també han estat saludats per representants de la dreta. Jo no gosaria titllar de colpistes totes aquestes manifestacions, bé que la del 3 de març organitzada per Jusapol fregà els límits (intent d'entrar al Congrés, petards, màscares per a ocultar la identitat). En tot cas, els esdeveniments de Washington i Madrid permeten traure algunes conclusions: quan les persones que protesten són d'esquerres, o pertanyen a comunitats racials diferenciades —com els activistes de Black Lives Matter—, es munten dispositius policials aclaparadors. En canvi, quan es manifesta la dreta, les mesures de seguretat són més laxes. Sorprèn la facilitat amb què van entrar al Capitoli els grups d'ultradreta. Supremacistes i feixistes, molts armats, entraren al temple de la sobirania nacional quan i com volgueren. I sortiren quan els va donar la gana. En març, a Madrid, durant la manifestació de Jusapol, no hi hagué càrregues policials, ni identificacions, ni detinguts... Hom conclou també que qualsevol estat pot esdevenir una vulgar república bananera o caucàsica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada