¿La covid-19 millorarà el planeta? ¡No sabria dir! Durant la primera onada de la pandèmia, van circular imatges de contrades i ciutats —de Venècia, per exemple— en què es veia com algunes espècies animals havien reconquerit espais. La contaminació atmosfèrica disminuí moltíssim. Ja som en 2021 i tot sembla un mirall. En alguns aspectes, hem empitjorat. S'ha disparat el consum de plàstic. Als supermercats i en altre tipus d'establiments és obligatori l'ús de guants. Proliferen les pantalles de metacrilat. Tornen a multiplicar-se els envasos de plàstic, de fruites i verdures sobretot. L'ús de les mascaretes també provoca problemes ambientals. Les quirúrgiques, que només es poden usar un màxim de quatre hores i no s'han de reutilitzar, es distribueixen per milions. I sovint, van a parar a qualsevol lloc. Jo les he vistes tirades per terra, a Xàtiva. No està gens clar que el planeta vaja a millorar a curt termini. Per tant, tots aquells que ja es fregaven les mans, perquè veien en el coronavirus una oportunitat per al canvi social, hauran de prendre's les coses amb prou calma. Estem en un procés "dents de serra" que no sabem fins a quan durarà.
Quan es prenen mesures molt radicals restrictives de la llibertat i la mobilitat, la pandèmia perd virulència. Però si s'afluixen les restriccions, les corbes d'infectats, hospitalitzats i morts pugen. I estarem així durant un temps indeterminat. Molta gent no fa cas ni de líders religiosos ni de profetes laics. Els primers diuen que el coronavirus és un càstig de Déu per la deriva amoral i descreguda que duu la societat actual. En el segle XIV també es donà la culpa de la pesta negra a la vida depravada. Per la seua banda, diversos profetes laics (ecologistes, portaveus de grups verds i animalistes) afirmen que el SARS-CoV-2 és una venjança de la natura, per la nostra falta de respecte al medi ambient. Més bé, però, les infeccions massives solen estar històricament relacionades amb la falta d'higiene. Atès que existeixen epidèmies des que Judes era fadrí i sa mare festejava, sembla que els virus són més l'arma de la natura contra els humans que resultat del maltracte que li infligim. Però els anunciants del futur no deixen d'utilitzar la prosopopeia: «La pandèmia ens està enviant un missatge. Fins ara, no n'hem fet cas. Nova oportunitat.»
Antigament —en època de Girolamo Savonarola, per exemple—, davant una gran calamitat, les multituds s'unien en la por, el penediment i la promesa a Déu que ja no els caldrien més avisos. Avui, les coses funcionen d'altra manera. Un virus no envia avisos; no parla. Els científics són els encarregats d'advertir. Hem de respectar la natura. I hem de traure algunes conseqüències de la crisi. Cal invertir en recerca, per exemple. S'ha de millorar el sistema de salut. Però l'actuació d'alguns polítics no sembla anar en aqueixa direcció. Per altra banda, diversos pensadors —com ara l'eslovè Slavoj Žižek, filòsof, sociòleg i psicoanalista— creuen que la pandèmia ens ofereix l'oportunitat històrica de canviar la societat. S'anuncia una mena d'apocalipsi, de judici final, amb la caiguda revolucionària del capitalisme i la instauració d'un nou comunisme mundial. Al final, el coronavirus no resultaria ser tan dolent. ¡Ha! Crec, sincerament, que és molt prematur afirmar que el món serà millor o pitjor després de la gran crisi. ¡El dia després és una incògnita!
Quan es prenen mesures molt radicals restrictives de la llibertat i la mobilitat, la pandèmia perd virulència. Però si s'afluixen les restriccions, les corbes d'infectats, hospitalitzats i morts pugen. I estarem així durant un temps indeterminat. Molta gent no fa cas ni de líders religiosos ni de profetes laics. Els primers diuen que el coronavirus és un càstig de Déu per la deriva amoral i descreguda que duu la societat actual. En el segle XIV també es donà la culpa de la pesta negra a la vida depravada. Per la seua banda, diversos profetes laics (ecologistes, portaveus de grups verds i animalistes) afirmen que el SARS-CoV-2 és una venjança de la natura, per la nostra falta de respecte al medi ambient. Més bé, però, les infeccions massives solen estar històricament relacionades amb la falta d'higiene. Atès que existeixen epidèmies des que Judes era fadrí i sa mare festejava, sembla que els virus són més l'arma de la natura contra els humans que resultat del maltracte que li infligim. Però els anunciants del futur no deixen d'utilitzar la prosopopeia: «La pandèmia ens està enviant un missatge. Fins ara, no n'hem fet cas. Nova oportunitat.»
Antigament —en època de Girolamo Savonarola, per exemple—, davant una gran calamitat, les multituds s'unien en la por, el penediment i la promesa a Déu que ja no els caldrien més avisos. Avui, les coses funcionen d'altra manera. Un virus no envia avisos; no parla. Els científics són els encarregats d'advertir. Hem de respectar la natura. I hem de traure algunes conseqüències de la crisi. Cal invertir en recerca, per exemple. S'ha de millorar el sistema de salut. Però l'actuació d'alguns polítics no sembla anar en aqueixa direcció. Per altra banda, diversos pensadors —com ara l'eslovè Slavoj Žižek, filòsof, sociòleg i psicoanalista— creuen que la pandèmia ens ofereix l'oportunitat històrica de canviar la societat. S'anuncia una mena d'apocalipsi, de judici final, amb la caiguda revolucionària del capitalisme i la instauració d'un nou comunisme mundial. Al final, el coronavirus no resultaria ser tan dolent. ¡Ha! Crec, sincerament, que és molt prematur afirmar que el món serà millor o pitjor després de la gran crisi. ¡El dia després és una incògnita!
Ja tenim vacuna contra el patogen, però pocs indicis que el planeta millorarà. ¿Aprendrem les lliçons de la catàstrofe? ¿En traurem partit? La gent desitja recuperar aviat el seu estil de vida. Ens costa renunciar als abraços, l'encaixada de mans i la tertúlia de bar. I el capitalisme busca l'efecte rebot. El PIB de Xina, posem per cas, baixà un 10% en el primer trimestre de 2020, però pujà un 21,5% en el segon. Remuntada estratosfèrica del PIB significa ascens considerable del consum i la contaminació, dos fenòmens incompatibles amb un món millor. Jo vaig tenir una experiència reveladora a l'aparcament d'un supermercat de Xàtiva. Després de posar la compra al cotxe, vaig anar al lloc en què havia de deixar el carro. Guants i bosses ja inservibles s'havien d'introduir en un contenidor. Obrir la tapa no era cap problema; sols calia petjar un pedal. Doncs bé, al voltant del recipient hi havia tota una escampada de brutícia. Molta gent no clavava les deixalles al contenidor. Allò em va semblar una bona metàfora de l'anomenada nova normalitat.
(publicat a Levante-EMV, el 02/01/2021)
(publicat a Levante-EMV, el 02/01/2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada