El Valentinès, malalt, fou tancat als apartaments vaticans. Més tard, el papa Juli II della Rovere permeté que viatjara a Nàpols. Allà fou empresonat pel Gran Capità i enviat cap a València, sota la custòdia de Prospero Colonna. En arribar a la Península Ibèrica, fou empresonat primer al castell de Chinchilla i després al de la Mota, en Medina del Campo. Cèsar aconseguí escapolir d'aquesta fortalesa i marxar a Pamplona, on es reuní amb el seu cunyat, el rei consort de Navarra Jean d'Albret. Com que el monarca francès no volgué restituir a Cèsar el ducat de Valença, el fill d'Alexandre VI hagué de romandre a terres navarreses. La fugida del castell de la Mota i les aventures posteriors foren conegudes a Itàlia a través de diferents escrits —de les cartes de la seua germana Lucrècia, per exemple. Cèsar fou nomenat capità general de les tropes reials navarreses, amb l'encàrrec de posar fi a les bandositats. Des de 1452, Navarra estava immersa en una guerra civil entre els agramontesos (partidaris de la reina Caterina i el seu marit Jean) i els beaumontesos (alineats amb el conestable del regne, el comte de Lerín, partidari del rei Ferran el Catòlic).
"Cèsar Borja abandona el Vaticà", obra de Giuseppe Lorenzo Gatteri (Museo Revoltella, Trieste)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada