Quinze anys d'oblit

Entre els dies 4 i 7, l'antic convent de Sant Domènec acollí les sessions d'un congrés titulat "Els Borja en l'art", activitat principal d'un programa més extens, organitzat per l'Ajuntament de Xàtiva, en què s'han inclós també exposicions, concerts i recitals que aniran celebrant-se al llarg de tot el mes de maig. El seguit de conferències, taules redones, comunicacions i ponències del congrés, a càrrec d'un grup d'especialistes (Joan Francesc Mira, Marià Carbonell, Mariàngela Vilallonga, Miquel Navarro, Manuel Gracia, Santiago La Parra, Mercedes González, Antonio Huertas i un llarg etcètera), ha permès d'escoltar notícies ben interessants sobre la nostra família més universal. En realitat, els xativins de la meua generació mai no hem oblidat els Borja. El 1992, amb motiu de celebrar-se el cinquè centenari de l'exaltació de Roderic de Borja al pontificat, el consistori xativí, governat pels socialistes, dissenyà un excel·lent programa d'actes que incloïa diverses exposicions, conferències, publicacions, concerts de música culta i popular, teatre, activitats didàctiques... S'encarregà el cartell commemoratiu al pintor i escultor Manuel Boix.

Eduard Francés, Antoni Marzal i jo mateix vam rebre l'encàrrec de fotografiar les nombroses petjades borgianes que conserva la nostra ciutat. Férem una exposició titulada Xàtiva, l'espai dels Borja; itinerari fotogràfic, que primer s'exhibí a la nostra ciutat (en la Casa de Cultura i l'Almodí) i posteriorment viatjà per diversos indrets: Gandia, Canals, Dénia, València (Club Diario Levante), etc. El catàleg comptà amb una nota introductòria de Marià González Baldoví. Se celebrà la mostra de pintura Els Borja, una visió actual. Es presentà la suite per a banda Xàtiva, els Borja, del compositor i organista alemany Josef Lammerz. També es rememorà la visita a Xàtiva de Roderic de Borja, esdevinguda el 1473 quan encara era cardenal i vicecanceller de l'Església. (El papa Sixt IV l'havia enviat a les Espanyes com a legat ad latere.) El 5 d'agost de 1992, la corporació presidida per Miquel Calabuig convidà el cardenal Vicent Enrique i Tarancón a descobrir una làpida commemorativa a la façana de la casa natalícia d'Alexandre VI. Xàtiva, els Borja, Quaderns de Xàtiva nº 4, suplement del Llibre de Fira d'aquell any, se'n feia ressò fotogràfic.

En 1993 s'organitzà un cicle de conferències en què intervingueren Vicent Ros, Vicent Ribes, Miquel Navarro, Max Cahner, Leandro Tormo, Miquel Batllori, Ximo Company, Marion Hermann-Röttgen, Herwarth Röttgen, Agustí Ventura i Vicent Pons. (Els textos serien arreplegats al volum Els temps dels Borja, coeditat tres anys després per l'Ajuntament de Xàtiva i el Consell Valencià de Cultura.) En 1994, el nostre consistori edità un nou llibre fotogràfic, Els Borja a la Sotsgovernació de Xàtiva, en què participàrem Rafael Calabuig, Eduard Francés, Antoni Marzal, Xavier Soro i jo. En aquesta ocasió, l'estudi introductori anava signat per Isaïes Blesa, arxiver municipal. Però el tribut més important als papes xativins fou, sens cap dubte, l'exposició Xàtiva, els Borja: una projecció europea, celebrada entre febrer i abril de 1995. S'edità un magnífic catàleg dividit en dos toms —un d'ells amb articles d'estudiosos especialitzats en temes borgians. En definitiva, la ciutat commemorà com cal el cinquè centenari del papat d'Alexandre VI. Un cop celebrades les eleccions municipals de 1995, la nova corporació del PP havia de prendre la torxa.

De desembre de 2000 a febrer de 2001, com a colofó de l'Any Borja, que commemorava el jubileu de 1500 decretat per Alexandre VI, es féu una nova exposició a Xàtiva, El hogar de los Borja —que també comptà amb el catàleg corresponent, íntegrament escrit en castellà. A partir de llavors, però, el nou alcalde, Alfonso Rus, es desentengué dels Borja. Foren altres els qui van crear un Institut d’Estudis Borgians. En 2007, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de Cèsar Borja, Acció Cultural del País Valencià i l’Ajuntament de Gandia organitzaren el II Simposi Internacional dels Borja. Acció Cultural organitzà una exposició commemorativa. A la mostra s'exhibien peces procedents de la Biblioteca Ambrosiana de Milà: unes cartes de la filla del papa, adreçades a l’humanista venecià Pietro Bembo, i un floc de cabells daurats de Lucrècia, conservat en un ostensori. Es programaren sengles visites al palau ducal de Gandia i la catedral de València. Igualment, es presentaren unes còpies digitalitzades dels documents dels arxius secrets vaticans relatius als Borja, còpies que podien ser consultades pels investigadors.

Xàtiva restà totalment al marge dels actes programats. L'Ajuntament i la Diputació, presidits per Rus, no mostraren cap interès per la documentació. La desídia municipal es repetí en 2008, any en què es commemorava el cinc-cents cinquanta aniversari de la mort de Calixt III, l’iniciador de la gran peripècia històrica dels Borja. El seu regnat fou breu; l’ancià oriünd de la Torreta de Canals ascendí al soli el 1455 i traspassà el 1458. Els serveis d'Alfons de Borja a l’Església i la Corona d’Aragó foren, però, nombrosos; les seues gestions jurídiques i diplomàtiques posaren fi al Cisma d’Occident i permeteren l’annexió de Nàpols als dominis d'Alfons V el Magnànim. D'altra banda, poc abans d’ascendir al pontificat, el futur papa conegué un succés que marcaria el trànsit de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna: l’entrada dels turcs a Constantinoble. Calixt III fou, per tant, el primer pontífex d’un temps nou. Dedicà molts esforços a frenar l'avanç dels turcs otomans per l'Europa Oriental. Tanmateix, el traspàs del papa es commemorà amb una mostra itinerant d'escassa transcendència (uns panells fotogràfics enganxats sobre cartró ploma).

Les diferències amb Gandia eren evidents. En 2010, la ciutat ducal celebrà el cinquè centenari del naixement de Francesc de Borja amb un congrés, conferències, concerts i un CD de música renaixentista interpretada per la Capella Reial de Catalunya i Hespérion XXI, els grups que dirigeix Jordi Savall. Potser per a contrarestar les celebracions gandianes, Rus organitzà unes representacions teatrals de carrer que ja havien vist els veïns de Llombai. Als festeigs, uns 120 espectacles que pretenien recrear l’època d’esplendor de la cèlebre nissaga xativina, hi havia el cartró pedra, les parades d’artesania i l’olor de guarda-roba típics de qualsevol fira medieval. Definitivament, la ineptitud del govern local xativí estenia la idea que els Borja eren oriünds de Gandia. Hi havia massa improvisació i molta incompetència entre els nostres gestors locals. Sortosament, el congrés borgià celebrat la setmana passada, dirigit per Purificació Mascarell, i els actes programats fins a finals de mes per les diverses ponències municipals reprenen un fil que mai no hauria d'haver-se tallat. Les noves autoritats xativines recuperen la memòria. Ja era hora.

(publicat a Levante-EMV, el 19/05/2016)